Per fer-se una idea aproximada de l’esbojarrada i desesperada estratègia de Joan Laporta per finançar l’Spotify del futur, resulta un bon referent analitzar el punt de vista del seu guru econòmic de referència, Marc Ciria, sobre el pla de la consultora KBRA i les puntualitzacions que, sens dubte, matisen i revelen que l’eufòrica i amable interpretació dels mitjans laportistes. La majoria d’aquests mitjans estan especialitzats en el futbol i no en l’economia, i la seva interpretació té més de conte de fades que de versemblança sobre unes expectatives de finançament duríssimes, pràcticament inabastables per al FC Barcelona, donada la realitat dels comptes i de l’estat dels balanços.
Marc Ciria tampoc no té prou llibertat ni valor per anar més enllà d’un pessimisme raonable, però entre línies, tenint en compte les seves pròpies limitacions i el seu compromís amb la causa laportista, les seves conclusions sí que alerten i provoquen cert pànic. D’entrada, afirma que, “respecte a l’adjudicació a Limak, és important anar a les dades, exposar-les i que després cadascun tregui la seva opinió. Per part meva -afegeix- és un error però en cap cas de licitació, sinó per prioritzar temps i preu per sobre de solvència i experiència”.
Marc Ciria passa a clarificar la nota de KBRA a què ha tingut accés i que qualifica amb una BBB+ el rating de l’operació: “El rating no és del club, sinó de determinat deute del club. En el cas de la valoració que va atorgar Fitch, es qualificaven els 470 milions de deute que Goldman va col·locar. Ara KBRA ho fa pels 1.500 que es titulitzen. (Nou deute)”.
Es refereix al fet que el deute bàsic amb Goldman Sachs, préstec de 465 milions, la cadència del qual es compleix aquest any i toca començar a tornar-lo, va obtenir una qualificació pràcticament de bo-escombraria en l’última nota de les agències especialitzades. Per això, aclareix que “la garantia dels que, segons KBRA, són part dels ingressos futurs (entre altres, el 100% de zones VIP, ingressos de patrocinadors, ingressos de l’estadi, etc.), és a dir, els col·laterals dels 470M € del deute de Goldman i dels 1.500M€ actuals són diferents”.
A continuació, introdueix el primer dels factors inquietants sobre l’operació: “Com que és una emissió privada, s’encareix l’emissió, ja que li resta liquiditat i els inversors demanaran una sobreprima per menor liquiditat. L’estructura d’amortització de les tres emissions són especials, però no ha de suposar cap problema per poder fer una col·locació pública. Com que són col·locacions privades, és difícil conèixer les condicions finals dels bons. (tipus interès, comissions per col·locació, garanties, etc.)”, afegeix com a incertesa.
També, d’acord amb el contingut de l’informe, sosté que “per últim, contempla certs riscos en la construcció… La mateixa agència a la seva anàlisi ha fet el supòsit que la data de finalització de la construcció per part de Limak s’endarrerirà 12 mesos. KBRA comenta que la qualitat creditícia de Limak no pot servir de suport a la valoració dels bons (és a dir, hi ha un risc). A més, han fet escenaris en cas d’insolvència de Limak. KBRA comenta que el pitjor moment per la insolvència seria a finals del 2024, ja que l’obra estaria feta al voltant del 50%. Canviar de constructora a mig camí suposaria un sobrecost del total de l’obra del 20/26% per al Barça”.
Cal insistir que basa els seus comentaris en les conclusions de la mateixa agència de rating, abstenint-se d’entrar a valorar la veritable dimensió de la tragèdia, només passant de puntetes sobre la lletra petita, en aquest cas el més important, que exposa cruelment quines són les exigències per al Barça sobre la devolució d’aquest enorme préstec, veritablement impossibles. Si Laporta segueix endavant, el Barça només ingressarà pel concepte estadi (taquilles, abonaments, zones VIP, esponsorització –naming inclòs-, Museu i Tour) 100 milions a partir de la finalització de l’obra, a partir del 2026, sempre que estigui acabada.
Marc Ciria destaca que, en efecte, l’agència ja preveu una demora d’un any sobre els terminis previstos; és a dir, prolongar una altra temporada l’estada a Montjuïc i afegir 100 milions més de menys ingressos per jugar fora del Camp Nou la temporada 2024-25. El club també ha conjecturat com més que possible aquesta mateixa contingència i ha acordat amb l’Ajuntament de Barcelona la possibilitat d’allargar aquesta migració durant dues temporades.
Adverteix que aquest serà un moment crític perquè el club, a més d’aquesta reducció d’ingressos, ha de fer front a la devolució anual del préstec operatiu amb Goldman Sachs (no menys de 50 milions) i afrontar 50 milions més de retallada dels drets de televisió al marge de l’impacte d’altres palanques i del fet, no enfrontat ni assumit per la junta de Joan Laporta, d’arrossegar un dèficit ordinari que s’ha anat tapant amb gairebé la meitat de les palanques.
La perspectiva, pel fet que LaLiga no permetrà destinar més del 5% de qualsevol altra palanca i, a més, li imposa una reducció de la massa salarial de 200 milions -per ser proporcional als seus ingressos, que no augmenten, i les despeses, que es disparen-, no pot ser més negra ni menys favorable a arrencar un projecte de tal envergadura sotmès a un finançament impossible i en un estat de fragilitat financera sense precedents.
