Quan ho vaig veure i escoltar per primera vegada vaig pensar que no ho havia entès bé. Eren els crits que sortien d’entre els manifestants contra la Llei d’Amnistia pactada entre el PSOE i els independentistes repetint l’eslògan “Prensa española, manipuladora”. És en mateix crit que vam escoltar sovint, amb accent català, a les manifestacions independentistes de mesos enrere dedicades als periodistes de mitjans de comunicació d’abast estatal que n’informaven.
A les manifestacions independentistes eren aplaudits els periodistes de TV3 i Catalunya Ràdio i insultats i escridassats els de TVE, La Sexta, Antena 3, Telecinco o la SER. Aquests dies, a Madrid, els que surten escaldats són els reporters de TVE o La Sexta. És a dir, que els toca el rebre tant a Barcelona com a Madrid. Són “premsa espanyola manipuladora” tant pels independentistes com pels manifestants d’extrema dreta que tallen el carrer Ferraz, on hi ha la seu central del PSOE.
Com es pot ser premsa manipuladora per uns i pels altres?
He pensat en una anècdota que va explicar un dels germans Pérez de Rozas (mai no m’he après els noms de pila) en l’acte recent d’homenatge que es va fer a Antonio Franco. Pérez de Rozas va explicar que un dia, quan Franco dirigia El Periódico, es va presentar a la redacció i els va fotre un moc: “Ho esteu fent molt malament. Fa un mes que no em truca ningú per esbroncar-me per una notícia o per amenaçar-me per una altra”. Tenia la concepció encertada que el periodisme està per molestar, per denunciar, sobretot als rics i poderosos. El periodisme ha de fiscalitzar el poder, no ser-ne còmplice.
Els mitjans de comunicació, “la premsa” en l’expressió antiquada dels manifestants independentistes i d’extrema dreta, han d’explicar la realitat, informar de forma veraç i independent. Especialment els que depenen de les administracions públiques.
Em quadraria més que els que es manifesten a Madrid aquests dies cridin “prensa catalana, manipuladora”, no rima però és una veritat indiscutible quan es refereix als mitjans públics catalans dependents de la Generalitat o a RAC1. Han escombrat durant anys i encara ho fan ara a favor de la causa independentista. I tenen raó els partidaris de la independència de Catalunya que es queixen del sectarisme de molts mitjans espanyols contra la seva causa. Però no es pot caure en la simplificació de posar-los tots al mateix sac. Els ultres que criden “vivas” a Franco, canten el Cara al Sol o demanen un “Alzamiento Nacional”, no pensen en El Mundo, ABC, La Razón, El Hormiguero, Ana Rosa Quintana, TV13, Es Radio… quan vomiten el seu “prensa española, manipuladora”. Però són premsa (o mitjans de comunicació), són espanyols i manipulen molt.
Ens calen molts més Antonios Francos i molts menys franquistes i fanàtics a tot arreu.
