La primera de les decisions transcendentals que passen per les mans del nou auditor del FC Barcelona, Crowe Global, és la que amenaça de destruir aquest primer castell de cartes amb què Joan Laporta intenta dissimular el veritable drama diari d’una economia blaugrana que, lluny de millorar, continua amb un deute creixent i imparable i un escenari de possible col·lapse a partir que Goldman Sachs requereixi el pagament del crèdit ordinari del 2021 a raó de més de 50 milions anuals i la primera quota de l’Espai Barça a partir de l’1 de gener del 2026.
El més urgent, però, és la situació del fair play de LaLiga, el marge de maniobra per fitxar, que encara penja del fil de l’operació de venda de 450 seients VIP que Crowe Global no va validar. Un revés insòlit si es té en compte que l’anterior auditor, Grant Thornton, va ser acomiadat per no plegar-se als tripijocs de Laporta, i se suposava que el seu substitut, Crowe, jugaria un paper col·laboracionista, submís i de tapadora dels despropòsits del president.
Al contrari, Crowe es va negar a donar per bo l’ingrés de 100 milions que el 31 de desembre havia validat una firma menor, Abauding SL, enviant a LaLiga un informe que finalment va resultar ser una altra de les faules de Laporta. Crowe va esborrar aquesta operació per no ajustar-se a les normes, i LaLiga no va tenir més remei que restar-li al Barça aquests 100 milions i, consegüentment, tornar-lo a la posició de partida en què Dani Olmo i Pau Víctor no podien ser inscrits per falta de marge salarial. Javier Tebas també va interposar una demanda contra Abauding SL en una benigna decisió per evitar dirigir-la contra el veritable responsable d’aquest intent d’enganyifa, el president del Barça. Lluny d’actuar amb la deguda prudència a partir d’aquest moment, despullat ridículament pel seu nou auditor, Crowe, Laporta va amenaçar LaLiga de denunciar-la per revelació d’informació confidencial en una reacció còmica per part seva. També es va afanyar a imposar mediàticament un relat segons el qual l’ingrés seria efectiu aquest mes de maig, tan aviat com els operaris de Limak cargolin aquests seients i puguin incorporar-se al patrimoni del club abans que l’obra sigui entregada completament. Aquesta és la versió filtrada a la premsa, que així ho reprodueix donant per fet que l’impacte dels 100 milions restituirà el marge salarial perdut perquè Laporta pugui “operar amb la normalitat de l’1:1 al mercat”, aquell mantra tan gastat pel president des de fa anys. L’estiu anterior se’l va passar assegurant que si signava el contracte amb Nike també recuperaria aquesta “normalitat”, una afirmació absolutament mentidera, com després es va demostrar.
La primera de les polèmiques per a Crowe es troba, per tant, damunt la taula, on s’hi juga el prestigi com a firma d’àmbit internacional, considerada la vuitena en el rànquing per la seva reputació, amb 40.000 empleats en 130 països.
Crowe només ha patit una sanció dels reguladors per part de la SEC nord-americana en forma de sanció el 2023 després de detectar-se greus deficiències en un procés d’auditoria, incomplint els estàndards del PCAOB i els seus propis procediments interns. Com a resultat, Crowe es va veure obligada a retirar el seu registre amb el PCAOB, va ser multada i els seus socis responsables suspesos temporalment d’exercir davant la SEC.
Ara, el focus mediàtic està posat en la seva actitud i comportament al Barça, a causa d’haver imposat inicialment el seu criteri professional contra una de les trampes de Laporta més grotesques i patètiques per salvar d’urgència la seva desídia i negligència a l’hora d’inscriure Dani Olmo, un assumpte ja de per si força ridícul, per recurrent i escandalós.
¿És cert que només amb la foto de les grades Crowe li validarà a Laporta els 100 milions, 70 dels quals provenen d’una empresa fantasma com és New Era Visionart Group? Altres fonts sostenen que, per la seva naturalesa, s’hauria de diferir pels 30 anys de contracte i que, per aquesta mateixa raó, Goldman Sachs és qui ha de decidir el destí final d’aquesta milionada parcialment subjecta (la meitat més o menys) a la devolució del préstec de la reforma del Camp Nou. La credibilitat de Crowe ja està en joc a falta d’altres fronts molt vidriosos, com el de la liquidació de Barça Studios, pendent d’anotar pèrdues de 208 milions i altres serrells.
