Advocada, presidenta de Valents, regidora a l’Ajuntament de Barcelona i candidata a l’alcaldia. Ha estat senadora i diputada al Parlament de Catalunya. Acaba de publicar Un viaje para valientes (Editorial Deusto).
Per què Valents? Contrapunt a un clima més aviat del contrari?
Es resumeix molt fàcilment: som un partit català, constitucionalista, no independentista, no nacionalista, que intenta trencar amb una llarga tradició de governs nacionalistes a Catalunya. Volem canviar els ajuntaments ara, en les pròximes municipals, que majoritàriament estan lliurats al populisme independentista, o a l’extrema esquerra comunista, que ens està governant. També intentar substituir, al Congrés dels Diputats, els parlamentaris independentistes d’ERC i Junts x Cat que avui ens estan representant.
Com és Valents, quins són els seus objectius, els que formeu part del partit?
El partit està format per gent que venia de Ciutadans, del Partit Socialista, d’Unió Democràtica, com jo… I, sobretot, per gent que ve de la societat civil: petits empresaris, autònoms…, com també és el meu cas. Aquesta és la mentalitat que instaurem al partit. De gestió, empresarial, per reactivar els municipis on estiguem governant. Rellançar l’economia de Catalunya, a qui volem convertir, una altra vegada, en el motor econòmic d’Espanya. Gent que ha optat per no abandonar Catalunya. Perquè el procés ha portat molta gent a fer les maletes i anar-se’n amb les seves famílies i les seves empreses. Per això, una mica també, el nom de Valents. Per aquelles persones, en fi, que estan en un territori molt complicat políticament, fiscalment, i continuen mantenint el negoci, vivint i escolaritzant els seus fills aquí. Volem ser la veu d’aquelles persones valentes que han decidit quedar-se i no estan representats a les institucions.
La vocació municipalista que diu que té Valents apunta només a la ciutat de Barcelona o s’estén més enllà, pel territori?
Ens vam presentar en societat a finals de gener de l’any passat i, des de llavors, hem anat implantant el partit a les quatre províncies de Catalunya. Actualment, disposem de 76 regidors. Gent que s’havia presentat en candidatures independents, per Ciutadans, el PP… En aquestes pròximes eleccions, del 28 de maig, ens presentem a uns 150 municipis. Serem presents, sens dubte, a les quatre capitals de província, i en municipis amb un pes important, que representen el 85% del cens català. Creiem que un projecte polític que aspiri a consolidar-se a llarg termini necessita implantar-se al territori, a la base dels municipis. I aquesta és la nostra vocació, amb la idea també de presentar-nos a les eleccions autonòmiques, generals i europees.
Pel que fa a Barcelona, quina és la vostra visió i el vostre marc de propostes?
Analitzem la situació actual de l’Ajuntament de Barcelona, amb un govern que no és només del Partit Socialista i d’Ada Colau, sinó, a més, d’Esquerra Republicana (fa quatre anys que tenen una entesa molt sòlida), que està empobrint la ciutat, per poder ser una Administració salvavides, a costa de subvencions públiques. Amb això es compra un vot, que és el que permet seguir en el govern. Nosaltres plantegem una cosa totalment diferent, un govern proempresa. Els nostres eixos són seguretat, feina i llibertat. Anem a un ajuntament que elimini la delinqüència que tenim als carrers, que fomenti les oportunitats per a la recuperació econòmica, inclòs el turisme. Tenim un ajuntament excessivament intrusiu, que legisla per prohibir i sancionar. Nosaltres en volem un que confiï a la iniciativa privada la recuperació de la ciutat, i legisli bonificant.
En aquest sentit, què es pot dir respecte a la comparativa Barcelona-Madrid, tan de moda en alguns cercles?
