La Daria envia un whatsapp des de Moscou, vol que l’ajudi a decidir-se entre tres vins espanyols que ha trobat en una botiga de delicatessen. Les sancions dictades per la Unió Europa afecten productes com els semiconductors d’alta tecnologia, materials susceptibles de tenir un ús militar, drons, productes químics o similars, però encara es poden importar alguns productes de consum amb els que el règim de Putin pot oferir una aparença de certa normalitat als seus ciutadans. El missatge a traslladar és que tot va bé, malgrat que als sostres d’alguns edificis governamentals es poden veure defenses antiaèries. Un missatge que qualla entre la majoria de russos, fins i tot els que viuen fora del país. Ksenia, és una d’ells. Viu a Barcelona, està casada amb un espanyol i assegura que no marxa al seu país perquè el seu marit odia el fred, però que molt probablement allà estarien millor, “que no t’enganyin, a Rússia no falta de res, es viu bé”.
A 860 quilòmetres de Moscou les coses es veuen diferent. La Katia és tàrtara i viu a Kazan. La seva obsessió és sortir del país. “La situació és molt dolenta, els preus de tot estan pujant i els sous no arriben, les empreses estrangeres han marxat, molta gent es queda sense feina. De fet, a mi m’han acomiadat fa uns dies. Hi ha algunes coses que són pràcticament impossibles d’aconseguir, com els cartutxos de tinta per a les impressores”. D’una forma una mica amarga recomana no intentar enviar-li res des d’aquí: “els paquets tenen cames, especialment els que arriben d’Europa. Si no els roben a la duana, els robaran a Correus”. El que veritablement li amoïna és el futur del seu fill. Poc abans de començar la guerra estava a punt per marxar a estudiar una enginyeria a Praga. Ara té molta por que sigui mobilitzat i acabi al front. De moment ha aconseguit que vagi a Istanbul a estudiar idiomes.
Comparteix aquesta preocupació amb la Irina, de San Petersburg. També té molta por de veure el seu fill lluitant en una guerra en què no creu. “Tot és molt trist i molt dolorós”, assegura. I no es refereix solament als morts que genera el conflicte. També pensa en el camí sinistre que ha emprés un règim cada cop més fosc i més repressiu.
Des de l’inici de la invasió les forces de seguretat russes han obert procediments penals contra almenys 378 persones, entre les quals set menors. En molts casos hi ha hagut prou amb fer una publicació o un comentari a les xarxes socials per ser perseguit. Els tres “delictes” més freqüents són difondre notícies falses (llegeixi’s crítiques o negatives) sobre l’exèrcit, vandalisme i discriminació contra militars. Al mateix temps la policia ha iniciat un mínim de 5.000 procediments administratius contra participants en accions contra la guerra. Se’ls acusa de desobediència a la policia, mostrar símbols nacionals ucraïnesos, cantar cançons ucraïneses o simplement, participar en una protesta. En total 19.443 persones han estat detingudes fins ara per manifestar-se contra la invasió..
Són persones amb noms i cognoms, com l’Ilya Yashin, sentenciat el 9 de desembre a 8 anys i mig després de ser acusat de difamar l’exèrcit pel tribunal del districte de Meshtxanski de Moscou. També a Moscou es va enviar a una colònia penal -els coneguts gulags– a l’Alexei Gorinov per fer declaracions contra la guerra durant una reunió amb diputats del districte de Krasnoselski.
A Crimea, l’Alexander Tarapon, va ser detingut per exhibir un paper amb una fotografia d’un familiar que va anar a lluitar amb la inscripció “aquí teniu un criminal de guerra”. Un jutge el va condemnar a passar 2,5 anys en una colònia penal, tancat en règim estricte.
L’Altan Ochirov, un funcionari de l’ajuntament d’Elistà, passarà tres anys empresonat per difondre vídeos i publicacions sobre els assassinats de civils a Ucraïna i les pèrdues humanes de l’exèrcit rus. Una mica més de sort va tenir David Eichendorff, un resident a Tyumen condemnat a sis mesos per la mateixa raó.
La Irina creu que Putin ha convertit als russos en víctimes de la guerra,”tothom que ha estat capaç de trobar una feina o assegurar-se la vida fora de Rússia ha marxat i altres molts s’ho plantegen seriosament, però no ens enganyem, la seva popularitat és immensa, no té cap mena d’oposició, resulta impossible pensar en un canvi, i no només per la propaganda que emeten a totes hores els mitjans oficials, que són tots, sinó perquè controla els diners, decideix qui menja i qui no”.
