Les alarmes sobre el rendiment d’Ansu Fati, irregular i amb comptagotes, s’han activat al voltant de la junta directiva del FC Barcelona com un indicatiu inequívoc que el seu agent, Jorge Mendes, i el president del club, Joan Laporta, estan d’acord a organitzar el traspàs fora del Barça aquest estiu.
Sobre les peces que poden tenir un cert valor de mercat per a una junta amb la necessitat urgent de reduir la massa salarial -en el cas de Fati per mitjà del benefici directe de la venda d’un futbolista del planter, comptablement registrat a cost zero-, l’oportunitat de trobar un comprador generós resulta indubtablement atractiva.
Les informacions sobre la possibilitat de sortir del Barça, fa uns mesos impensable, gairebé una heretgia que ni apareixia en el pitjor dels malsons dels barcelonistes, es van intensificar els dies finals del mercat d’hivern sobre una base gens casual ni fingida. El mateix Jorge Mendes, un artista en el maneig mediàtic del mercat, en va tenir prou amb agitar algunes branques als clubs anglesos perquè, ràpidament, comencessin a circular notícies sobre un presumpte interès pel davanter, que el mateix Mendes va alimentar amb la seva presència a Barcelona uns dies, deixant-se veure i no negant que pogués portar a la maleta unes quantes ofertes per Ansu Fati.
El mateix Laporta va inflar el globus quan li van preguntar dijous passat pel futur del futbolista amb relació a les informacions sobre l’interès de diversos clubs. Quan el president del Barça va ser interrogat directament sobre si podia assegurar que Ansu Fati no sortiria mai del Barça, la resposta va deixar clarament oberta la porta a un possible traspàs. “No és la nostra intenció ara”, va acotar abans d’afegir una reflexió en el sentit que ningú no pot saber què pot passar en el futur.
Per consegüent, la reacció dels mitjans catalans ha estat la lògica, especulant amb un futur canvi d’aires per a un futbolista que, està prou clar, no està tenint els minuts esperats ni la continuïtat necessària per recuperar la titularitat que el va portar a convertir-se en la joia de la Masia i provocar que, al seu dia, el Manchester United fes arribar al Barça, amb Josep Maria Bartomeu de president, una oferta de 150 milions d’euros que va ser frontalment rebutjada.
És clar que aquest escenari es va donar quan Ansu Fati enlluernava cada vegada que tenia l’oportunitat de tocar una pilota i demostrar aquesta màgia que encara no ha pogut recuperar des que, malauradament, va patir una lesió de menisc que, sense ser del tot greu, es va complicar; segons algunes versions, per culpa d’algun destí en la intervenció per part del doctor Ramon Cugat; i segons el seu cirurgià, a causa d’errors en la recuperació, que van obligar a practicar-li tres intervencions més abans que pogués reaparèixer.
Així i tot, quan va poder tornar després de més de deu mesos de baixa, a més d’una altra lesió col·lateral, Ansu Fati va aparèixer oportunament a l’horitzó laportista com una brillant i feliç solució a la seva nefasta decisió de fer fora Leo Messi, l’agost del 2021. El president, en part per l’enorme sentit de culpabilitat i en part per la necessitat de fer oblidar com més aviat millor el davanter argentí, va engendrar la feliç idea de donar el dorsal 10 a Ansu Fati i presentar-lo com un fitxatge recent a qui, a més de confirmar-lo com el relleu de Messi, se li va aplicar una clàusula de rescissió de 1.000 milions.
Tampoc va ser un moviment gratuït del tot, ja que mesos abans el futbolista havia caigut a la cleda de Jorge Mendes, generosament recompensat per l’ampliació d’un contracte que un any abans ja havia estat blindat per la directiva de Josep Maria Bartomeu. Per què aleshores Laporta va decidir millorar i ampliar les condicions econòmiques d’Ansu Fati? Principalment, per la seva extraordinària relació amb Mendes, beneficiari directe d’aquesta renovació, i perquè li va semblar que, des del punt de vista mediàtic, donar-li a Ansu Fati els galons arrabassats a Messi representava la reparació perfecta d’un dany per definició irreparable.
Va ser, com s’ha vist, un altre error afegit a una llista interminable d’actuacions per part del president, que no va tenir en compte dos fets incontestables. El primer, que Ansu Fati ja tenia una clàusula de 300 milions i un salari contractual més que decent i competitiu. El segon, que va posar sobre les espatlles una càrrega tan pesada que, en comptes d’estimular i ajudar el futbolista, no va fer més que demorar la seva posada a punt i afectar-lo massa mentalment.
Ara ha estat Xavi, l’entrenador del primer equip, qui s’ha vist embullat en una situació tan complicada que no ha tingut cap altre remei que, a la seva manera, criticar el mateix Laporta. “No entenc –ha dit– que després de tancar-se el mercat estiguem parlant del traspàs d’Ansu Fati. No ho entenc. Tenim enormes expectatives amb aquest jugador i confiem del tot en ell”, ha dit, rotund, amb la intenció d’aplacar el debat i les especulacions, al mateix temps que, malgrat expressar aquesta confiança, amb prou feines li dona minuts, exactament zero durant l’últim partit de Lliga, contra el Vila-real.
No valen aquestes paraules de clara aposta a favor del davanter si després això no es reflecteix ni a l’alineació ni a l’elecció dels homes d’atac, ara reduïts a dos: Lewandowski i un altre més, escollit entre Raphinha i Ferran Torres aquestes setmanes amb Dembélé lesionat.
Xavi clama davant la premsa contra una activació que prové des de dins del mateix club, de Laporta i dels seus interessos comuns amb Mendes, mentre amb prou feines dona oportunitats al davanter del planter amb més projecció i potencial mercat, si el Barça li retirés l’etiqueta d’intransferible.
