D’entrada, no massa. Més enllà d’alguns perfils més o menys coneguts, la idea de Clara Ponsatí de reiniciar l’independentisme amb nous partits polítics ha estat rebuda amb fredor, considerant les reaccions a l’entrevista on va proposar-la, publicada pel diari Ara.
Tampoc sembla una idea que s’hagi volgut promocionar amb força, almenys no a les xarxes i no d’entrada, des de cap dels espais i figures de referència de l’independentisme.
El filòsof Jordi Graupera, assessor de Ponsatí, no se n’ha fet ressò encara, a diferència de Laura Ormella, la que va ser cap de llista el 2021 de la candidatura que precisament Graupera va posar en marxa, Primàries. “Els mateixos de sempre mentint com sempre”, ha escrit.
Entre els m’agrada més destacats a les declaracions de Ponsatí a l’Ara destaquen el del CDR de Vitoria-Gasteiz i el de l’Assemblea de Representants per la República Catalana, una plataforma independentista amb 1.620 seguidors a Twitter no connectada amb l’assemblea del Consell de la República, la institució privada impulsada per Carles Puigdemont i també per Ponsatí.
Ni l’expresident Quim Torra, que mira des de fora l’actualitat i no està vinculat oficialment a Junts, s’ha pronunciat sobre la qüestió. Tampoc el politòleg Ramon Cotarelo, que ja tracta Puigdemont d'”impostor”, ha dit clarament la seva, com acostuma a fer, tot i que s’ha fet ressò a Twitter d’un comentari que apunta que Ponsatí ha d’estar molt emprenyada amb l’expresident català.
Les paraules de Ponsatí la setmana passada, crítiques amb l’estratègia de Puigdemont a Europa, van aparèixer, això sí, a la tertúlia de Vilaweb del passat 7 de juliol, des d’on l’exvicepresident del Parlament Josep Costa va criticar que “s’ha distorsionat” el paper de “la lluita de l’exili”, però no des de Waterloo sinó “des de l’interior del país”, segons ell. “La tesi del retorn-momentum ha esdevingut una bombolla”, ha escrit Costa recentment a El Món.
