Canaletes marroquí

Algú haurà de retocar la Vikipèdia. A l’entrada dedicada a la Font de Canaletes s’hi llegeix que “és famosa per ser el lloc on es reuneix l’afició culer per celebrar els èxits del Futbol Club Barcelona”. Des de dijous passat, aquesta explicació queda curta. Aquell dia, centenars d’aficionats van anar a Canaletes a celebrar la victòria del seu equip. I no era el Barça. Era la selecció del Marroc que s’havia classificat pels vuitens de final del Mundial de futbol que s’està jugant a Qatar.

Molts culers tenen al seu record les imatges de la part alta de la Rambla barcelonina farcida de persones celebrant algun títol o victòria del Barça i sacsejant el presentador de TV3 Arcadi Alibés. Aquest 1 de desembre no hi eren ni Alibés ni TV3 a la Font de Canaletes. Segur que sí que hi havia persones que compaginen la seva simpatia pel Barça i el suport a la selecció del Marroc.

Per molts culers catalaneros seria una profanació que els partidaris de La Roja espanyola celebressin algun èxit esportiu a Canaletes. Que ho facin aficionats amb la bandera roja marroquina amb l’estrella verda enmig ha deixat descol·locada molta gent. I ha obert els ulls als que es neguen a veure la pluralitat de la nostra societat actual.

A Catalunya hi havia l’1 de gener del 2021, segons dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya (IDESCAT), 238.192 habitants amb nacionalitat marroquina, 132.572 dels quals eren homes i 105.620, dones. La comunitat d’origen marroquí ha anat creixent des de fa força anys a casa nostra i no només a Barcelona i les ciutats del seu entorn metropolità. Molts nois i noies de pares marroquins tenen la nacionalitat espanyola. La xifra de persones que viuen a Catalunya amb vincles amb el Marroc supera de llarg les dades de l’IDESCAT perquè s’ha de tenir en compte també els marroquins que no estan registrats oficialment.

Veure la Font de Canaletes envaïda per forofos del Marroc em va sorprendre i agradar. Ho vaig entendre com una representació perfecte del que és la Barcelona, la Catalunya i, en general, el món d’avui. Ben segur que la Marta Ferrusola dels seus bons temps i els que pensen com ella ho veurien o ho veuen com una usurpació d’una tradició nostrada. El tripartit progressista els va robar durant uns anys la Generalitat i ara els marroquins els roben el símbol de Canaletes.

I jo que me n’alegro!

(Visited 166 times, 1 visits today)
Facebook
Twitter
WhatsApp

AVUI DESTAQUEM

Feu un comentari