Dos llibertaris i un músic van ser l’espurna perquè al 1979 i en els locals buits d’una editorial s’iniciés la història d’èxit que avui ningú dubta que és el Taller de Musics i que amb el temps s’ha consolidat com la escola pionera de música moderna i popular de Catalunya.
L’incombustible Luis Cabrera, un dels fundadors del Taller de Músics, en conversa amb EL TRIANGLE, recorda com els inicis van ser durs. Disposaven de quatre habitacions al carrer Requesens, una destinada a la secretària i les altres les anaven insonoritzant amb caixes d’ous que reciclaven dels comerços i amb cortines. De mica en mica van anar creixent en un entorn que no era fàcil perquè molts d’aquests locals estaven ocupats per l’hampa i les drogues.
Si bé els inicis van ser precaris, el seu bagatge d’agitadors culturals els va empentar i va ser així com el 1982 van fer el primer Seminari Internacional de Jazz a Cerdanyola, que van replicar amb 30 edicions més en altres poblacions de Catalunya.
El 1989 van repetir el mateix format però ara amb el flamenc i van presentar el Seminari Internacional de Flamenc Carmen Amaya, on va col·laborar de forma molt activa Enrique Morente. Van ser aquests seminaris els que van unir a figures americanes i europees del jazz amb flamencs de tot el món perquè es coneguessin com artistes i admiressin mútuament la sofisticació dels dos llenguatges musicals i aprofundissin de forma natural el seu mestissatge. Per exemple, el 1992 a Sevilla, a l’Expo, amb la col·laboració entre Max Roach i Enrique Moriente i els seus respectius músics. A Luis Cabrera li agradaria editar algun dia l’enregistrament que es va fer d’aquella actuació.
Quan parlem de quins docents han sigut importants per consolidar el Taller, la llista és enorme i no els puc encabir en la peça. Potser i per dir-ne dos podria esmentar Zé Eduardo, que el 1983 va arribar al Taller i va ser com director d’estudi el que va posar ordre en el caos meravellós que era fins aleshores, i un altre nom destacat com a mestre i amb característiques diferents va ser, segons Cabrera, Sean Levitt. Si Zé Eduardo era el ordre, Sean Levitt era coneixement enciclopèdic i inspiració per molts dels que ara tenen un lloc en l’escena internacional com a músics o docents en algunes de les escoles més prestigioses com ara la de Basilea.
Així es va anar consolidant el Taller, creixent en l’entorn del carrer Requesens i expandint-se en aules, oficines i un auditori per vuitanta butaques pels carrers Príncep de Viana i Cendra fins a confluir poèticament amb la Plaça del Dubte. Els projectes no deixaven de créixer i l’expansió en va ser una conseqüència. El 2009 es va posar en marxa l’Escola Superior d’Estudis de Música (ESEM). Si els primers anys la relació entre docents i alumnes era purament de transmissió de coneixement sense diploma que ho acredités ara existia la possibilitat de tenir-ne. A més, el Taller va estendre els seus tentacles al barri de Sant Andreu.
Sí una de les senyes de identitat és la dinamització cultural, una altra és el compromís social. El 2014, va crear l’àrea de projectes socials, per desenvolupar línies treballs dins de l’àmbit social amb la vocació d’apropar la pràctica musical a nous sectors de la població, especialment els més vulnerables.
Tot això seria impossible sense el pal de paller que singularitza aquesta escola i és la seva oficina de promoció i màrqueting que compte en l’actualitat amb set treballadors. Són els que dinamitzen, promouen i donen sentit a l’essència del Taller. Luis Cabrera recorda en la conversa que el Taller de Músics es va crear per dur els alumnes de les classes als escenaris i diu que el resultat és que el 2022 l’oficina va tancar 172 concerts d’alumnes de l’escola i uns altres 120 de músics ja consolidats, fent bo el lema que sempre ha tingut el Taller i que és el seu mètode pedagògic: tocar en grups i trepitjar els escenaris, o dit d’una altra forma el seu mètode va de la praxi a la praxi.
La discografia és l’última baula on queda reflectit tot el ventall enorme de músics de jazz que el Taller ha format amb el treball de Fernando Hernández i Américo Belotto i el lideratge de Luis Cabrera. Han omplert un buit (la docència de la música moderna), amb un programa perfectament codificat, que ha contribuït a generar la millor cantera de professionals del panorama i la indústria musical.
