Ja està confirmat que tampoc aquest Nadal regalaran al Barça un pla efectiu, viable, rigorós i seriós que permeti assegurar l’inici i la continuïtat de l’Espai Barça per la senzilla raó que Goldman Sachs encara és lluny, per ara, d’aconseguir un finançament que encaixi amb els deliris arquitectònics i constructius de Joan Laporta.
Seguint una cronologia sense sentit ni cap ni peus, la directiva estudia ara les licitacions d’obra tancades el passat 22 de novembre i presentades per empreses de gran importància com Ferrovial i Acciona, entre altres propostes. Sobre la taula, però, aquestes constructores i altres UTE només han pogut presentar pressupostos sota un criteri d’especulació i de càlcul aproximat, perquè no hi ha tampoc un projecte de construcció definit ni tampoc una llicència municipal que pugui guiar-ne els terminis i les condicions de les grans obres previstes sobre el paper per quan acabi la Lliga.
Així, resulta complicat avaluar la fiabilitat i el rigor d’aquestes empreses constructores a les quals probablement els tocarà, finalment, dur a terme aquests projectes d’obra i assumir-ne després la direcció. Encara que des de la junta van donant llargues i afirmant que hi ha prou marge per complir el calendari anunciat, fonts del mateix club no neguen que els avenços prossegueixen sobre un terreny sorramoll i sense un guió definit.
L’única cosa certa és que Goldman Sachs ja ha descartat unir el presumpte préstec de 900 milions destinats a la remodelació del nou estadi a un altre crèdit que serveixi per enderrocar l’actual Palau Blaugrana i construir-lo on va estar el Miniestadi fins a la seva demolició, avançada precisament per afanyar la construcció del nou Palau, ja que mentre romangui dret no serà possible executar l’obra frontal d’ampliació de la Tribuna Principal.
Durant les últimes hores han circulat informacions relatives al nou enfocament de la junta sobre buscar un patrocinador, soci o entitat financera que pugui assumir el cost del Palau del futur. Si no és així, o les obres de l’Espai Barça no es podran iniciar o bé, com és el més probable, les seccions s’hauran de traslladar cadascuna a altres pavellons de lloguer i buscar-se la vida com sigui lluny del seu territori natural. El pla que les seccions com handbol, hoquei patins i futbol sala acabin emigrant i amb el temps desapareixent no li disgusta gens ni mica a un president com Joan Laporta, que ja ha estat xiulat aquesta temporada al Palau, després d’aprovar una reducció important de diversos milions de la partida del pressupost destinada a mantenir-les competitives malgrat la seva estructura deficitària.
La pressió de Javier Tebas i de la Lliga sobre el control financer i econòmic li ha servit per justificar una rebaixa que suposa el principi del final de gairebé totes les seccions, a falta de saber si l’aposta pel bàsquet es mantindrà en el format actual amb un cost molt per sobre de les possibilitats reals de la secció i del club. Probablement, si aquesta temporada no cau el títol de l’Eurolliga, serà l’última disputada amb una plantilla com l’actual, integrada per primeres figures del bàsquet europeu. Igualment, la del bàsquet és una secció que s’haurà de buscar aviat un lloc on jugar a partir de la temporada que ve, sense data de tornada ni amb la seva continuïtat assegurada, en el supòsit de començar les obres del Camp Nou al principi d’aquest estiu i amb la previsió d’acabar-les a la tardor del 2024.
De totes les incerteses que envolten l’Espai Barça en aquest moment, la seguretat que el Palau i les seccions estan condemnades al desterrament i qui sap si a la seva desaparició o a un canvi integral del model de dependència és la que cobra una carta de naturalesa més gran en qualsevol dels horitzons oberts.
El pitjor de tots aquests escenaris passa pel risc que Laporta, en la seva compulsió per establir un calendari en curt de les obres de l’Espai Barça, acabi deixant-ho tot a mitges si aconsegueix que l’Ajuntament de Barcelona, a l’espera de la llicència per al nou disseny, li permeti continuar demolint la tercera graderia -com pretén- arreglant amb les constructores un acord provisional per començar amb els esfondraments i acabar d’afinar aquestes licitacions quan arribi el moment.
O sigui, una manera d’aparentar il·lusòriament que tot marxa, com està fent ara, quan la veritat és que no està solucionat ni de bon tros el finançament del futur Camp Nou i el de tot el seu entorn. No hi ha, definitivament, cap pla ni un final feliç per al Palau i per a les seccions, més enllà d’una progressiva degradació dels seus pressupostos i de l’expectativa de quedar-se sense casa també en un termini de temps curt.
Laporta compta que Goldman Sachs ja ha avançat 180 milions de l’Espai Barça i que no ha mostrat -ara com ara- el menor interès a abandonar el projecte. Una altra cosa, però, és que el termini per tornar l’última ampliació d’aquest crèdit, de 90 milions, tancada el 28 de gener del 2022, estigui previst per al pròxim 15 de febrer del 2023. Queden tot just dos mesos per a aquest compliment financer que, amb tota probabilitat i en vista dels estats financers cada cop més compromesos per la gestió de Joan Laporta, haurà de ser revisat i subjecte a una altra renovació associada a nous tipus d’interès i qui sap quines condicions.
La possibilitat de cancel·lar aquest préstec sona a un altre conte d’aquells que l’auditor s’acaba creient, com quan subscriu que “la junta directiva ha començat a aplicar el seu pla de reducció de la massa salarial del primer equip de futbol, aconseguint una important rebaixa respecte als compromisos prèviament adquirits”. La veritat, però, és que la massa salarial s’ha elevat a 656 milions d’euros, un sostre del tot inassolible però real, motiu pel qual la Lliga li ha recordat que s’ha de rebaixar, de veritat, en 200 milions a data 1 de juliol del 2023. Missatges i xifres que a Laporta li entren per una oïda i li surten per l’altra, ja que no deixa de pensar en fitxar més jugadors el proper mercat d’hivern.
Almenys això és el que xiuxiueja a la premsa per mantenir viu aquest esperit optimista i màgic d’aquest Nadal sense el regal clau de Goldman Sachs, aquest crèdit de 900 milions amb què Laporta somia i sobre el qual se sosté la fantasia de l’Espai Barça per més que sembli que les obres continuen endavant.
