Aquests són dies d’una enorme agitació mediàtica que, amb el temps i la proximitat de les eleccions del FC Barcelona, tendirà a complicar-se i a provocar un perillós estat de confusió, així com un encreuament diari de notícies contradictòries, manipulades i moltes vegades sense fonament. Ha estat una setmana de bojos.
Dilluns, Joan Laporta va contraprogramar la nova versió —l’enèsima— de la plataforma de Víctor Font amb la llicència de primera ocupació per poder, finalment, reobrir, l’Spotify, una novetat agredolça rebuda pels socis amb l’advertiment previ que els abonaments del futur seran inassequibles.
Font, per la seva banda, va entristir i avorrir encara més als seus propis fidels, a més de provocar-los una mena de depressió inesperada per la presència de Xavi Hernández, personatge de dubtós carisma electoral després del seu pas per la banqueta, ja que ningú li recordarà, al contrari, que va donar l’alternativa a Cubarsí, Lamine Yamal i Fermín, de la mateixa manera que no interessa recordar que Ronald Koeman va donar la confiança a Pedri, Araujo i Gavi.
Tampoc és que els debats i les tertúlies barcelonistes li dediquessin massa atenció, amb molt poques excepcions (TV3 passa del tema), a la notícia que la Fiscalia havia ressuscitat una altra querella per estafa —la quarta en marxa— contra Joan Laporta, aquesta vegada també contra tota la banda de Reus, Rafael Yuste, Joan Oliver i Xavier Sala-i-Martin. Tots ells investigats per haver avalat amb el seu prestigi, nom i reputació inversions impossibles a través de la filial xinesa del Reus, que van resultar ser des del principi un carreró sense sortida.
El fet que el president del FC Barcelona figuri en quatre querelles com a imputat per estafa hauria de ser, com a mínim, alguna cosa més que una nota a peu de pàgina o deu segons de ràdio, si altres directius i presidents han obert telenotícies nacionals per imputacions tan greus com fitxar Neymar o enviar piulades, per ara, sense haver-se demostrat res més enllà d’haver estat víctimes d’una cacera des de les clavegueres de l’Estat i de Catalunya.
El periodista que més ha investigat i posat el focus sobre les moltes irregularitats comeses per Laporta i la seva banda al Reus, fins a fer-lo desaparèixer, Andreu Reuet, ha aportat altres novetats com que, arran del seu documental El cas Reus 2: Laporta Gate, diversos dels presumptes estafats s’han atrevit a fer el pas de presentar la querella i altres, per ser coneguts, no ho han fet per no aparèixer com els incauts que, per ambició i sense demanar els informes financers pertinents sobre la figura de Laporta, es van deixar entabanar. Andreu Reuet ha manifestat que la magnitud dels diners reclamats als tribunals pot arribar als 10 milions. És curiós: 10 milions van ser la mossegada que Laporta va treure dels negocis amb l’Uzbekistan en el primer mandat.
