Rius metropolitans: lleure, salut i natura

Des del 2015, l’AMB ha destinat 40 milions d’euros a la millora dels espais fluvials del territori metropolità a través d’actuacions emmarcades en tres eixos: recuperació ambiental, ús social i millora paisatgística

El riu Besòs, un dels espais fluvials de l’àrea metropolitana de Barcelona

Foto: AMB

La forta inversió econòmica que ha dut a terme l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) durant els darrers anys en els espais fluvials, juntament amb l’important esforç tècnic i voluntat política, s’ha traduït en una notable millora ambiental dels rius metropolitans, i ha permès avançar en la convivència harmònica entre l’ús social que fa la població i el desenvolupament de la flora i la fauna. Des del 2015, mitjançant el Programa d’actuacions en paisatges naturals i urbans (PSG), l’Administració metropolitana, en col·laboració amb els ajuntaments, ha destinat 40 milions d’euros a múltiples actuacions per millorar els espais fluvials dels rius Llobregat i Besòs. Algunes actuacions també han rebut finançament del Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER).

Com explica el coordinador d’infraestructures de l’AMB, Martín Gullón, les accions responen a tres objectius o eixos prioritaris: la recuperació ambiental, l’ordenació de l’ús social i la millora paisatgística. L’ens metropolità busca “apropar els rius a la població” i un exemple d’això, assenyala Gullón, és el fet que el riu Llobregat ha assolit els gairebé 3 milions de visites anuals. A més d’aquest increment d’afluència, les inversions també han aconseguit una millora ambiental i en la qualitat de l’aigua i de la vegetació dels espais fluvials metropolitans.

Algunes de les actuacions que ha impulsat l’AMB estan relacionades amb la connectivitat i la millora dels camins dels rius. Per exemple, s’han construït quatre guals inundables -dos al riu Llobregat, un al riu Ripoll i un al riu Sec-, una passera elevada de vianants a Barberà del Vallès i una passera sobre la riera Comerç. Al Llobregat, l’AMB ha actuat en 36 Km de longitud i ha impulsat acords interadministratius per al manteniment i millora del riu amb municipis que tenen territori a l’espai fluvial com Molins de Rei, Pallejà, Sant Boi de Llobregat, Sant Feliu de Llobregat i Sant Vicenç dels Horts. També s’ha actuat en 10,8 Km de l’espai fluvial del Besòs i 9,2 Km al del Ripoll.

Aquestes actuacions han aconseguit transformar un riu degradat en un espai fluvial atractiu, i recosir, alhora, les relacions amb les ciutats de l’entorn i amb altres espais metropolitans. A més, també s’han desenvolupat accions per fomentar el gaudi de l’espai fluvial per part de la ciutadania i la seva percepció com a un lloc de proximitat per a la gent. Segons enquestes recents de l’AMB, més del 80% dels visitants de l’espai del Llobregat són del territori i molts hi van dos o tres cops per setmana, i les activitats destacades són fer esport, caminar i passejar el gos -entre d’altres- i l’oportunitat d’estar en contacte amb la natura.

Diverses accions que s’han dut a terme al Llobregat estan vinculades a la recuperació socioambiental d’aquest espai. En aquest sentit, les actuacions sumen més de 10 Km de longitud de camí paral·lel al riu i accessos des dels nuclis urbans dels municipis, i s’adapten a les particularitats de cada localitat. Els principals territoris de l’espai fluvial on s’ha actuat són Molins de Rei, Sant Andreu de la Barca, El Papiol, Pallejà, Sant Joan Despí, Sant Vicenç dels Horts, Santa Coloma de Cervelló, Sant Boi de Llobregat, Sant Feliu de Llobregat, El Prat de Llobregat i Castellbisbal, on s’ha intervingut mitjançant la millora de camins, la plantació d’espècies i la creació de miradors i d’àrees d’estada i d’esbarjo.

En el marc del PSG, les accions encaminades a afavorir la biodiversitat també tenen un paper important. De fet, com assenyala Gullón, als espais fluvials metropolitans “hi ha molta vida” i, amb l’objectiu de contribuir al bon desenvolupament de les diverses espècies, una de les actuacions destacades és la creació d’un refugi de biodiversitat al marge dret del riu Besòs, a Santa Coloma de Gramenet, que incorpora activitats sobre educació ambiental. Segons explica Jose Alonso, tècnic d’infraestructures de l’AMB, aquest refugi implica la creació d’un sistema de llacunes per promoure la colonització d’espècies de fauna i flora, la plantació de vegetació i la reducció d’espècies exòtiques i invasores. A més, inclou la posada en marxa d’un espai educatiu per al desenvolupament d’activitats de divulgació i ciència ciutadana.

De cara a un possible futur Pla Estratègic Metropolità del Llobregat, l’AMB duu a terme dos estudis per analitzar la connectivitat ecològica i la biodiversitat del riu. Pel que fa al primer aspecte, s’ha detectat que la fauna té diverses dificultats per moure’s a causa de les zones urbanes i industrials i de les infraestructures que envolten el riu. Amb relació a la biodiversitat, hi ha més de 1.200 espècies de fauna i més de 2.000 de flora, segons les dades.

Projectes europeus al riu Llobregat

La singularitat de l’espai del riu Llobregat fa que sigui una zona d’especial interès en l’àmbit europeu i és el motiu pel qual forma part de projectes finançats per la Unió Europea com el LIFE UrbanGreeningPlans i el Clearing House. El primer, amb una durada de dos anys (2021-2023), busca impulsar la renaturalització de les ciutats de més de 20.000 habitants reforçant la biodiversitat i mitigant els efectes del canvi climàtic, i en aquest cas se centra en l’àmbit metropolità del riu Llobregat. El segon, en canvi, forma part del programa Horizon 2020 i pretén conèixer en profunditat els arbres i boscos que trobem a la metròpolis amb l’objectiu de millorar-ne la gestió i potenciar-ne la presència a les ciutats per tots els beneficis que aporten al territori i a la salut de les persones. En aquest cas, l’AMB ha escollit com a àmbit d’estudi del projecte la vall baixa del riu Llobregat.

Redacció d’El Triangle – Amb la col·laboració de l’Àrea Metropolitana de Barcelona

(Visited 94 times, 1 visits today)

avui destaquem

Feu un comentari