Mal imitant a John F. Kennedy, quan en plena guerra freda, de visita al Berlín occidental, va presentar-se amb la ja cèlebre frase “Ich bin ein Berliner” (jo soc berlinès), el president de la FIFA, Gianni Infantino, sermonejava l’altre dia en la inauguració del Mundial amb les següents paraules: “Avui em sento qatarià, em sento àrab, em sento africà, em sento gai, em sento discapacitat, em sento treballador migrant”, i afegia: “Sé què significa ser discriminat i assetjat per estranger, de petit em van discriminar perquè era pèl-roig, tenia pigues, era italià i parlava malament alemany”. Es pot emetre un discurs més desafortunat?
En realitat, el que hauria de sentir-se Infantino és hipòcrita, galtes, sangonera i ridícul, pel cap baix. Té la barra d’afirmar que se sent gai de boqueta, però alhora dona instruccions als àrbitres perquè sancionin amb targeta groga els capitans de les seleccions que llueixin un braçalet amb els colors de l’arc de Sant Martí i amb les paraules “One love”, en solidaritat amb el col·lectiu LGTBI, perseguit a Qatar. I ho fa apel·lant respecte pels costums del país amfitrió. És un cínic.
Compara l’experiència pròpia, el van discriminar per pèl-roig de petit, diu, amb la de ser gai a Qatar, quan allà l’homosexualitat és il·legal, i els homosexuals són perseguits i empresonats, fins i tot castigats amb pena de mort. Això són costums respectables? Igual no el discriminaven per pèl-roig, sinó per cretí. En el seu dia, Albert Einstein va descriure molt bé als ‘infantinos’: “Hi ha dues coses infinites: l’Univers i l’estupidesa humana. I de l’Univers no n’estic segur”.
Però el que més ràbia em fa -em fa o em faria, l’esperança és l’últim que es perd…-, no és ja el pocapena de l’Infantino, que també, sinó que cap capità de cap selecció no es posi el braçalet prohibit i desobeeixi obertament; i si algun capità ho fa, que l’àrbitre no desobeeixi també, i no li tregui la targeta groga, aquella amb què se sanciona normalment el joc brut. Això és el que fa més ràbia. Qui s’atreveixi a desobeir guanyarà el Mundial. On queda allò que deia Nelson Mandela?: “L’esport té el poder d’inspirar. Té el poder d’unir la gent com poques coses en tenen. L’esport pot crear esperança on alguna vegada hi va haver només desesperança. És més poderós que el govern per trencar barreres racials”. De veritat que la discriminació i persecució dels gais i de les dones o les 6.500 persones que han mort en la construcció dels estadis no mereixen una trista targeta groga? No fer-ho, mereix targeta vermella directa.
