La incontinència de Masip posa una altra vegada en evidència el seu amo Laporta

La seva principal claca i guardaespatlles ha sortit a defensar-lo de les denúncies de Frenkie de Jong per les pressions que va patir a l'estiu per marxar del Camp Nou. Negar-les els ha posat tots dos en ridícul

Enric Masip i Joan Laporta

Foto: Enric Masip

No és cap misteri que Enric Masip s’ha convertit en poc més que en l’ombra del president, una mena de guardaespatlles, encara que inútil, ja que no és la seva comesa ni la seva professió, amb l’única missió d’acompanyar-lo allà on hi ha un dinar esplèndid, un sopar interminable, una festa o un viatge de cinc estrelles i, ocasionalment, alguna reunió de treball on, se li interpel·li o no, sempre emet algun tipus d’opinió del tot intranscendent.

Masip, bàsicament, s’ha dedicat a exercir de pistoler a Twitter contra qualsevol que discrepi de la gestió de Joan Laporta o, simplement, consideri que no se l’aplaudeix amb prou entusiasme o com cal a aquesta junta, que de forma tan generosa li permet viure i gaudir d’un dia a dia de cinc estrelles gairebé sense fotre un brot.

L’última de les seves heroiques defenses del president ha tingut com a objectiu el jugador del primer equip Frenkie de Jong, a qui ha acusat de mentir a més retreure-li que hagi denunciat pressions rebudes des de diferents estaments del club per ser traspassat l’estiu últim.

D’altres actuacions de la directiva, de la secretaria tècnica i de la mateixa direcció del primer equip poden estar obertes a matisos i interpretacions, però, per descomptat, si hi ha hagut un futbolista a qui s’ha entestat a sortir del club, exactament en direcció al Chelsea, perquè amb el benefici de l’operació se solucionava una part important de les estretors del marge salarial per fitxar, aquest jugador ha estat el neerlandès Frenkie de Jong.

El mateix president, de portes a fora, ha reconegut repetidament i en to llastimós això que “ens agradaria que es quedés…”, una frase que no deixa cap dubte sobre les veritables intencions de la directiva i de Laporta, que havia donat instruccions precises de buscar una sortida a De Jong, amb preferència rumb al Chelsea.

Laporta va repetir diverses vegades aquesta mateixa i ambigua sentència sobre De Jong perquè els seus plans per disposar de diners frescos per fitxar implicaven obtenir un bon pessic del seu traspàs i també que els capitans es rebaixessin el sou.

Ni Frenkie de Jong ni els capitans van cedir a pressions que, en el cas de l’holandès i de Gerard Piqué, van ser evidents i públiques amb al·lusions descarades i inequívoques del president, fins i tot a l’assemblea de compromissaris on els va posar als peus dels cavalls davant de l’afició.

De Jong, amb aquesta naturalitat i simplicitat pròpia dels futbolistes dels Països Baixos, va respondre preguntes del diari Ziggo Sport, els dies previs al Mundial, assegurant que sempre “vaig estar tranquil. Vaig decidir, al maig, que em volia quedar al Barcelona”. Va afegir que “la meva opinió mai va canviar durant tot aquest període. Vaig romandre tranquil. Però després ja se sap. La pressió va començar a arribar… Dels diaris, del president… De tot arreu, de fet. Però jo volia quedar-me, així que mai em va desconcertar”. De Jong va reconèixer que no parla gaire amb Xavi: “Només parlem de futbol”. Ha afegit que “sabia que tindria menys minuts a l’inici de la temporada” i que “vull ser titular de nou”.

Sinceritat encara que sense acritud, simplement l’exposició d’uns fets irrefutables que en algun moment van provocar situacions de crispació, sobretot quan la premsa dominant, laportista, va començar a estrènyer l’accelerador i assenyalar Frenkie de Jong com a culpable d’impedir l’arribada de jugadors com Lewandowski, Raphinha o Koundé. Tant influent va ser l’efecte de l’esmolada ploma del periodisme que en els primers partits del Camp Nou el mateix entrenador, Xavi Hernández, no es va atrevir a alinear-lo perquè l’afició barcelonista el rebia amb xiulets i protestes.

De fet, mentre va estar oberta la possibilitat d’inscriure jugadors, va ser Xavi qui li va enviar missatges igualment simptomàtics de la suplència que li esperava, a més a més d’alinear-lo com a defensa quan sortia substituint un altre company, una maniobra encaminada a provocar que De Jong abandonés el seu afany per triomfar al Barça. El terrible desgast, però, no va fer l’efecte, ja que de Jong es va mantenir en la seva postura, inamovible, contra la determinació de la junta i de l’entrenador per vendre’l. De Jong sempre va tenir clar que darrere no hi havia raons esportives sinó econòmiques per desfer-se’n d’ell. Tot i això, Masip ha volgut penjar-se una altra medalla i no defraudar aquest reconeixement de claca laportista amb un tuit que també el retrata: “Puc dir amb coneixement de causa que la persona del Club que més ha defensat la continuïtat i per descomptat la no venda de @DeJongFrenkie21 ha estat una, té nom i cognom @JoanLaportaFCB Mai no es va plantejar vendre’l, MAI ni amb la delicada situació del Club”.

És clar que si Laporta no hagués tingut cap intenció de vendre’l, n’hi hauria hagut prou amb afirmar que “De Jong no està en venda ni sortirà del Barça aquesta temporada”. No ho va fer per la senzilla raó que interessava vendre’l, una opció que, a més, segueix a sobre de la taula de cara a l’estiu que ve perquè els problemes de marge salarial, malgrat els 870 milions obtinguts per les palanques, continuen sense resoldre’s.

La paraula de Laporta i també la de Masip s’han de posar sistemàticament en quarantena, ja que després d’assenyalar i acusar els uns i els altres, tant Sergio Busquets com Jordi Alba, acaben d’admetre que ningú de la directiva els va demanar que es reduïssin el salari de cara a aquesta temporada. Ficar tots els capitans al mateix sac quan només se li buscaven les pessigolles a Piqué demostra el tarannà manipulador i poc escrupolós dels que manegen aquest tipus de coses, entre ells Enric Masip i els seus tuits ocasionals, sense substància, malintencionats i mentiders.

Només faltava el comentari d’un altre llest del club de la claca laportista, el pancartista Lluís Carrasco, sobre les declaracions de De Jong: “Em sorprèn que parli d’un estiu en aquest context que va ser molt difícil per al Barça”. No ho seria per a ell, que va ser convidat a un dels millors hotels de Las Vegas en ocasió de la gira d’estiu. Aquesta és la seva única manera de fer i entendre el barcelonisme a més d’utilitzar el club a favor dels seus negocis professionals.

Facebook
Twitter
WhatsApp

NOTÍCIES RELACIONADES

avui destaquem

Deixa un comentari

Notícies més llegides

 

Desactiva tu adbloker en nuestra web para disfrutar el contenido

  1. Pulsa el icono del adblocker
  2. Selecciona “No actuar en páginas de este sitio web” (o similar). También puedes pulsar el botón “Activado para este sitio” o “Pausar adblocker”.
  3. Pulsa el botón refrescar de tu navegador para ver el contenido completo.