El cas Alves sorprèn la junta de Laporta amb el pas canviat

Xavi Hernández, per manca de visió i de previsió de l'àrea de comunicació, va haver de rectificar la primera i desafortunada valoració mentre la passivitat institucional comença a ser preocupant

El president del Barça, Joan Laporta, amb el lateral brasiler Dani Alves

La presó sense fiança dictada per la jutgessa contra l’exjugador del FC Barcelona Dani Alves que es va produir aquest cap de setmana passat, ha agafat tota l’estructura del club blaugrana amb el peu canviat i ha demostrat la seva incapacitat per reaccionar en un terreny on des de la directiva i fins al darrer empleat haurien d’haver exhibit un discurs sòlid, unitari i incontestablement condemnatori de qualsevol agressió sexual, i de solidaritat i defensa de la víctima i dels seus drets. Una posició compatible amb l’admissió de plena confiança a la policia i la justícia per aclarir els fets i establir la condemna i el màxim càstig que correspongui si els indicis i les proves els corroboren.

El Barça de Joan Laporta, però, no ha estat capaç en les més de 48 hores des de la detenció d’un exjugador tan important com Alves, de pronunciar-se sobre els fets. Molt més quan, des de la directiva, se sermoneja contínuament sobre la importància d’uns valors que, com a club i també individualment, estan per sobre de qualsevol altre interès barcelonista en el dia a dia de la gestió, la conducta, l’ètica, la convivència i la competició.

Al final, en una ostentació d’improvisació, manca de professionalitat i de rigor per part de l’àrea de comunicació sobretot i de menfotisme i despreocupació des de l’àrea de presidència, aquest assumpte, delicadíssim i extremadament sensible, es va deixar en mans de Xavi Hernández, entrenador del primer equip.

No va poder estar més desafortunat dissabte en una primera intervenció on, lògicament, va mostrar la seva sorpresa i consternació per la detenció i pel fet que, presumptament, algú tan proper hauria pogut cometre un delicte d’aquestes característiques. Però com que no s’havia preparat el tema ni havia estat correctament assessorat i informat, va rematar aquesta reacció amb un “ho sento pel Dani”, que immediatament va provocar una resposta àcida, crispada i absolutament negativa de les xarxes socials i també dels mitjans. Sobretot perquè Xavi, a qui segurament li dol la situació, va oblidar que la jutgessa havia determinat presó sense fiança contra Alves com a resultat de la denúncia presentada per una dona agredida sexualment la nit del 30 de desembre en un local d’oci nocturn de Barcelona, i que ho va fer sobre la base d’un protocol mèdic, diligències policials i registres de vídeo; és a dir, sobre les evidències que hi havia hagut una presumpta víctima, tant com un presumpte agressor. Per aquest motiu, Xavi va haver de sortir vint-i-quatre hores després a disculpar-se i rectificar el seu discurs. “M’agradaria aclarir les meves paraules de l’altre dia. Crec que és important que m’expliqui. Vaig obviar el tema de la víctima i em vaig equivocar. Hem de condemnar totes les agressions de violència de gènere. Dit això, em sap greu que el Dani hagi pogut fer un acte així i reitero el meu suport a la víctima. Espero que la gent ho entengui. Sé que la meva veu és important i no vaig estar afortunat”.

El buit i el silenci més institucional, o si més no proper a la junta directiva, no ha estat trencat ni alterat en cap grau, confirmant la tendència a l’ocultisme i la dissimulació quan es produeix alguna mala notícia o es desferma alguna tempesta.

Sent cert que Alves ja no forma part de la disciplina del club, un fet tan proper, ocorregut a Barcelona, i de tan extrema gravetat, exigeix una reacció, la que sigui, perquè no fa ni un any que el jugador va ser fitxat per segona vegada pel Barça, va vestir els seus colors fins a l’estiu passat i es va especular fins i tot amb la seva possible continuïtat. Alves, a més, representa l’etapa més gloriosa de la història blaugrana com així s’ha dit i destacat des de la junta directiva i des dels mitjans de comunicació quan hi ha hagut ocasió de representar-la o identificar-la amb un dels seus grans protagonistes com Xavi o els seus companys Iniesta, Messi, Piqué, Busquets o Puyol.

La prova és que l’enrenou mediàtic que s’ha armat arran de la seva detenció i posterior ingrés a la presó ha provocat un interès extraordinari i superlatiu, precisament perquè Alves continua sent no només al Barça sinó al futbol mundial, un de futbolistes més premiats de tots els temps.

Serà inevitable, per tant, que de manera institucional o en clau esportiva, com ha fet Xavi Hernández, el Barça acabi formant part important i referència d’aquest escenari que ara mateix ha obert un debat intens i un focus informatiu de gran magnitud. El Barça faria bé d’estar preparat per rectificar aquest error gravíssim inicial de Xavi, sens dubte per manca de visió i de previsió alhora.

Cal suposar que aquesta és l’única causa i no el reflex d’una cultura i sensibilitat lleugera i frívola per part d’una junta directiva com la de Joan Laporta que, quan va haver de decidir si fitxava Albert Benaiges, pederasta confés i acusat per desenes de víctimes, no va dubtar a reincorporar-lo al futbol base. Quan aquesta condició de Benaiges va ser feta pública pel diari ARA la directiva es va afanyar a oferir-li una sortida per la porta del darrere, pagar-li el contracte sencer i agraint-li els serveis prestats sense una condemna severa i contundent.

Facebook
Twitter
WhatsApp

NOTÍCIES RELACIONADES

avui destaquem

Deixa un comentari

Notícies més llegides

 

Desactiva tu adbloker en nuestra web para disfrutar el contenido

  1. Pulsa el icono del adblocker
  2. Selecciona “No actuar en páginas de este sitio web” (o similar). También puedes pulsar el botón “Activado para este sitio” o “Pausar adblocker”.
  3. Pulsa el botón refrescar de tu navegador para ver el contenido completo.