L’Ajuntament de Barcelona té un poder considerable per fer front a unes polítiques nefastes de la Generalitat. A Catalunya hem passat del relat funest d’“Espanya ens roba”, al més funest encara de “Madrid ens roba”. Això és una estratègia populista molt intencionada. Tenim un Govern de la Generalitat que necessita una Catalunya pobra per poder seguir aferrant-se al relat d’“Espanya ens roba”, i un Ajuntament que necessita una Barcelona decadent i pobra per dir “Madrid ens roba”. El fet que Madrid sigui una ciutat que ha superat de llarg Barcelona, i no l’única, és culpa de la Generalitat, del procés, i de l’ajuntament. A això hi sumem un PSC que tampoc fa de contrapès, sinó que és un soci imprescindible de l’independentisme i de Colau. Madrid té un projecte clar, cultural, que es basa en els grans museus; de restauració i turisme… I ho ha aconseguit perquè té visió metropolitana, i una presidenta de la Comunitat que ha estat capaç de gestionar per als ciutadans i no per als interessos del seu partit. Cosa que ens falta aquí, gent amb altura de mires, capaç d’actuar més enllà dels quatre anys de mandat. Ens empetitim. Estem cada cop més sols, més pobres i més tristos.
La mesura estrella en el vostre firmament programàtic?
Tenim dues grans mesures que ens defineixen. Som el partit antiocupes. És una mesura estrella, molt necessària a la ciutat. També som el partit proempresa. Proposem crear una regidoria d’autònoms i emprenedors, de la qual es derivin mesures com la unificació de la quota d’autònoms, llicències amb declaració responsable, ajuts a la contractació directa…
Quin plantejament es fa Valents de la qüestió mediambiental, en sentit ampli?
Aire que respirem, eliminació de residus, neteja… Barcelona és una gran capital, no un poble, per a les coses bones i les dolentes. Hem d’entendre que necessita activitat, cotxes…, que genera residus i demana més vies de circulació… A partir d’aquí, cal actuar sense perjudicar el concepte de gran capital. Cosa que avui està passant. El cotxe no el farem fora. Hem de transformar-lo. En lloc de prohibir el cotxe, promocionarem el transport públic, pensat com a àrea metropolitana, els barris, la situació de les persones… Hem proposat ajudes directes al canvi de vehicle, la instal·lació de punts de recàrrega de cotxes elèctrics… Cuidarem el verd que tenim.
Per la seva dimensió, pes específic, influència, projecció…, Barcelona no reclama un estatus original, propi del que s’entén per districte federal?
M’agrada parlar de l’Europa de les ciutats. Perquè tenen un pes específic propi per configurar les polítiques. Barcelona ja disposa d’un estatus particular, una carta municipal que li confereix poders, però que el govern de la ciutat no sap exercir. Fa poc es va posar sobre la taula la qüestió de noves competències, cosa a la qual nosaltres ens vam oposar, perquè abans de fer-ho cal assegurar-se que es gestionen bé les que es tenen. Una cosa semblant passa a Catalunya, que exigeix moltes competències sense voluntat de gestionar-les. Un ajuntament gran, una gran metròpoli, dona molt de marge per actuar. Per exemple, té capacitat de decisió sobre l’impost del CO2, que nosaltres pensem que s’hauria d’anul·lar. Hi ha molts àmbits d’actuació, i aquí parlo de contrapès al govern de la Generalitat. L’Ajuntament pot decidir la modificació d’impostos establerts per la Generalitat que consideri costosos. Barcelona també té una representativitat internacional important, que ha de saber aprofitar. Al final, no és tant el títol del que tens o no, sinó com l’executes.
Què fem amb el turisme?
Benvingut el turisme. Qualsevol ciutat turística és un benefici per als habitants. Barcelona té un clima fantàstic, mar, muntanya, la fira… No volem turisme del porro (amb molts locals oberts, i la majoria no compleixen la normativa), tampoc interessa el turisme de botellot, el delinqüencial… Anem a un turista de luxe, cultural, de congressos, esports… Podem fer que Barcelona sigui turística durant tot l’any. Cal invertir en oferta de botigues de venda i restauració. El missatge no és 200.000 creueristes menys. Jo els vull.
Missatge final?
A la gent de Barcelona, que està molt cansada de com està la ciutat, i decebuda amb els partits i amb els polítics en general, i dubta sobre qui votar, els transmeto el missatge que l’opció de Valents és la d’un govern que no s’ha provat. Al final, si segueixes votant el mateix obtindràs els mateixos resultats.
