Diferents mitjans ben connectats amb el món de les finances han confirmat que almenys dues de les principals societats auditores del món recelen dels estats de comptes del FC Barcelona. Serien EY (Ernst & Young) i Deloitte, que finalment van preferir no comprometre el seu prestigi i reconeixement davant la incertesa dels seus números.
Quan es va retirar Ernst & Young a l’últim segon del tancament de la temporada 2021-22, encara que es va justificar per canals no oficials que s’havia arribat a la finalització del contracte, la veritable raó va ser el desacord entre els seus experts i els criteris de la directiva de Joan Laporta, molt exigents a l’hora de presentar el balanç amb les millors etiquetes, sense dubtes ni apunts de l’auditor contraris a la propaganda oficial, excessivament optimista pel que fa a la salut financera i econòmica del FC Barcelona.
La prova contundent que Grant Thornton va ser un fitxatge d’última hora ho confirma que va signar amb la condició de fer una verificació dels comptes anteriors a posteriori. Per a Laporta aquesta va ser una forma hàbil, un altre truc dels seus, que li va permetre col·locar les palanques d’última hora sense que l’auditor pogués calibrar tota la magnitud de la tragèdia.
Avui, és clar, Grant Thornton sap que el destí del benefici net de la venda d’actius de la temporada 2021-2022 per valor de 260 milions no va ser el correcte, ni tampoc el de l’exercici tancat 2022-2023, de 400 milions més, ja que estructuralment les necessitats prioritàries no implicaven gastar més i més en fitxatges, superant tots els límits i possibilitats reals del club. Al contrari, eren per destinar el principal d’aquests guanys a reduir deute i, en la mesura del possible, recuperar la situació de fons propis, tot afegint a aquestes vendes l’aplicació d’unes mesures reductores de despeses, també al saldo de les Despeses Generals, disparades des de l’arribada de Laporta.
Avui, superat el meridià del mes d’agost, un mes i mig després del tancament de l’exercici, l’auditor guarda un silenci inquietant i sepulcral, igual que l’equip econòmic de Laporta -executius i directius- sobre aquest resultat i, sobretot, pel que fa a l’opinió de l’auditor, una temporada més, al voltant d’aquestes promeses de compliment d’un pla de negocis i d’ingressos que finalment mai no arriben ni cobreixen les expectatives.
Fins i tot donant per fet que gràcies als 600 milions de les palanques hi haurà beneficis, mínim de 250 milions perquè així ho van estimar els qui van signar els pressupostos i els van presentar a l’aprovació de l’assemblea, el panorama resulta tan dantesc que ningú no s’atreveix a signar-los ni molt menys a justificar-los, especialment després d’haver inclòs 60 milions de Barça Studios als ingressos de la temporada 2022-2023 que finalment han desaparegut.
Grant Thornton té un problema important a conseqüència d’haver cregut els contes de Laporta i haver de polir i formular uns comptes que no se sostenen. Cada dia que passa suggereix que la situació i la realitat són fins i tot pitjors del que s’esperava.
