El laportisme es queda sense arguments contra LaLiga i les seves mesures ‘salvadores’

Sala-i-Martin, com la resta dels gurus econòmics, redueix la seva anàlisi a l'atac sistemàtic i personal a Tebas sense admetre que el Barça és l'únic dels clubs grans en recessió

Xavier Sala-i-Martín, en un acte de la Fundació Barça

Dels economistes que es creuen amb el dret exclusiu d’opinar àmpliament i magnànimament sobre el Barça i les seves estretors actuals, el menys indicat per obrir la boca, sens dubte, és Xavier Sala-i-Martin. Aquest és un vell conegut de l’afició blaugrana des del 2003, molt més pel seu destacat ús de jaquetes centellejants davant les càmeres que per haver ajudat el club en la seva especialitat, l’economia, àmbit blaugrana en què, més enllà dels seus dots com a professor, ha fracassat estrepitosament. Més o menys en la mateixa línia de la seva col·laboració i assessoria al projecte del Reus, juntament amb els seus amics Joan Laporta, Rafael Yuste i l’exdirector general del Barça Joan Oliver. Tots quatre ja van deixar el Barça sec i tremolant el 2010, després van esprémer el Reus fins a la seva liquidació i desaparició, i ara caminen amb el mateix pas ferm cap a la fi de la institució blaugrana com l’hem conegut fins ara, regida per la voluntat i elecció dels seus socis.

Per continuar sent popular, a Sala-i-Martin no li queda cap altra que seguir donant els seus discursos i atenent la premsa amb les seves desviades anàlisis sobre la temàtica blaugrana, principalment en televisions i ràdios laportistes, amb la seva proverbial incapacitat per aproximar-se a la realitat, ara reforçada amb la frivolitat i la lleugeresa de no estar ni tan sols al dia del club i, molt menys, del que passa al seu entorn. Ja no es prepara les seves intervencions, improvisa, i això li acaba passant factura com quan ha volgut destrossar Javier Tebas afirmant que “Tebas passarà a la història per arruïnar LaLiga”, esgrimint com a principal argument que “La lliga espanyola perd pes respecte a la resta de lligues europees invertint 28 milions d’euros davant els 790 milions de la Premier League al mercat d’hivern”.

El professor sosté que una forma d’analitzar la seva fortalesa, un indicador, ha dit, és precisament “el de les inversions en jugadors a la meitat de la temporada”. Succeeix, però, que en posar com a exemple la Premier, Salai-Martin no té en compte, per exemple, que només el Chelsea, en una sèrie d’operacions que semblen desgavellades, ha aportat a aquesta xifra 329,5 milions, i que equips com el Newcastle i altres clubs, que han canviat de propietaris per anar a caure en mans d’oligarques i xeics, estan excedint-se de les limitacions estructurals i aprofitant que després de la covid la Premier ha relaxat el seu control momentàniament.

La normativa estableix que els clubs només poden incórrer en pèrdues de fins a 40 milions per temporada en un període de tres anys. És a dir, que des de la temporada 2020/2021 fins a la 2023/2024, el Chelsea només pot presentar pèrdues de 120 milions en total. L’excepció rau en el fet que per l’impacte de la covid els equips han pogut anar més enllà sense sancions encara que aviat s’hauran de tornar a cenyir a aquests límits.

Ningú no dubta, per altra banda, que la bogeria dels clubs de la Premier, inclòs sobretot el seu equip preferit, el Manchester City, i la seva màgia salarial, són un mal exemple i, probablement, el principi d’un final poc feliç per a tots ells per més que s’han pogut desgravar i millorar els seus balanços de cara a la Premier amb inversions en pedrera, tecnologia, serveis i instal·lacions.

La veritat, com ha declarat el director corporatiu de LaLiga, Javier Gómez, és que “la fortalesa de la Premier no és tal, no és així, és una competició basada en pèrdues milionàries dels clubs (no en tenen prou amb els seus ingressos ordinaris). La majoria dels clubs estan dopats econòmicament”, ha afirmat davant d’aquesta falsa exhibició de múscul a la qual, es podria afegir, el Barça de Laporta no s’ha pogut sumar precisament per l’esgotament de totes les seves vies d’ingressos ordinàries i també extraordinàries, com les palanques de Laporta, que ja no són la solució sinó un veritable drama.

