Un grup de socis del FC Barcelona, de moment situats a l’espectre més proper a la concòrdia i la no-bel·ligerància, ha enviat un burofax a la junta de Joan Laporta plantejant l’oportunitat i la pretensió d’un canvi de format, a presencial, de la convocatòria d’assemblea ordinària prevista per al dia 21 d’octubre vinent. Amb arguments legals i un missatge conciliador, els signants plantegen una rectificació a temps “per tal que no pugui ser impugnada per qualsevol persona interessada, a més de tractar de fomentar i promoure els valors democràtics (entre altres, transparència i participació) que formen part de la nostra cultura associativa”. I l’acompanyen d’un prec explícit: “Volem transmetre el nostre desacord respecte a la forma proposada de celebració i alhora els volem demanar que l’Assemblea sigui convocada novament per ser celebrada de forma presencial i telemàtica en una nova data”.
En cap cas, com queda clar en el seu escrit, es plantegen impugnar-la abans o després de la seva celebració, sinó adoptar un format mixt, virtual o presencial per evitar un conflicte legal davant dels tribunals si algun soci decideix fer aquest pas.
El burofax l’han subscrit els mateixos socis que, sota la iniciativa recent de Jaume Llopis, exmembre dimitit de la comissió de l’Espai Barça, també van lamentar amb bones formes i un tacte exquisit el desacord amb el pla de finançament de la reforma de l’Spotify Camp Nou a causa del seu evident desviament i incompliment pel que fa al mandat assembleari d’octubre del 2021. A continuació de la signatura de Jaume Llopis apareixen les de Lluís Sabatés, Josep Lidon, Joaquim Molins, Ricard Faura, Jaume Barroso, Josep Mir i Jordi Medina. És a dir, barcelonistes que s’han anat desplaçant, la majoria almenys, des de la lleialtat incondicional i el servilisme cec a l’actual junta fins a unes posicions crítiques com quan, pràcticament aquests mateixos socis, van elevar a la Comissió Econòmica Estratègica un escrit plantejant si realment havien assessorat i validat aquest préstec amb els inversors sens dubte inassolible i tan allunyat de la proposta plantejada i aprovada pels socis.
Sostenen, amb diferents al·lusions als mateixos estatuts del FC Barcelona i la Llei de l’Esport, a la qual Laporta s’aferra per evitar donar la cara davant els socis, que a la convocatòria “no es fa cap menció a cap article estatutari de l’entitat perquè als Estatuts del Club no està prevista la celebració de l’Assemblea de forma telemàtica sinó només de forma presencial (…) La convocatòria, a més, no específica de quina manera la identitat i legitimació dels socis i sòcies es troba degudament garantida, ni que tots els assistents puguin participar efectivament a la reunió per mitjans de comunicació a distància apropiats, com àudio o vídeo, complementats amb la possibilitat de missatges escrits durant el transcurs de l’Assemblea, tant per exercir en temps real els drets de paraula, informació, proposta i vot que els corresponguin, com per seguir les intervencions dels altres assistents pels medis indicats. Tampoc no s’informa de les mesures implementades pel Club necessàries per complir amb garanties aquest sistema telemàtic que, en tot cas, presumim, que segur que estan previstes”.
I afegeixen que aquesta junta, encara que ha tingut l’oportunitat d’haver inclòs en els estatuts aquesta possibilitat telemàtica, així com el vot per correu, no ho ha fet. Escenari i context en què cal recordar i puntualitzar que, després d’haver iniciat reunions i contactes amb els socis per realitzar una àmplia reforma dels estatuts, sobretot a favor d’una participació i transparència democràtica més gran, la vicepresidenta institucional, Elena Fort, ha faltat a la seva promesa pública de convocar una assemblea extraordinària, precisament abans de l’ordinària d’aquest mes d’octubre, per posar al dia els estatuts. Res estrany -al contrari- que la junta de Laporta actuï propagandísticament a favor d’una realitat social oberta i participativa, pura aparença, i que a l’hora de la veritat el seu interès preferent sigui el control, la manipulació i un estil de govern autoritari i dictatorial. “És evident -diu el burofax- que si hagués estat la voluntat del Club de preveure la celebració de l’Assemblea general de forma telemàtica, s’hauria incorporat als Estatuts socials aquesta previsió com així es va fer amb les modificacions estatutàries del 23 d’octubre de 2021, ja que des del dia 10 de setembre de 2020 es trobava vigent el nou article 31-bis de la Llei de l’Esport, el qual, si bé no obligava a modificar els Estatuts per incloure la forma de celebració telemàtica, permetia i facilitava la seva incorporació al text estatutari”.
