Defensa, competitivitat, polítiques socials, medi ambient i migració. Aquests són els punts clau recollits en els manifestos electorals dels principals partits europeus de cara a les eleccions del 9-J. Els conservadors són els que més pes donen a la defensa en les propostes electorals, mentre els progressistes es limiten a apostar per una millor cooperació en aquest àmbit.
En economia, populars posen l’accent en l’impuls de la competitivitat, mentre socialdemòcrates i verds tenen el focus en les polítiques socials. De la mateixa manera, els conservadors reivindiquen l’agenda verda com a oportunitat econòmica, mentre els progressistes defensen mesures per ajudar els més vulnerables en la transició.
Els partits catalans a l’Eurocambra
En les eleccions al Parlament Europeu, la circumscripció electoral és única a tot l’Estat, amb la qual cosa els ciutadans voten les mateixes llistes de candidats a totes les ciutats i comunitats autònomes. La majoria dels grans partits estan adscrits a un grup europeu, a excepció de Junts, que es manté en els no adscrits a cap família europea.
ERC forma part de l’Aliança Lliure Europea, que té a Romeva com a candidat a presidir la Comissió Europea i que després de les eleccions s’uneix als Verds en el grup europarlamentari. El PSC i el PP formen part de les dues grans famílies europees, la socialdemòcrata de l’S&D i la del Partit Popular Europeu. Els Comuns han format part dels Verds aquesta legislatura, mentre Vox està integrat en els Conservadors i Reformistes Europeus.
Socialdemòcrates
En l’àmbit mediambiental, els socialdemòcrates S&D aposta per “vincular les polítiques socials i ecològiques” i invertir en energies renovables i eficiència energètica, així com per una reforma del mercat de l’energia que “garanteixi l’estabilitat i assequibilitat dels preus”.
També defensen “reforçar” la política agrària comuna de la UE “per donar suport als agricultors” i “millorar els seus ingressos”. “La nostra lluita a favor del Pacte Verd Europeu és també una lluita per millorar la vida dels agricultors”, indica el manifest.
En migració, l’S&D defensa que l’aplicació del Pacte Migratori i d’Asil ha de “respectar els drets humans i la dignitat de les persones” i oferir “procediments justos i respectuosos” als migrants. A més, volen crear una missió europea de cerca i salvament al Mediterrani.
Pel que fa a l’economia, els socialdemòcrates defensen un pla d’inversions per a les transicions ecològica i digital i una estratègia per impulsar els productes fets a la UE. A més, reivindiquen el “no a l’austeritat” i que la UE ajudi els països en polítiques socials, per exemple per lluitar contra l’atur.
Finalment, en l’àmbit de la defensa, els socialdemòcrates donen suport a “desenvolupar la indústria europea de la defensa” amb una “despesa més específica i intel·ligent i més compres conjuntes de materials de defensa”, però centren també el seu posicionament en el “reforç” del paper diplomàtic de la UE a nivell global.
Partit Popular Europeu
El Partit Popular Europeu destina bona part a l’àmbit de la defensa i es reivindica com “l’únic partit que ha mostrat consistentment la seva voluntat per promoure una defensa europea forta”. Els populars europeus defensen crear un Consell de Seguretat europeu, en el qual també participin països extracomunitaris com Noruega i el Regne Unit. També aposten per crear la figura del comissari d’Exteriors de la UE, en substitució de l’actual alt representant per a la Política Exterior, i incrementar la inversió en defensa.
En migració, els populars europeus volen endurir els controls i augmentar la cooperació amb països tercers, tot replicant acords com el de Tunísia, així com triplicar els agents de l’Agència Europea de la Guàrdia de Fronteres i Costes (Frontex). Una de les qüestions més polèmiques és l’aposta per enviar els sol·licitants d’asil a “països tercers segurs” perquè se sotmetin allà al procediment d’asil.
En l’àmbit econòmic, els populars europeus fan especial èmfasi en la competitivitat europea per “impulsar” l’economia amb una “Europa que protegeixi els seus interessos”. El manifest també reivindica “preparar” l’economia per als “nous reptes” i reduir la burocràcia per a les empreses, així com crear un comissari específic per a pimes.
L’apartat mediambiental, que ha dividit durant la legislatura els populars europeus, reivindica que les mesures verdes poden ser una “oportunitat per construir la futura prosperitat” i donar suport a la indústria “en la transició”. “Creiem que aquesta transició és essencial per al futur de la competitivitat”, apunta el text.
Els Verds
El manifest electoral dels Verds és el més extens. Comença amb polítiques ecologistes i defensa un Pacte Verd Social amb “inversions massives” per impulsar tant la transició ecològica com els “estàndards de vida” dels ciutadans, que, remarca, han estat “colpejats fortament” els últims anys. També defensen avançar la neutralitat climàtica de la UE perquè s’assoleixi ja el 2040, 10 anys abans de l’objectiu fixat.
El text reforça la idea que la transició verda ha d’anar acompanyada de mesures socials per fer les vides dels ciutadans “més segures, felices i sanes”. Per exemple, els ecologistes defensen tenir una “xarxa forta de seguretat social” i fer permanent el programa SURE de suport als treballadors. També aposten per fixar uns ingressos mínims a la UE per “establir un nivell adequat de suport” a cadascun dels països i que s’estudiï la renda universal bàsica.
En defensa i seguretat, els Verds aposten per aprofundir la cooperació militar a la UE i augmentar les capacitats diplomàtiques del bloc, així com desenvolupar una Unió de la Seguretat que tingui en compte “les seguretats humanes i les necessitats de la gent”. També aposta per “reforçar i aprofundir la cooperació” amb l’OTAN.
En migració, els Verds defensen unes polítiques que “reconeguin la contribució immensa que els migrants fan a les societats” i “replicar” el sistema de protecció temporal immediata donada als ucraïnesos per la invasió russa. També aposten per crear visats europeus per a defensors de drets humans i medi ambient, per donar protecció legal als desplaçats per crisis climàtiques i desastres mediambientals i per crear una missió de cerca i rescat al Mediterrani. D’altra banda, rebutgen els acords migratoris “bruts amb dictadors”.
Conservadors i Reformistes Europeus
En l’àmbit econòmic, l’extrema dreta dels Conservadors i Reformistes Europeus defensa “reduir les barreres” dins del mercat únic per acabar amb la “regulació sufocant” per a les empreses. El grup aposta per “reduir la burocràcia que no té sentit” i les “lleis innecessàries” i per acords de lliure comerç amb països tercers perquè els productes siguin “més barats” per als consumidors europeus. També subratlla que les normes europees de dèficit i deute “no és la millor manera de recuperar la competitivitat”.
En migració, el grup defensa incrementar l’expulsió de migrants en situació irregular i incrementar el suport als estats.
Pel que fa al medi ambient, el grup defensa que calen mesures contra el canvi climàtic, però que no causin un “cost innecessari” ni a les empreses ni als estats membre.
