Diumenge vam tornar a exercir el nostre dret a vot a les eleccions dels nostres municipis. Unes eleccions locals que sembla que per fi s’allunyen del Procés per recuperar l’esperit municipal i parlar altre cop dels problemes dels veïns i veïnes. Quin és el model de ciutat que volem? Com impulsem l’activitat econòmica del nostre municipi? Com aconseguim que la ciutadania se senti segura? Com ho fem per atraure ocupació i que aquesta sigui de qualitat? Hi ha però més preguntes a respondre: Com aconseguim que la ciutat sigui menys grisa i més bonica? Com retornem els carrers als infants perquè hi puguin jugar? Com potenciem la vida social i comunitària? Preguntes que poca broma perquè per molt mundanes i banals que puguin semblar són en realitat un eix central per a seguir mantenint la nostra humanitat.
I és que, ara que està tant de moda parlar de la Intel·ligència Artificial i sobre com això pot afectar a l’ésser humà, cal reconèixer que en realitat ja fa temps que hem deixat de banda la nostra humanitat i utilitzem massa la «intel·ligència» o el raonament fred alhora de prendre decisions, sense tenir en compte la resta de variables que ens afecten i interpel·len.
I per què ho dic això? Perquè si bé és cert que necessitem que la roda econòmica continuï funcionant, això no fa que sigui menys cert que hi ha activitats humanes que tot i que serveixin per impulsar l’economia ens suposen un gran desgast per al nostre futur no tan llunyà i, com diu la dita: «Mal va qui no pensa per l’endemà».
Tots hem vist imatges de platges a l’Àfrica plenes de tones i tones de deixalles configurades per carcasses de mòbil, electrodomèstics i plàstics que no podem reciclar i que són producte de l’ obsolescència programada i del consumisme. I estem veient els canvis de temps als que ens està duent el canvi climàtic, que encara alguns insisteixen en negar titllant aquells que el defensen com «ecologistes radicals. Hem vist el que pot suposar pels cultius la manca d’aigua i també les seves conseqüència per a la vida de les persones, perquè aquí de moment encara estem parlant de si podrem omplir la piscina per refrescar-nos a l’estiu, però som coneixedors que hi ha altres zones en què això suposa haver de marxar de casa teva a la recerca d’un lloc millor on viure.
I què té a veure això amb el fet de poder jugar o no a pilota al carrer? Pot semblar molt estúpid tornar a reivindicar el carrer com un espai on els nens puguin sortir a jugar però, si parem una mica més l’atenció, veurem que cada cop hi ha menys participació en el món associatiu per part de la ciutadania. El mateix passa amb la participació dels ciutadans i ciutadanes en la gestió de la ciutat i en la política, però… i què esperem de persones que han crescut hiperconnectades en ordinadors i tauletes però soles a les seves habitacions i amb la queixa fàcil que suposa fer un comentari a Twitter?
En aquests moments ens trobem amb una societat molt més connectada comunicativament però que, contràriament al que podríem pensar, és més individualista i està menys cohesionada i, per tant, té menys força per aconseguir canvis necessaris perquè els poders – siguin econòmics o polítics – facin allò que realment s’ha de fer. Cal recuperar el carrer, cal recuperar les connexions socials reals i crítiques, aquelles que els grans poders econòmics han aconseguit eliminar donant-nos una falsa sensació de classe mitja alta amb les plataformes d’streaming, els mòbils d’última generació, les xarxes socials i les empreses de menjar i productes a domicili.
Ens tenen adormits, mentre ells guanyen diners per avui, sense pensar en el demà. I no serà que no ens n’haguem adonat. Fins i tot pel·lícules infantils com The Mitchells vs. the Machines dibuixen els humans com a mamífers estúpids que els agafa un atac de nervis si no aconsegueixen wi-fi. El que passa és que no hi fem res. Hi som a temps? Potser si, de moment el 28 de maig vam tenir una cita per escollir qui ens representava. Jo tinc clar el que vull. Vull aquell que m’ajudi a tenir una ciutat més amable. Aquell que creï espais per poder socialitzar, sense fums, sense soroll i perill de vehicles que passen amb pressa i sense mirar, el que deixi jugar als nens a pilota a les places i hi pinti jocs perquè els nens i nenes que hi van facin amistat. També aquell que pensa en reduir els vehicles contaminants, doncs ens hi va no només la nostra salut, sinó la dels nostres fills i filles en el futur i la de la nostra gent gran ara (diuen que aquest estiu poden morir més persones a causa de la calor).
Vaig votar pensant no en el que puc recollir avui, sinó en les llavors que puc plantar per a que creixin per demà.
I tu?
