Crec que la situació a Espanya i encara menys a Catalunya no és la del 1977. Era una situació excepcional de superació d’una dictadura, que justificava una decisió radical de ruptura amb el règim anterior i les seves decisions judicials, cosa que ara no concorre. Es tracta d’aconseguir un suport parlamentari de dos grups minoritaris perquè el PSOE pugui governar. Amb aquesta finalitat, està justificat paralitzar i deixar sense efecte totes les actuacions judicials que van actuar per paralitzar i reprimir un procés, com ara la declaració d’independència de Catalunya? Actuació judicial més que justificada atès el caràcter evidentment delictiu de l’anomenat “procés”.
Sens dubte, ara, l’anomenada amnistia és una mena de rendició de l’Estat democràtic davant els qui el van menysprear i van intentar trencar-lo. Només cal llegir la Llei aprovada al Parlament de Catalunya el setembre del 2017 que proclamava la constitució d’un Estat independent a Catalunya.
És admissible una amnistia que sacrifica les actuacions del Poder Judicial davant d’un procés radicalment il·legal i antidemocràtic, un Poder judicial ja menystingut amb la concessió dels indults i, encara més, amb una reforma improcedent del Codi Penal?
Tot plegat per un grapat de vots i un Poder Executiu subordinat a una minoria en terme de vots que, a més, continua disposada a aprofitar la rendició del PSOE per recuperar els seus propòsits de ruptura amb l’Estat democràtic espanyol, que no cessen d’amenaçar i menysprear. I aquests fins per trencar amb l’Estat així que aquest cedeixi com ho està fent.
I pel que fa al Ministeri Fiscal i el Poder Judicial, quina serà la resposta del Poder Executiu? Perquè els jutges, per mandat constitucional, només estan “sotmesos a l’imperi de la llei”. Però no de lleis producte de pactes polítics espuris. La concessió prevista de l’amnistia trenca greument la posició constitucional del Poder Judicial i, en bona part, del mateix Ministeri Fiscal.
I tot això només per un reduït grapat de vots.
