Al Barça i, especialment, al periodisme que l’embolica amb aquest mantell laportista i la necessitat diària de millorar el relat fins a extrems cada vegada més surrealistes, no li convenen massa aquestes aturades de la Lliga com la que està acabant, que ha deixat un balanç increïble de fitxatges i de traspassos. Si cal fer cas dels titulars de premsa d’aquests dies, el Barça ja té lligats els traspassos de Raphinha entre 70 i 100 milions; de Frenkie de Jong, encara que no vulgui anar-se’n; la possibilitat real de vendre Lewandowski per 100 milions a l’Aràbia Saudita; Araujo, també per no menys de 80 milions; i Christensen per 50 milions; a més d’haver rebut una oferta per Lamine Yamal de 200 milions, aquesta última verbalitzada pel mateix president Joan Laporta en el seu pòdcast de primavera.
Quant a fitxatges, les portades i les capçaleres digitals tampoc s’han quedat enrere, posant en el punt de mira a diversos objectius com Kimmich (Bayern) i el mateix Erling Haaland (Manchester City) com a resultat d’una rocambolesca operació aprofitant que la Premier baixarà de categoria l’equip de Guardiola per frau econòmic en menys de dues temporades. Haaland seria, d’acord amb aquesta fantasia periodística, el ganxo electoral previst per Laporta per a la reelecció el 2026.
La imaginació d’uns, sense límits, l’absència de veritables bones notícies en l’àmbit econòmic i financer del Barça de Laporta, i la no menys apressant prioritat dels mitjans per mantenir el consum de la informació blaugrana en aquest context actual, extremadament euforitzant, han provocat aquesta espècie d’escalada lliure de sortides i d’entrades promoguda per la no menys desbordant i il·lusòria voluntat del mateix Laporta.
Haaland? Els periodistes del règim, cal reconèixer-ho, l’han brodat amb una història que, si més no, els hauria de ruboritzar i avergonyir, assegurant sense ambages que Haaland ja havia dit sí al Barça, quedant-se amb les ganes de venir al Camp Nou l’estiu de 2021 a causa dels problemes financers blaugrana en aquell moment. “Ara podria, per fi, complir el seu somni”, signen la informació, descaradament, els mateixos reporters que van explicar amb tot detall que el mateix Xavi i el llavors secretari tècnic, Jordi Cruyff, havien visitat al davanter noruec en persona per tractar de convèncer-lo, sense èxit, de venir al Camp Nou. Haaland ja li va dir no al Barça i a Laporta en el mateix període operatiu on el president va invertir més de 100 milions en les operacions de Lewandowski, Raphinha, Koundé i altres, a més d’haver-li pagat 55 milions al City per Ferran Torres, diners més que suficients per a haver tancat l’operació de Haaland. Si no va venir no va ser perquè el Barça no disposés llavors de marge salarial, el que volia era anar a un club amb possibilitats de guanyar la Champions.
És clar que, posats a dir barbaritats i vendre fum on no hi ha ni foc, la conducta imitativa de la premsa culer, sobretot quan està avorrida, guarda relació amb les mateixes bravates del president amb aquest anunci intencionat i pervers a propòsit de Lamine Yamal pel qual, va dir, ha rebutjat una oferta de 200 milions. De qui? De ningú, és clar, només es tracta d’un truc mediàtic, un altre més de Laporta, per a capitalitzar l’explosió del jove davanter i per a donar-li carta de naturalesa a un projecte d’equip amb una base de jugadors formats i fitxats amb criteri de la Masia, que finalment és el contrari del seu pla.
Des que és president, Laporta ha fitxat Sergio Agüero, Éric García, Memphis Depay, Luuk de Jong, Emerson Royal, Yusuf Demir, Adama Traoré, Ferran Torres, Aubameyang, Dani Alves, Raphinha, Lewandowski, Koundé, Héctor Bellerín, Marcos Alonso, Christensen, Kessié, Pablo Torre, Gundogan, Íñigo Martínez, Joao Félix, Joao Candelo, Oriol Romeu i Vítor Roque. 24 jugadors en total, aquest era el pla, comissió amunt i comissió avall, a més de prometre a Haaland i renovar o tornar a fitxar a Messi, sense que aquesta ansietat i compulsió de Laporta per fitxar qualsevol preu s’hagi curat ni molt menys.
El que ha passat, no obstant això, és que la realitat i l’herència de Josep Maria Bartomeu el que ha portat és a Araujo, Pedri, Gavi, Lamine Yamal, Fermín, Cubarsí, Héctor Fort i Marc Guiu, amb la desgràcia afegida que, entre Laporta, per carregar-li en l’espatlla el pes del 10 de Messi, i la imperícia del Dr. Cugat, han enfonsat la carrera d’Ansu Fati. En conjunt, talent més que suficient per armar un altre gran equip del grat de l’afició blaugrana amb el qual es pugui identificar i conformar.
Laporta necessita que aquest futur sigui el títol d’aquesta temporada, si al final no cauen ni la Lliga ni la Champions. Per això valora a Lamine Yamal, també amb la malèvola intenció d’una renovació i blindatge imminent del nou crac. Laporta ha preparat d’aquesta manera el terreny per a tancar amb el seu agent i amic, que no és un altre que Jorge Mendes, un nou contracte que justifiqui fitxa i salaris a l’altura del mercat que ja té Lamini Yamal i una clàusula galàctica per a posar-lo a resguard d’ofertes com aquesta que diu haver escoltat el president que, si ningú no aixeca la mà adjudicant-se l’autoria, procedeix d’una veu interior.
Per a assegurar-se la continuïtat de Lamine Yamal i satisfer els altres desitjos/compromisos de Laporta amb Mendes, com comprar els Joaos, urgeix vendre futbolistes per import d’aquests 200 milions rebutjats, perquè el que de debò es cou i preocupa sota aquesta cortina d’eufòria i del pòdcast de la fantasia són perdudes espectaculars -una altra vegada- perquè els ingressos no creixen i sí les despeses de manera imparable.
L’última broma ha estat la del representant de Vitor Roque, que s’ha sumat al festival. “En el Barça els clubs fan cua per fitxar-ho per 50 milions”, ha afirmat André Cury. Traduït, vol dir que a data 1 de juliol de 2024 el Barça no pot inscriure-li pel cost real del traspàs (30 milions fixos més 31 en variables) signat en el seu moment, ja que la inscripció actual de Roque està limitada al final d’aquesta temporada i va poder acordar-se provisionalment amb LaLiga pel 75% del salari de Gavi, baixa per lesió de llarga durada. Un altre drama que exigeix una solució ràpida i d’emergència abans del 30 de juny perquè, si no juga ni marca gols, difícilment li sorgiran ofertes per a sortir del Barça. Algun dia, algú haurà d’explicar per què el revés de perdre a Gavi es va compensar amb un davanter centre caríssim que ni li agrada del tot a Xavi ni el necessita.