Sala-i-Martin, com el seu president i el cor laportista que el secunda, només es queixen del rigor de la serietat de LaLiga en aquest moment clau del futbol, en el qual mercat de fitxatges hivernal ha estat realment escàs a conseqüència del control autoestablert pels mateixos clubs a l’última assemblea general. Les limitacions, proporcionades als ingressos dels clubs, s’han aplicat a tots per igual, inclòs el Barça, que no només no ha pogut augmentar la despesa i massa salarial, sinó que, a més, s’ha vist en la tessitura de no poder incloure ampliacions de contracte com les d’Araujo o Gavi, aquest últim amb la polèmica afegida per la mesura cautelar d’un jutge que l’ha obligat mancant resoldre per la via jurídica si s’escau o no a la seva inscripció a tots els efectes com a jugador del primer equip.

Sala-i-Martin, enutjat com Laporta per no poder donar via lliure als seus desvaris financers, basats en les palanques que han arruïnat el Barça de manera irreversible, ho justifica tot per aquesta antiga i gastada negativa del Barça a LaLiga Impulso: “Com que el Barça no ha signat amb CVC no se li ha permès la flexibilitat salarial. El que fa Tebas no és gestionar LaLiga, és fer xantatge. Està matant LaLiga, igualant-la per baix amb un sistema que s’autodestrueix”. Aquest recurs d’igualar la Lliga per sota és precisament l’estratègia que han desenvolupat la Premier, la Ligue1, la Sèrie A i la Bundesliga per millorar substancialment la seva rendibilitat i competitivitat. L’economista de cambra de Laporta, que s’ha quedat a malviure a la Fundació Barça sense cap pes ni compromís en la gestió, ja que només es dedica a promocionar-se mediàticament, s’ha quedat, com la resta, sense arguments per defensar la gestió laportista més que l’atac sistemàtic a Tebes perquè “està arruïnant el futbol espanyol”. La veritat és que les finances de LaLiga són sòlides davant del malbaratament dels comptes del Barça i de l’estat dels seus fràgils i injuriats recursos. Precisament, LaLiga ha hagut de posar fre a la despesa desmesurada d’un club com el Barça que ha ingressat en beneficis 870 milions, més que els 700 milions que ha invertit el Chelsea en el mateix període de temps abastat entre el mercat d’estiu i el d’hivern.

Segons l’indicador de la fortalesa del Barça emfatitzat per Sala-i-Martin, a imatge i semblança del Chelsea, a partir dels seus fitxatges, Laporta ha acumulat, només entre el gener del 2022 i el gener del 2023, ni més ni menys que 12 fitxatges amb una despesa superior als 200 milions. Xifres amb què cap altre equip de LaLiga ha pogut competir i que, davant les permanents lamentacions i queixes de la directiva blaugrana i del seu entorn, demostren que només el Barça de Laporta ha pogut, fins ara, burlar els límits imposats per Javier Tebes a tots els clubs. Si el Barça hagués signat amb CVC només s’hauria pogut beneficiar de 130,5 milions dels 870 milions que ha pogut dedicar directament a millorar el límit salarial. El problema és que Laporta i els seus Sala-i-Martin són insaciables a la seva cursa per gastar i comprometre els actius, el patrimoni i els recursos futurs del club que, teòricament, van heretar arruïnat i no per culpa de la covid.

Des que van arribar a la presidència, el dèficit ordinari s’ha consolidat per culpa d’una despesa descontrolada com mai, superior als 1.000 milions, i un descens dels ingressos respecte no només als nivells prepandèmia, sinó el que és més greu i inexplicable, en relació amb la recuperació manifesta que la resta dels clubs grans d’Europa -segons l’últim informe Deloitte- han registrat després de la reobertura dels estadis i dels negocis associats de marxandatge i explotació turística.

Poques lliçons d’economia i finances blaugrana pot donar al món Sala-i-Martin, que ja va confondre 84 milions de pèrdues amb 12 milions de beneficis als comptes del Barça del 2010 quan era tresorer.

(Visited 200 times, 1 visits today)
Facebook
Twitter
WhatsApp

NOTÍCIES RELACIONADES

avui destaquem

Feu un comentari