El drama humà a les Canàries

Segons l’informe anual de l’agència de les Nacions Unides per a les persones refugiades (ACNUR), al món hi ha més de 120 milions de desplaçats per diferents causes entre elles les guerres, el canvi climàtic i sobretot la fam. Immigrar, fugir o desplaçar-se, és igual, la situació és la mateixa, qualsevol ésser viu que existeixi en aquest planeta, és un immigrant.

Però, en el cas dels humans, realment volem sortir del nostre hàbitat i anar a un altre lloc desconegut sense saber el que ens espera allà? Potser no estem còmodes al lloc on vam néixer? Potser som conscients de la duresa que ens espera en el llarg camí que recorrerem? Podríem formular-nos aquestes i moltíssimes preguntes més, però mai no trobaríem cap resposta, ja que no sabem absolutament res del camí espinós que ens espera, ple de dolor, set, gana, fred, calor i riscos imminents.

Quan necessitem fugir o desplaçar-nos, ni tan sols ens interessen les recomanacions d’algú que ho ha intentat abans. Només somiem amb un futur millor i salvar les nostres vides i les dels nostres éssers estimats. A les portes del fals somni europeu tenim, entre d’altres, el terrible cementiri marítim d’immigrants africans que amaguen les aigües del Mediterrani mentre que la Unió Europea segueix donant milions d’euros al regne del Marroc a canvi de bloquejar l’arribada de desplaçats africans. El govern d’aquest país del nord d’Àfrica també té un flux molt important de ciutadans que fugen cap a Espanya però com a administració estatal té unes polítiques migratòries vexatòries, criminals i sense cap garantia dels drets humans en contra de les persones que vénen de l’Àfrica profunda gràcies al suport de l’altra Europa; sí, aquesta Europa racista, xenòfoba i insolidària que paga per tancar les fronteres a les persones migrants i refugiades.

El més recent és el drama humà que veiem a l’altra part africana annexada per l’estat espanyol. Em refereixo a les Illes Canàries que diàriament reben centenars de nens, dones i joves de l’Àfrica complexa, que és rica però plena de gent pobra i en constants conflictes bèl·lics i corrupció, fets que convenen a les grans indústries dels països desenvolupats de la Unió Europea o als Estats Units, entre d’altres. Del drama humà que es viu en aquesta comunitat autònoma insular em crida l’atenció que mentre es preveu que per a aquest estiu arribin en pasteres almenys 7.500 refugiats més, el govern i tots els polítics prefereixen centrar la seva atenció en si Puigdemont torna a Catalunya i si serà el president de la Generalitat en comptes de fer-ho en aquesta situació que s’està tornant insostenible per a les Illes. Ningú vol fer-se càrrec d’aquests migrants, totes les comunitats autònomes peninsulars es passen la pilota les unes amb les altres, rentant-se les mans i posant excuses com que tenen poc pressupost o no compten amb espais o recursos per allotjar els sense pàtria, aquesta gent que ve fugint de la gana i de la misèria, de les guerres i de la mort. Per a ells no hi ha espai ni vida en aquesta falsa Europa dels drets humans que es mofa internacionalment dient que és solidària, acollidora i hospitalària, sobretot Espanya que tant presumeix de bon tracte als refugiats i desplaçats.

Un any més commemorem una setmana dedicada als sense pàtria, als nòmades que fugen del seu hàbitat no per plaer sinó més aviat per sobreviure a aquest sistema injust que ens han imposat uns quants. No hi ha res a celebrar. Al contrari, es tracta de visibilitzar i reivindicar el dret a ser lliures i moure’ns pel món sense que ningú ens marqui fronteres i sense que ningú ens menystingui per no haver nascut en un lloc de privilegis.

Totes i tots tenim el dret a viure on estiguem en pau i tranquil·litat i amb dignitat. Les fronteres només limiten el pas a les persones, perquè els diners no tenen fronteres. Per això, lluitem per un món més verd, més just, lluitem contra la pobresa no pas per la pobresa.

Benvingudes al fals somni europeu, refugiades i refugiats d’Àfrica i de qualsevol lloc del món, la terra és vostra, vosaltres en sou part i no té fronteres. Que la situació que viviu o viureu a les Canàries no us prengui el somni de seguir endavant i guanyar una batalla més de la mateixa manera que l’heu guanyat a la mar.

(Visited 69 times, 1 visits today)
Facebook
Twitter
WhatsApp

AVUI DESTAQUEM

Feu un comentari