La fugida de Junts del Govern va provocar que part del partit patís per la possibilitat de passar a ser un actor sense protagonisme polític. L’altra part de la formació, partidaris ferms d’abandonar l’executiu, deien internament que l’oposició dura a Pere Aragonès i mantenir les essències d’un independentisme suposadament unilateralista els farien seguir apareixent com un partit necessari.
La negociació dels pressupostos del Govern –que va iniciar el conseller de Junts Jaume Giró– ha fet que la Generalitat d’ERC demostri que si el PSC i els comuns volen –i sembla que volen–, Junts no és gens necessari per a la governabilitat de Catalunya. Ara, a les portes d’unes municipals, a Junts comencen a témer per la possibilitat de caure en la irrellevància política i aparèixer només com un partit d’oposició.
