El Congrés aprova definitivament la llei d’amnistia amb 177 vots a favor i 172 en contra

La publicació al BOE deixarà els efectes de la norma en mans dels jutges

El Congrés dels Diputats ha aprovat definitivament aquest dijous, 30 de maig, la llei d’amnistia. Després de cinc mesos de tramitació i d’un veto del Senat, la llei ha obtingut 177 vots a favor (PSOE, Sumar, ERC, Junts, Bildu, Podem, PNB, BNG i el diputat no adscrit José Luis Ábalos) i 172 en contra (PP, Vox, Coalició Canària i UPN) i ha quedat llesta per a la seva publicació al Butlletí Oficial de l’Estat (BOE). Un cop publicada al BOE, la norma quedarà en mans dels jutges, que disposen de dos mesos per aplicar-la, però que tenen la possibilitat també de plantejar qüestions prejudicials a la justícia europea per entorpir el procés.

L’aprovació s’ha fet efectiva després d’un debat que ha durat poc menys de dues hores i que ha anat seguit d’una votació nominal i a peu dret. Des de les forces que donen suport a la norma han celebrat la llei qualificant-la “històrica” i, segons el PSOE, necessària per facilitar un canvi de cicle en la política espanyola. L’independentisme català, en canvi, ha remarcat que l’amnistia suposa un acte imprescindible de reparació de les “injustícies” comeses durant la “repressió” al procés independentista.

Amb tot, l’esquerra del PSOE i les forces independentistes han coincidit a assenyalar que sense una regeneració democràtica aquesta “victòria” es queda curta, mentre que el PP ha demanat eleccions anticipades i Vox ha qualificat la votació com el pitjor atemptat des del 1978, fet que exclou el cop d’Estat d’Antonio Tejero el 1981.

En mans dels jutges

Un cop aprovada la llei i publicada al BOE, i tal com consta a l’article 4.1 de la llei, els jutges que tenen causes relacionades amb el procés haurien de dictar “l’aixecament immediat” de les mesures cautelars que pesen contra els investigats pel procés independentista, i també l’extinció de “totes les ordres de detenció internacionals i estatals”.

Amb tot, els magistrats poden presentar també qüestions prejudicials sobre aquest punt amb l’objectiu d’aturar l’aplicació de la norma, tal com recomana la guia anti amnistia de 126 pàgines que l’autodenominada Plataforma Cívica per la Independència Judicial va fer arribar a tots els jutges a través del correu corporatiu del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) la setmana passada.

Del resultat d’aquestes maniobres en depèn l’aplicació de la norma a centenars d’encausats i condemnats pel procés (372, segons el ministre de la Presidència, Félix Bolaños). Entre aquests, l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont, la secretària general d’ERC, Marta Rovira, els exconsellers Toni Comín i Lluís Puig, així com els exconsellers Oriol Junqueras, Jordi Turull, Dolors Bassa i Raül Romeva, que deixaran d’estar inhabilitats.

Set anys de judicialització i cinc mesos de tràmit

La votació d’aquest matí posa punt final a un llarg periple polític que es remunta a la detenció i l’exili dels responsables del referèndum de l’1 d’octubre del 2017. De fet, una de les primeres vegades en què es va fer menció pública de l’amnistia va ser en un ple de l’Ajuntament de Barcelona el mes de novembre d’aquell mateix any, quan l’aleshores regidor dels Comuns Gerardo Pisarello, avui diputat al Congrés, va plantejar-la com una sortida a la situació política catalana.

L’opció de reclamar una llei com la que ja es va aprovar a les Corts el 1977 per acabar amb la repressió franquista va anar agafant cos durant l’època en que dirigents independentistes estaven a la presó i l’altra meitat a Bèlgica. Tant és així, que a les eleccions catalanes del 21 de desembre del 2017, partits com ERC, la CUP o els Comuns i entitats com Òmnium Cultural ja van situar aquesta proposta com una possible solució.

Tanmateix, el camí fins a l’aprovació de la llei s’ha anat pavimentant amb altres mesures de desjudicialització que han servit com a camp de proves. És el cas dels indults als condemnats pel Suprem per l’1-O (2021) o la derogació del delicte de sedició (2022). Ambdues iniciatives van comptar amb el suport del PSOE, que va anar modulant la seva posició respecte als fets del 2017 d’ençà de l’arribada de Pedro Sánchez al govern espanyol amb una moció de censura que va rebre el suport de l’independentisme.

Cinc mesos de tramitació

L’amnistia va consolidar-se com una opció políticament viable després de les eleccions del 23 de juliol del 2023. En aquell moment, els resultats van dibuixar un escenari incert, on qualsevol majoria per evitar una repetició electoral o un govern amb PP i Vox passava per un nou acord entre l’esquerra espanyola i els partits independentistes. En aquest punt, Junts i ERC van refermar la seva aposta per l’amnistia i la van plantejar com a condició imprescindible per investir el líder socialista.

Un cop va aconseguir revalidar-se a la Moncloa, Sánchez va activar l’engranatge per aprovar la llei, que va votar-se per primer cop al Congrés només un mes després de la investidura. A partir d’aquí, la tramitació va encetar un camí tortuós de negociacions i tensions entre socis sobre l’abast de la norma que gairebé la va fer descarrilar el gener passat. Superades les discrepàncies, la llei va arribar al Senat, on la majoria absoluta del PP la va vetar, per retornar-la a la cambra baixa que, previsiblement, l’aprovarà d’aquí a unes hores.

Sense manifestacions

Si bé l’amnistia ha anat acompanyada de manifestacions i protestes de tota mena durant mesos, el seu tràmit final es desenvoluparà al Congrés dels Diputats en un ambient aparentment tranquil als carrers. De fet, no hi ha convocada cap gran acció de rebuig contra la norma a Madrid. Tampoc la seu central del PSOE del carrer Ferraz, epicentre de concentracions ultres durant les primeres setmanes de tramitació, ha tingut cap incident rellevant els darrers dies.

De fet, l’última concentració contra l’amnistia la va celebrar el PP aquest mateix diumenge a la Porta d’Alcalà de Madrid. El partit va afirmar que hi van assistir 80.000 persones, xifra que la delegació del govern va retallar fins a les 20.000 manifestants.

(Visited 47 times, 1 visits today)

avui destaquem

Feu un comentari