Pel partit entre el Barça i el Tottenham Hotspur d’aquest dimarts a l’estadi Lluís Companys les expectatives són veritablement incertes. No és el primer partit que el FC Barcelona juga com a local fora del Camp Nou, ja que es va donar la circumstància, a la pretemporada 1996-97, que a causa del mal estat de la gespa del Camp Nou i la necessitat de ser replantat amb urgència, els primers compromisos del curs -la disputa del Gamper (de dues jornades), l’anada de la Supercopa i el debut a la Recopa davant de l’AEK Larnaca- es van traslladar a la muntanya ja olímpica de Montjuïc. Per cert, amb un balanç de quatre gols de Ronaldo, l’estrella indiscutible d’aquell Barça entrenat per Bobby Robson, successor de Johan Cruyff a la banqueta blaugrana.
Va ser fa vint-i-sis anys, una eternitat si es comparen aquells temps amb les exigències socials i logístiques actuals davant la celebració d’un partit de futbol que, en el cas del matx d’aquest dimarts, ha exigit un pla meticulós i complex d’accessos i de mobilitat. Tan feixuc que, certament, convida a veure’l per la tele abans que triar qualsevol de les rutes possibles. Les especificacions les van oferir conjuntament el FC Barcelona i l’Ajuntament de Barcelona acompanyades d’un document de vuit folis de lectura insofrible i de comprensió fora de l’abast de la majoria de la població que, almenys, hagi cursat una enginyeria.
Del que es tracta, bàsicament, és d’impedir que els aficionats es plantegin intentar acostar-se a Montjuïc amb el seu vehicle si no és per aparcar-lo a diversos quilòmetres de distància, a la Fira de l’Hospitalet, on està restringit el pas de motocicletes a un total de 3.500 places. Per arribar a l’estadi de Montjuïc en transport públic tampoc no ho han posat fàcil, només usant les escales mecàniques des de la plaça d’Espanya o el funicular o bé fent servir un dels busos llançadora que, en teoria, funcionaran exclusivament per als partits que disputi el Barça fins al novembre del 2024, període previst d’ús.
No hi falten els ciutadans que, evidentment, es pregunten per quin motiu no s’adopten mesures similars de pujada i de baixada a l’estadi Lluís Companys amb motiu dels concerts i esdeveniments celebrats periòdicament allà o al Palau Sant Jordi. És, sens dubte, perquè el FC Barcelona pagarà un generós lloguer per allotjar els seus partits allà, a més de fer-se càrrec de la major part de les despeses de reforma i modernització de les instal·lacions, així com del manteniment i les reparacions d’algunes infraestructures clau com les escales mecàniques, les quals, com ja anticipen els responsables d’una banda i l’altra, se solen avariar amb l’ús massiu.
A l’últim Gamper de Montjuïc, a finals d’agost del 1996, la xifra d’espectadors va ser de 43.500, aproximadament la meitat d’un Gamper al Camp Nou amb un bon cartell. És clar que aleshores res ni ningú posava tanques a la muntanya, ni la celebració d’un esdeveniment a l’Estadi Olímpic es considerava un element estrany, repulsiu i aliè a la naturalesa de la mateixa instal·lació, bàsicament un equipament esportiu.
Tot i que no és demostrable documentalment, sí que sobresurt l’estranya i paradoxal sensació de xoc frontal, encara que amistós, entre la franca i oberta predisposició municipal de facilitar al Barça l’usdefruit del Lluís Companys vers les severes restriccions viàries imposades pel mateix consistori que fan pràcticament impossible la mobilitat i els accessos a la muntanya.
Les limitacions afecten sobretot els milers de barcelonistes que, fora del radi urbà de Barcelona, necessiten fer ús del cotxe particular o dels autocars per a les desenes de Penyes que regularment es desplaçaven als partits del Camp Nou, imprescindibles per tornar a casa per culpa dels horaris habitualment tardans.
El resultat d’aquesta campanya de la por, també estranyament conjunta, ha provocat que la resposta dels abonats amb prou feines hagi arribat a la xifra de 16.000 per a aquest curs i que, de cara al primer gran assaig, el Gamper d’aquest any, també estiguin punxant els operadors turístics i la venda en línia s’hagi ressentit. Algunes fonts situen les reserves per al Gamper, fins a aquest cap de setmana, en 20.000 localitats, una fluixa resposta del turisme i de l’afició local contra la qual el club ha respost amb una promoció a la desesperada intentant atraure sobretot aficionats del territori.
L’oferta consisteix en la possibilitat de comprar fins a sis entrades per als dos primers partits, davant del Tottenham aquest dimarts i davant del Cadis el 20 d’agost, amb un 40% de descompte amb el codi promocional RESIDENT, havent d’acreditar aquesta condició de resident a Catalunya mitjançant la presentació del DNI, certificat d’empadronament o qualsevol altre document que ho pugui validar. És possible que, amb el pas de les hores, a mesura que s’acosti l’hora del partit, l’afició s’animi i acabi ocupant gairebé la totalitat de les entrades disponibles, almenys aquests 40.103 seients amb el cent per cent de la visibilitat assegurada d’un aforament total de 49.472 persones.
Ara com ara, i a falta de les sorpreses que forçosament s’han de produir aquesta setmana per poder inscriure la totalitat de la plantilla de Xavi Hernández, el Gamper representa l’única oportunitat a curt termini de veure en acció els nous fitxatges de la temporada i, a aquest pas, la resta dels renovats pendents de l’alta a LaLiga per falta de fair play financer. Aquest és, sens dubte, un bon motiu per no perdre’s aquest Gamper en un estadi que ni agrada els barcelonistes ni tampoc acaba de convèncer un públic ocasional de turistes i visitants com el del mes agost.