Els signants afegeixen un matís destacat com l’excés i la desproporció de l’ús del marc legal per part de la junta a l’hora de reduir l’assemblea a un format telemàtic, que ni ha millorat la participació, perquè expressament la reprimeix, la prohibeix i la manipula, ni ofereix cap garantia fefaent sobre la identificació dels seus membres i posterior desenvolupament. Consideren que “refugiar-se a l’art. 31-bis, el qual entenem que, en aquests moments, superada l’etapa de la covid tots els nivells, no pot emparar l’oportunitat de la celebració de l’Assemblea telemàtica com a única forma de celebració, més quan dels nostres propis estatuts, reiterem, es desprèn la forma presencial com l’única forma de celebració, i la invocació de l’art 31-bis, a parer nostre, és un abús de dret, que amaga una incorrecta aplicació de les normes existents”.
L’empara a la normativa desplegada arran de la situació de pandèmia “va tenir la seva principal raó de ser, per la seva excepcionalitat, durant l’etapa de les limitacions de mobilitat motivades per la covid, avui inexistents”, defensen, opinant que “la invocació actual de l’art. 31-bis per tal de tenir empara legal per celebrar l’assemblea telemàtica entenem que és un abús de dret i una aplicació incorrecta de les normes existents”.
Finalment, apel·len a l’article 3.1 del Codi Civil espanyol: “Les normes s’interpretaran segons el sentit propi de les seves paraules, en relació amb el context, els antecedents històrics i legislatius, i la realitat social del temps en què han de ser aplicades, atenent fonamentalment l’esperit i la finalitat d’aquelles” i també a l’article 7.1: “La Llei no empara l’abús del dret o l’exercici antisocial”.
Per tot això, i tenint en consideració altres aspectes redundants de la normativa general i la pròpia del club, i “especialment prenent en consideració la tradició democràtica del Club, sempre obert a la màxima participació dels seus socis i sòcies i transparència (…) entenem que emparar-se només a l’art. 31-Bis de la Llei de l’Esport per imposar la celebració telemàtica de l’Assemblea (article que va ser promulgat per cobrir la impossibilitat de reunió a causa de la crisi sanitària de la COVID, per tant, en un moment excepcional, que no té res a veure amb el moment actual) no és admissible per estar fent una aplicació totalment esbiaixada i contrària al context en què estem i la realitat social actual, que participaria del que en Dret s’anomena un abús de dret i que tindria com a resultat la possible conculcació dels drets dels socis i sòcies de l’entitat en la seva condició de compromissaris i compromissàries, a qui finalment se’ls pot impedir la participació presencial en la deliberació i adopció dels acords assemblearis en el marc de l’òrgan on resideix la sobirania del Club”.
El que sol·liciten és “una rectificació immediata, a fi d’evitar possibles impugnacions judicials de l’Assemblea” i “desconvocar l’Assemblea General ordinària del dia 21 d’octubre de 2023, convocant-la en una nova data, amb prou antelació” en un format que admeti les dues opcions per als compromissaris, la presencial i la telemàtica “per afavorir i promoure la participació de socis i sòcies que tinguin algun impediment per assistir de forma presencial o de socis i sòcies que visquin a molta distància de Barcelona” i alhora “fomentar i promoure els principis democràtics (entre altres, transparència i participació) que ens regulen i que han quedat arrelats a la nostra centenària història”.
No dubten que, així, “reforçarem la nostra entitat i preservarà els nostres principis i els drets dels socis i sòcies. Persistir a voler celebrar l’Assemblea només de forma telemàtica, basant-se en unes situacions excepcionals ja superades, només ens debilita i empetiteix com a club”.
No és prematur aventurar que Laporta no es mourà de la posició d’aïllament i de confort, d’avantatge sobre el control absolut de l’assemblea, contravenint el principal argument de defensa, si més no el més emprat pel seu nucli dur: “El que millor se li dona al president és, precisament, el cara a cara amb els socis, mai no ho ha rebutjat”, diuen.
És clar que això era abans d’haver acumulat desenes d’incompliments i de promeses electorals mentideres, abans d’haver perdut gairebé 1.000 milions en tres anys, de no haver fitxat Haaland, Bernardo Silva (o Messi, després de donar-li la puntada de peu), d’haver enganyat els socis amb l’Espai Barça i amb el cas Negreira, i després de quatre eliminacions seguides a Europa malgrat haver disposat de 800 milions per ampliar, sense aconseguir-ho, el marge salarial. Però, sobretot, abans de convertir l’assemblea a un acte despòtic i humiliant per als socis i per al FC Barcelona amb l’excusa encara més vergonyosa d’estalviar.
Laporta sí que tem, i molt, les conseqüències d’una assemblea presencial. L’altra pregunta és si pels mateixos motius pels quals aquests socis defensen amb dents i ungles la naturalesa i plena legitimitat de l’únic format contemplat pels estatuts, amb els socis a la sala i en directe, no fan que també sigui impugnable el model mixt. És una altra batalla entre les mitges tintes d’aquells socis que continuen volent flirtejar amb el poder i una determinació com la de Laporta a qui la normativa, les lleis i la democràcia li importen res. Guanyarà Laporta.
