Citizen Lab no ha analitzat físicament cap telèfon mòbil al seu ‘CatalanGate’

L’activista independentista Elies Campo i l’advocat de Carles Puigdemont, Gonzalo Boye, van subministrar al col•lectiu canadenc la informació continguda als dispositius suposadament espiats

Imatge del web especial que va fer l'empresa catalana Domestic Data Streamers pel 'CatalanGate' de Citizen Lab

El col·lectiu canadenc Citizen Lab va concloure que els telèfons mòbils i dispositius digitals de 65 persones partidàries de la independència de Catalunya van ser atacats amb el programari Pegasus sense tenir accés directe a cap d’ells. Totes les conclusions del CatalanGate creat per Citizen Lab sobre aquest presumpte espionatge es basa en les informacions que li van fer arribar Elies Campo, un activista independentista que va introduir una urna al Casinet d’Hostafrancs pel referèndum de l’1 d’octubre del 2017, i Gonzalo Boye, advocat de diferents dirigents independentistes, entre ells l’ex-president de la Generalitat Carles Puigdemont. Tant Elies Campo com Gonzalo Boye apareixen com a suposades víctimes de l’espionatge amb Pegasus.

Al seu llibre “Pegasus” l’ex-president del Parlament Roger Torrent escriu: “ara que sabem de què va tot això, quasi no necessitem científics informàtics per discernir missatges sospitosos d’uns altres inofensius. Ens hem convertit en rastrejadors experts. (…) Estem comptant i recopilant tota la informació per transmetre-la a Elies Campo. En el cas de JxCat estan fent el mateix. Boye està realitzant un inventari”.

Els telèfons mòbils, doncs, mai no van estar físicament en mans dels investigadors de Citizen Lab. En alguns casos això ha donat lloc a situacions pintoresques i que desprestigien les conclusions i el rigor científic de l’informe de Citizen Lab. Tots els presumptes espiats s’han negat a entregar els seus telèfons mòbils a les autoritats judicials que els els reclamen per fer-los proves pericials independents. Torrent ha dit, per exemple, que ja no té el telèfon que utilitzava quan assegura que va ser espiat. L’ex-conseller de Salut Toni Comín diu que no ha pogut confirmar el presumpte espionatge del seu telèfon mòbil perquè no recorda el password d’accés. En Comín hi coincideix, a més, que Citizen Lab va incloure’l com a víctima del CatalanGate quan el va publicar al seu web l’abril de l’any passat però que va rectificar el desembre dient que havia estat un error. El director de Citizen Lab, Ronald Deibert, va atribuir-lo a la confusió d’un dels seus investigadors que va interpretar que les inicials A.C. amb que s’havia identificat un telèfon corresponien a Comin. El seu lloc l’ocupa ara aquest A.C. que es manté en l’anonimat. Jordi Solé, eurodiputat d’ERC que forma part de la comissió de l’Eurocambra que investiga l’ús de Pegasus a diversos països europeus, va descobrir que el seu telèfon estava infectat un mes abans que Citizen Lab publiqués el seu CatalanGate perquè Elies Campo li va analitzar el seu telèfon al Parlament de Catalunya. Elisenda Paluzie, ex-presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), va afirmar fa uns dies que havia fet analitzar el seu telèfon mòbil per uns peritos diferents dels de Citizen Lab i li havien detectat una infecció que els canadencs no havien trobat. Al telèfon d’un altre ex-president de l’ANC, Jordi Sánchez, Citizen Lab no hi va trobar cap infecció en una primera anàlisi. Campo li va demanar que li deixés manipular un segon cop i aleshores s’hi van trobar 25 infeccions. Diana Riba, eurodiputada d’ERC i membre de la missió del comitè europeu que està visitant Espanya aquests dies, va afirmar que, segons Citizen Lab, el seu telèfon mòbil havia estat infectat dos cops. A l’informe de Citizen Lab només hi consta una infecció.

Tot aquest seguit de despropòsits i incongruències es podrien aclarir si una comissió independent analitzés les dades amb què ha treballat Citizen Lab per arribar a les conclusions del seu CatalanGate. Centenars d’experts i acadèmics els ho han demanat però s’hi ha negat sistemàticament.

El professor del departament de Ciència Política i de l’Administració de la UNED, José Javier Olivas, un d’aquests acadèmics, en el seu estudi “Una revisió crítica de l’informe CatalanGate de Citizen Lab”, presentat a primers de març al Parlament europeu, conclou que “la participació d’organitzacions secessionistes catalanes al treball de camp i a la campanya de comunicació i el fet que només s’analitzessin els telèfons de polítics i activistes secessionistes demostren que aquest informe no va ser guiat per consideracions neutres d’investigació”.

(Visited 234 times, 1 visits today)

avui destaquem

Feu un comentari