Sandro Rosell, en el seu afany i audàcia per enfrontar-se a les clavegueres de l’Estat, ha obert una porta a la investigació de les malifetes de l’anomenada policia patriòtica, comandada en el seu dia pel comissari José Manuel Villarejo, i de l’operació Catalunya, que tenia com a objectiu reduir i descompondre les estructures polítiques del sobiranisme català a còpia de desprestigiar i erosionar la imatge pública de les cares i els noms més destacats de l’independentisme.
Al mateix sac van caure, però, directius electes del FC Barcelona del mandat de Sandro Rosell, la pertinença i protagonisme dels quals a la moguda política certament costa de relacionar, inclòs el mateix Sandro Rosell, que va acabar en presó preventiva sense cap indici real, durant gairebé dos anys, per una persecució sobrevinguda quan havia renunciat a la presidència del club blaugrana dos anys enrere.
El mateix li va passar a un dels seus directius, Ramon Cierco, de ciutadania andorrana i soci principal, juntament amb el seu germà, de la Banca Privada d’Andorra i alhora conseller de Banco Madrid, que es va acabar quedant sense cap de les dues entitats, avui se sap que a causa d’informes falsos en el marc d’aquesta mateixa trama de Villarejo.
Avui, noves revelacions sostenen ara que una altra víctima col·lateral, la directiva Susana Monje, va ser inclosa en l’operació Catalunya perquè a Villarejo li van oferir un milió si arruïnava el hòlding de Monje, com així va ser després que la mateixa UDEF i altres organismes controlats per Villarejo fessin circular informes també inventats sobre la situació de les empreses.
El que Rosell intenta demostrar amb la seva determinació judicial és que no hi ha cap casualitat darrere d’aquestes nombroses víctimes blaugrana de la conspiració i els tripijocs de Villarejo i dels seus sequaços, i que només és qüestió de temps trobar qui i com, des del mateix entorn blaugrana, va moure fils perquè aquesta policia fora de la llei i els tribunals còmplices participessin tan activament en l’assetjament i l’enderrocament dels dirigents del FC Barcelona.
No ho té fàcil ni probablement deixaran anar massa lluny Rosell, però fa la sensació que a cada petit pas apareixen nous i cada vegada més propers amics, ja no tan invisibles, de Villarejo a Catalunya.
