«No crec que el llibre estigui en crisi»

Entrevista a Anna Monjo

Doctora en Història Contemporània per la Universitat de Barcelona. Va treballar a Antoni Bosch Editor des del 1979. Es va incorporar a l’Editorial Icaria el 1987, on ha estat directora. Ha publicat articles en revistes especialitzades i és autora d’Els treballadors i la guerra civil. Història d’una empresa col·lectivitzada (Empúries) i Militants: democràcia i participació a la CNT als anys trenta (Laertes).

El 1931, el 40% dels espanyols adults eren analfabets. Ara, un 98,44% sabem llegir i escriure. La qüestió està en l’úsque fem d’aquest aprenentatge. Es llegeix molt, poc o semblant al que es feia fa un segle?

Ens passem el dia llegint. Els noms dels carrers on anem, llegim anuncis… Però, què significa llegir? És una porta oberta aconèixer alguna cosa nova. I ara podem accedir a aquesta porta des de molts àmbits. Amb altres recursos. Es llegeix més, evidentment. I està augmentant el nivell de lectura. Les dones són les que més llegeixen, i ara hi ha moltes més dones que homes que escriuen. L’interès per conèixer es vincula de moltes maneres. A través de la lectura, i també, de manera molt forta, de l’audiovisual Com accedeix la gent a conèixer coses noves? Fonamentalment, per situacions de ficció interessants que ens porten a una altra realitat que no és la nostra. Hi ha moments en què s’incrementa el nivell de lectura i uns altres en què es redueix.

Com es llegeix, a través de quins suports?

Es llegeix molt diferent, segons la meva percepció. No sé si la gent jove, que ha accedit a la lectura a través de l’electrònica, pot tenir un nivell més alt de concentració en fer-ho. Però la gent que hem llegit en paper, i molt, ho fem de manera oral, quan ho fem en pantalla. No ens hi submergim. No ens introduïm tant en el text. Vas més ràpid, penses en com acabar. No hi ha identificació amb l’objecte, com en la lectura clàssica del llibre, en la qual et fiques a dins. La lectura electrònica està associada a textos curts, que canvien ràpidament de tema. Per això, no sé fins a quin punt s’assimilen els continguts de la mateixa manera. Està per veure. Potser s’està produint una modificació en la percepció i el mateix ús dels sentits. En qualsevol cas, les argumentacions tendeixen a ser més curtes. Quan estàs llegint un llibre 200 pàgines, que és el que requereix un argument filosòfic, ho fas de manera més pausada, i vas entenent les frases. Si no, el que et queda són quatre idees. No sé, en fi, si els joves, poden entrar en el fons d’un text a través de formes de lectura digitals.

Està de moda el text curt, en això de llegir i escriure. El temps que s’hi dedica tendeix a reduir-se, dràsticament i indefectiblement?

Hi ha textos divulgatius i best-sellers que són molt llargs, el que passa és que tenen un registre molt amè, molt comunicatiu, que fan que puguin tenir èxit. Però quan fas coses més analítiques, millor que siguin curtes, perquè costa molt que algú es comprometi a una lectura d’alguna cosa realment complexa. En qualsevol cas, al fil dels temps, en què tot és més ràpid, no podien deixar de ser-ho la lectura i l’escriptura. I el text curt, és clar, és més ràpid. Anem tan ràpid que les coses semblen generar ressonàncies. I això sembla que ens obliga estar molt al lloro per captar les coses, sense perdre’ns res.

I què llegim? El de sempre, d’una manera o altra? Per on van, diguem-ne, els continguts?

Es llegeix molta ficció. Els molt jovenets llegeixen més literatura fantàstica. Fan servir molt l’audiollibre, perquè és un suport molt adequat per ser utilitzat en els desplaçaments. Llegeixen i escolten, cosa que també pot canviar la percepció. Es triga mésa escoltar que a llegir. Dura més, crec jo. Lanarrativa, en l’origen, va ser oral. A l’Àfrica, la tradició d’explicar històries segueix molt viva. I ho ha estat a tot el món. Potser es pot estar més concentrat escoltant. El còmic es llegeix molt. Està en ascens a tot el món, sobretot entre els joves. Ha baixat molt la lectura d’assajos sobre ciències socials i pensament crític, en altres països. Tot el tema de conflictes o de països, com poden ser els de l’Amèrica Llatina, que abans era molt sol·licitat, ha perdut interès.

Ha tocat sostre, diguem-ne, la globalització de l’interès? Tornem a l’aparentment proper, més comprensible?

