Dia Mundial del Medi Ambient: desitjos i esperances

Això dels dies mundials i internacionals ve a ser com un santoral laic, una mica copiat del de l’Església catòlica que cada dia té un o diversos sants/tes per honorar. I de la mateixa manera que és tan gran el ramat de morts que oficialment han aconseguit entrar al cel, els dies mundials i internacionals són tants que fa que només el mes de juny en té noranta-sis, alguns tan curiosos com el “Dia del ànec Donald” (9 de juny) o el “Dia internacional dels asteroides” (30 de juny).

Enmig de tanta palla, n’hi ha també un d’important com és el “Dia Mundial del Medi Ambient” (5 de juny) i penso que val la pena parlar d’aquesta efemèride just a la data en que es produeix. Es va celebrar per primer cop l’any 1973, en commemoració del dia que es va inaugurar la Conferència d’Estocolm (1972), on l’ONU va situar en primer pla les qüestions ambientals i va crear el Programa de les Nacions Unides pel Medi Ambient.

Susana Alonso

El medi ambient és un concepte potser una mica antiquat i avui en dia es prefereix parlar de desenvolupament sostenible, transició ecològica, acció climàtica, emergència climàtica, etc., fins al punt que els ministeris/conselleries del ram s’aboquen a adoptar noms tan altisonants malgrat que després la feina que fan sol ser mediocre o insuficient.

Digueu-me romàntic si voleu, però a mi el concepte “medi ambient” m’agrada, malgrat ser redundant, ja que medi i ambient ve a ser el mateix (com deia el professor Margalef). Fa referència a tot allò que ens envolta (l’atmosfera, les comunitats naturals, els oceans, la terra, etc.) i que està interrelacionat a vegades en un fràgil equilibri; és l’escenari al qual viu l’home (que en forma part) i que té una capacitat de transformar i destruir com malauradament s’ha demostrat en el cas del clima, en la reducció de les glaceres o en les pèrdues de grans regions selvàtiques.

Actua així per raons fonamentalment econòmiques i sovint no para atenció que el nostre destí està lligat irremeiablement a la conservació de l’entorn. Potser uns quants privilegiats podran fugir a un altre planeta, però la immensa majoria de la humanitat no tenim planeta B. O conservem el que tenim o ens n’anem en orris. I una dada: actualment necessitaríem dos planetes per a obtenir de manera sostenible tots els recursos que necessitem. I aquesta xifra no para de créixer perquè la nostra petjada ecològica no para de créixer.

El moment especial que viu Catalunya (sortits d’unes eleccions i tots discutint com es pot construir un nou govern) és adient per aprofitar el dia del medi ambient per a recordar als nostres polítics els deures ambientals que el país té pendents després d’una dècada perduda. En primer lloc, cal canviar el nom a la Conselleria, almenys per esborrar mals records; curiosament, un grup d’organitzacions ecologistes ha fet un manifest titulat: “Per un Departament de Medi Ambient amb rang de Vicepresidència”.

Però ja que el nom no ho fa tot, caldrà donar contingut a la Conselleria. Cinc són per a mi els reptes fonamentals:  la millora de la qualitat atmosfèrica a les principals ciutats, resoldre de veritat els problemes associats a les sequeres recurrents (al final s’ha demostrat que ha estat l’aigua caiguda del cel qui ho ha solucionat omplint els embassaments de les conques internes), potenciar les energies renovables (ara estem a la cua de tot l’Estat) amb un desplegament ordenat que no sigui dirigit pels grans lobbies empresarials que volen repetir el model equivocat de les energies fòssils, abordar les grans infraestructures que el país necessita sota criteris de sostenibilitat i recuperar els espais degradats, com obliga la nova normativa europea.

Ben segur aquesta llista es pot ampliar molt més, però penso que Catalunya farà un pas de gegant si aquestes qüestions fonamentals es posen en via de resolució. I, sobretot, que la Conselleria de Medi Ambient no sigui una moneda de canvi en el marc dels pactes que caldrà fer (com ja ha succeït al passat) sinó buscar la gent preparada que pugui dirigir aquesta transformació cap a la veritable sostenibilitat.

Si això passa, com espero i desitjo, podrem celebrar amb esperança els venidors dies mundials del medi ambient.

(Visited 79 times, 1 visits today)
Facebook
Twitter
WhatsApp

AVUI DESTAQUEM

Feu un comentari