L’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, s’ha reunit aquest dimarts amb el seu homòleg a Madrid, José Luis Martínez-Almeida, en la seva primera visita institucional a la capital de l’Estat. Una visita que, segons ha destacat, “demostra normalitat institucional” entre alcaldes. “Barcelona torna, i torna per recuperar l’espai que li correspon al conjunt del país i també a Europa”, ha afirmat Collboni en declaracions als mitjans després de reunir-se amb Martínez-Almeida al consistori madrileny i compartir un debat organitzat per Atresmedia. Tots dos han parlat dels reptes que afronten les grans ciutats com Barcelona i Madrid i han coincidit en reivindicar tots els instruments i recursos per donar resposta a aquests reptes.
Collboni ha defensat que Barcelona “torna” per fer les seves aportacions al conjunt de l’Estat espanyol i a Europa i al “progrés col·lectiu”. Segons ell, quan Barcelona ha estat present “en positiu”, Espanya ha mostrat “la seva millor cara”. La política local, ha dit, té a veure amb el dia a dia de la gent, el transport o la neteja, entre altres, i en això és “relativament senzill tenir coincidències” amb ciutats com Madrid.
L’alcalde barceloní ha assegurat que la coincidència fonamental constatada amb Martínez-Almeida és que les ciutats tinguin “tots els instruments necessaris” per prestar els millors serveis a la ciutadania. En aquest sentit, ha apuntat que tant Barcelona com Madrid estan començant un debat sobre les lleis que regulen les dues ciutats i, en aquest context, intercanviaran “posicions”. “Ho fem també amb la vocació de millorar el marc competencial i fiscal de les grans ciutats”, ha afegit.
I és que el diagnòstic, ha assenyalat, és compartit amb Madrid i passa per la necessitat de millorar la competència i la fiscalitat de les grans ciutats. Com a exemple, s’ha referit als recursos necessaris per avançar cap a la descarbonització. “Necessitem més recursos de les autonomies, l’Estat i la Unió Europea”. Per tot plegat, Collboni ha apuntat que institucionalment hi ha d’haver “diàleg i comunicació” i buscar punts de “suport mutu”. “És la via que avui hem començat, és una via raonable, sensata i tranquil·la”, ha conclòs admetent que si bé hi ha moltes diferències en molts àmbits amb Almeida també hi ha “coincidències”.
Per la seva banda, l’alcalde de Madrid ha fet una valoració positiva de la reunió amb Collboni, poder tractar qüestions conjuntes i mantenir una relació “cordial” diferències al marge. “En l’àmbit de les grans ciutats tenim problemes comuns i hem de posar en pràctica també solucions comunes”.
Almeida ha admès que és “estrany” que la reunió entre les alcaldes de Madrid i Barcelona no s’hagués produït anteriorment i ha celebrat “recuperar” una relació que “va bé” a les dues ciutats, ja que a parar seu han de tenir “un diàleg comú”.
Segons confirmen fonts municipals, l’exalcaldessa de Barcelona Ada Colau no va reunir-se amb l’alcalde del PP. Amb qui sí que s’havia reunit Colau en el passat havia estat amb Manuela Carmena, que fins i tot va ser pregonera de la Festa de la Mercè el setembre del 2019, quan ja no era alcaldessa de Madrid.
Debat sobre les ciutats del futur
Tant Martínez-Almeida com Collboni han compartit un debat organitzat per Atresmedia en què han parlat sobre els reptes que afronten “les ciutats del futur”. Tots dos s’han referit a reptes com la gestió del turisme, l’accés a l’habitatge, la transició ecològica o la digital. Collboni ha demanat més recursos per a la transició ecològica i ha destacat l’aposta per fomentar el transport públic.
També ha deixat clar que si bé defensa el turisme també defensa elevar fins al màxim el recàrrec municipal de la taxa turística perquè l’impost compensa “les externalitats negatives” del turisme. Es tracta d’una mesura inclosa en la proposta d’ordenances fiscals per al 2024, que s’han de tramitar aquest dimecres. També ha defensat en l’àmbit urbanístic -i preguntat concretament pel model Superilla- buscar el diàleg i el consens.
Per la seva banda, Martínez-Almeida ha destacat que Madrid està treballant en una nova regulació per als habitatges d’ús turístic. Segons ha avançat, partirà del reconeixement que cal regular l’activitat i establir uns paràmetres i podria estar llesta en els pròxims tres o quatre mesos.
