La setmana més agitada i de risc per al president del Barça, Joan Laporta, conclourà aquest dissabte a Mestalla, amb un examen a l’equip i sobretot a Xavi Hernández. Serà així per més que els uns i els altres s’hagin imposat redoblar l’aparença d’una sòlida i infrangible adhesió i confiança a l’entrenador. Han passat massa coses i massa espantoses per suposar que una obligada i lògica declaració de lleialtat cap a Xavi és suficient per ocultar l’estat de màxima preocupació que s’ha instal·lat al voltant del club i la directiva.
El que no es pot amagar és que l’equip s’ha enfonsat en els dos partits de la setmana, encara que la intranscendència del disputat a Anvers hagi minimitzat el seu impacte en la forma. En el fons, però, ha estat fins i tot pitjor aquest daltabaix perquè el rival i les circumstàncies facilitaven la reacció necessària després de l’experiència tan dolorosa davant el Girona.
La derrota a Anvers, per inesperada i merescuda davant un rival molt inferior -una petita tragèdia, en definitiva- ha servit, almenys, per aclarir tanta controvèrsia sobre la convocatòria i el viatge, ja que ha resultat que després de guanyar l’Atlètic de Madrid, Xavi va concedir a la plantilla dos dies de festa i una divertida experiència en grup a un kàrting, gens estrany en la dinàmica d’un equip amb bon rotllo i bones sensacions.
El mal partit contra el Girona, però, va canviar completament la perspectiva d’aquesta decisió als ulls de Deco i del president, que el van interpretar com una concessió exagerada per a un vestidor que, segons alguns observadors, s’entrena poc i no gaire bé. Per això, en comprovar que Xavi donava descans a algunes vaques sagrades a la Champions, des de dalt es va produir aquest toc d’atenció obligant a viatjar a tot l’equip i a jugar els que estiguessin en condicions.
Fins i tot la febre que va deixar a terra Frenkie de Jong va acabar sent polèmica perquè, segons testimonis, el mateix Deco va esbroncar l’holandès per esborrar-se del desplaçament a Bèlgica. Al final, també va resultar ser falsa l’excusa de pernoctar a Anvers per entrenar-se allí mateix l’endemà, ja que l’equip ho va acabar fent a Sant Joan Despí dijous a primera hora de la tarda, igual que si haguessin tornat a Barcelona després del partit.
Mestalla té la clau d’aquest Nadal blaugrana abans de tancar l’any a Almeria, la setmana que ve. El Barça de Xavi només pot frenar el pànic guanyant els dos partits i esperant que el Madrid i el Girona punxin, ja que si mantenen la distància sobre la resta, la pressió per a l’entrenador no desapareixerà així com així. De Xavi i dels jugadors depèn que aquest dissabte a la nit la banqueta passi un examen amb tota versemblança d’ultimàtum. Laporta sap que el marge abans que la crisi arribi a la llotja per elevació és cada cop més curt.