Sí. Tornen a interessar-nos les coses que tenim a la vora, més properes. El quesegueix despertant molt interès són qüestions com l’ecologia i, per descomptat, el feminisme. Temes que es van transversalitzant. Per exemple, estan apareixent estudis sobre el feminisme associat al colonialisme. També qüestions antropològiques, en molts casos relacionades també amb el colonialisme. El feminisme tradicional, molt de dones blanques, està començant a ser vist des d’una perspectiva molt més àmplia. L’esclavitud i les seves formes actuals és una qüestió molt actual. El feminisme, cada vegada més transversal, s’està vinculant a moltes qüestions, incloent-hi també la del medi ambient.

Els continguts clàssics, lligats a la filosofia, el pensament…, gaudeixen encara d’una certa vitalitat o ja només són qüestió d’especialistes?

Això, que va despertar tant interès als segles XIX i XX, va començar a caure en picat, a partir de finals dels 80. Els conceptes anteriors, en pugna, s’han deixat en nom del liberalisme. No es parla de marxisme. I, no obstant això, sí que es detecta i es critica ladesigualtat, però la manera de conceptuar-ho és molt light. És tot més fragmentat,desproveït de context, desmoblat… Una cosa que potser té també a veure amb la postmodernitat. Falta el relat que ho vinculi toti hi doni un paraigua, un concepte, en quèes puguin situar les causes. Existeix la percepció, però la idea de comunicar-ho noha sortit, i ha de sortir. És necessari un canvi de paradigma, en el sentit de canviar el sistema, a partir de distribuir més equitativament i de superar els reptes actuals. Unacosa que, efectivament, ens ha de portar aplantejar-nos un decreixement. Tenim una mica d’idea de per on han d’anar les coses.El desafiament està a comunicar-ho, en la confrontació amb un capitalisme que no funciona. Existeix l’evidència que les coses van malament, de la mercantilització de tot, però no sabem com canviar-ho. Estem en un món que s’estreny i anuncia un futur molt dur.

El llibre, com el periodisme en paper,s’associa a crisi. Realitat o miratge?

No crec que el llibre estigui en crisi. Hi ha llibre electrònic, potser més útil en temes especialitzats, com els de caràcter jurídic, cosa que no fa necessari imprimir totesles novetats que van apareixent i que facilitaenormement la consulta. Funciona bé, i millor amb els joves, evidentment. Als EstatsUnits, el boom en llibre electrònic és la novel·la rosa, de la qual es venien milers i milers d’exemplars en paper. Però, en qualsevol cas, el llibre electrònic està pujant d’una manera tranquil·la, podríem dir. Les novel·les no s’acaben. És diferent amb el periodisme. És més difícil, més problemàtic. És més ràpid, complex… Jo estic acostumada a llegir en paper, però ara, ho reconec, llegeixo més els titulars que l’article. El paper, de totes maneres, és caríssim. Amb la pandèmiava haver-hi acaparament i va pujar molt. No obstant això, el llibre s’abarateix perquè, enprimer lloc, no s’imprimeixen tants exemplars. Es pot editar gairebé a demanda; imprimint a mesura que es va venent. La maquetació és menys costosa i més ràpida…

I les llibreries estan cridades a seguir gaudint d’una relativa bona salut?

Les llibreries tenen futur perquè s’hi famolta activitat. La gent jove sí que adquireix els llibres d’una altra manera, i no a la llibreria. La llibreria és un espai de valor afegit en el qual es comparteixen activitats. Desdels anys 90, jo sempre hi he fet presentacions i debats, perquè és la manera de veure com el llibre es projecta i la gent respon davant d’alguna cosa, davant d’idees. És una part molt interessant del treball editorial. Ara totes les editorials ho fan, això. Així, les llibreries ja són, i estan cridades a ser, equipaments culturals de proximitat. Com ho són les biblioteques, que estan plenes, tenen molta versatilitat i donen moltes prestacions, des de llegir el diari fins a prestar llibres, fer conferències…

La covid li va anar bé, podríem dir, al llibre?

Amb la pandèmia va augmentar molt la lectura. La gent tenia menys distraccions, menys viatges, el cinema… Suposo que també els va anar bé a les sèries. Aquesta tornada a la lectura crec que s’està mantenint. Va suposar recuperar, d’alguna manera, l’espai propi, dins d’aquesta dinàmica d’estímuls en què vivim. Llibre i audiovisual no estan renyits, sinó que sembla el contrari. De fet, moltes sèries d’èxit estan basades en relats que primer van ser llibres.

(Visited 58 times, 1 visits today)

avui destaquem

Feu un comentari