Laporta, a punt de detonar la ‘bomba’ Nike de greus efectes retardats

Pretén usar el 'signing bonus' per a inscriure Vitor Roque, retenir Lewandowski, renovar els Joaos i 'alimentar' el seu cercle d'intermediaris a canvi de sacrificar la millora de contracte i fins a BLM, per la urgència financera que li dona avantatge a Nike en la negociació

Joan Laporta

La previsió del president del Barça, Joan Laporta, és anunciar ben aviat, potser abans que acabi aquesta setmana, el nou acord amb Nike sota el mantra de signar el millor acord possible del mercat, superant en volum a la resta dels grans clubs europeus. I així serà si es confirma que l’acord s’allarga fins al 2038 a canvi d’una xifra superior als 100 milions.

La resta consistirà a fer soroll a través de l’aparell mediàtic, que necessita alguna cosa més que un altre ‘Aló Presidente’ de Laporta, com notícies realment bones, per reduir l’ampli espai d’opinió pública que ara mateix es continua omplint amb el vergonyós acomiadament de Xavi Hernández i les no menys convincents i desafortunades declaracions de Laporta a Barça One, plenes de falsedats i dominades pels interessos privats dels agents més pròxims al president –Jorge Mendes, Pini Zahavi i André Cury– en forma de continuïtat dels Joaos, Lewandowski i Vitor Roque, alguns dels futbolistes dels quals Xavi intentava desfer-se.

Bàsicament, aquesta és la urgència de Laporta, percebent que els espais amb més penetració en la massa social -els que sempre, de manera incondicional, s’han alineat amb els interessos i la gestió laportista- han acceptat no acarnissar-se amb l’escandalós avalgate i bandejar un tema realment espinós i demostradament irregular a canvi de no aplaudir la manifesta malaptesa en la direcció esportiva del primer equip i de la secció de bàsquet, que han deixat un balanç pèssim en joc i resultats.

El veritable abast de la negociació amb Nike, no obstant això, no acabarà sent tan satisfactori com es comença a filtrar, perquè el teòric benefici d’aquest acord, el famós signing bonus d’aproximadament 100 milions, no servirà per millorar els ingressos mitjans i estructurals del FC Barcelona, sinó per cobrir un deute com el de Barça Studios, que s’ha tornat corrosiu i insofrible. La necessitat de cobrir els 100 milions pendents de la seva venda s’ha convertit, principalment, en l’eix d’aquesta negociació en la qual cada dia que passa, per l’efecte de desenvolupar-se a contrarellotge, Nike posseeix més elements de pressió i capacitat per a forçar el millor acord per als seus interessos.

Així, s’ha sabut que part d’aquests 100 milions són només un avançament sobre l’augment de la contraprestació anual prevista per a més d’una dècada, cosa que significaria, en la pràctica, que el Barça no milloraria substancialment els seus ingressos com es pretén donar a entendre. Dit en curt, l’increment es malgastaria a pagar un deute com el de Barça Studios, producte d’una falsa palanca, d’una negligència financera i d’un parany comptable que a Laporta li ve damunt com un tsunami imparable.

D’altra banda, les últimes filtracions també apunten a la desconstrucció de Barça Licensing & Merchandising (BLM), l’única societat realment competitiva i capaç de guanyar diners comercialitzant en propietat les Botigues/Stores del FC Barcelona, aquest gran negoci que va anar creixent i ampliant-se de la mà de l’anterior junta, la de Josep Maria Bartomeu, al llarg dels últims anys i que, en definitiva, s’havia convertit en el pol de conflicte entre el patrocinador i el Barça per l’enorme impacte que BLM anava tenint en el compte d’explotació. Va ser la joia de la corona conquerida en la renegociació amb Nike quan Bartomeu va poder esgrimir el valor comercial del trident (Messi, Suárez Neymar) i del triplet del 2015.

Nike, que ara té avantatge en la negociació perquè, entre altres coses, les alternatives de Puma o la fantasia de l’autoproducció eren il·lusòries, pretén reduir el volum i l’estructura de BLM o bé compartir els beneficis d’aquest model de venda personalitzada de samarretes, retail i productes de la marca Barça. Finalment, falta que LaLiga li admeti com a palanca aquest signing bonus de 100 milions amb el qual Laporta pretén compensar el dèficit del marge salarial i fins i tot desfer el bloqueig d’aquest compte perquè, almenys inicialment, l’única manera de resoldre el problema de Barça Studios és completar la venda, no autofinançar-se-la amb el benefici d’un altre negoci.

La redacció del contracte serà clau perquè, a més, ni l’auditor del club ni LaLiga li permetran acumular comptablement aquest augment del contracte en una sola temporada. Li pot suposar un alleujament en l’àmbit de tresoreria, però igualment el Barça haurà de diferir anualment la millora contractual llevat que els conceptes i la definició d’aquest acompte s’emboliquin d’alguna forma que acabi com totes les ocurrències de Laporta, en forma de pa per avui -per a poder inscriure Vitor Roque, retenir els Joaos i fer fitxatges milionaris en comissions- i encara més fam per demà.

(Visited 252 times, 1 visits today)
Facebook
Twitter
WhatsApp

NOTÍCIES RELACIONADES

avui destaquem

Feu un comentari