Recentment i creant molta expectativa, TV3 ha emès en el seu programa “Sense Ficció” un documental titulat “Negacionistes del canvi climàtic”. Vaig tenir molt interès en veure’l, ja que, com sospitava, el contingut del mateix, aparentment molt trencador i crític, es centrava en el que van fer ja fa força anys als EE.UU, un conjunt de think tanks (centres d’estudis estratègics, instituts d’opinió, etc.) patrocinats per quasi totes les multinacionals del petroli, per influir a l’opinió pública nord-americana i occidental relativitzant o negant obertament el canvi climàtic.
Un documental que més enllà del seu guió gris i repetitiu, força avorrit per profans o una audiència a estimular davant de l’actual cimera sobre canvi climàtic COP27 que s’està celebrant a Sharm El-Sheikh -Egipte- (per allò de pensar globalment i actuar localment), deixava en el tinter tants aspectes sobre la creació d’opinió sobre el clima, que hauria d’haver sigut prèviament valorat per TV3 com desfasat, desafortunat, parcial, amb poc ritme comunicatiu, etc.
Com es una evidència, que aviat detallaré, que TV3 “no da puntada sin hilo” en matèria de continguts i creació d’opinió, he d’arribar a la conclusió, que -conscientment o inconscientment- els editors del programa i dels que supervisen continguts a TV3 (deixem els autors del documental amb lògica angloamericana en pau) era fer el mateix que els think tanks nord-americans han fet arreu del món, però ara i aquí: crear opinió, tirant pilotes fora de Catalunya.
És evident que es tractava de desviar l’atenció sobre l’emergència climàtica ara i aquí, i la responsabilitat que té, entre altres organismes, la Generalitat i TV3, sobretot, en no fer pedagogia de l’emergència climàtica i del retard enorme que portem en polítiques de mitigació (transició energètica) i d’adaptació (prevenció de riscos) en matèria de canvi climàtic. Vaja, fer bons els qui avui són uns ineptes o uns venuts a les sucursals d’aquests think tanks que operen aquí, sigui per delegació o de forma directa.
Com que periodistes i mitjans té TV3, i recursos i pressupost sobrats, proposo als editors un proper programa que faci oblidar aquest i que, previ al reportatge, faci una rectificació i disculpa per emetre un documental que tenia tot el sentit del món fa 10, 15 o 20 anys, quan encara regnava el negacionisme a nivell institucional a Catalunya, fruit precisament de la enorme tasca, influència, diners, favors i ramificació que han tingut les consignes d’aquests lobbys i dels seus tentacles i referents. A la Generalitat, a TV3, a moltes universitats, a molts mitjans, als partits, sindicats, a no poques ONG, als membres de l’IPCC, a fundacions, càtedres, etc. etc.
A tall d’exemple, un petit llistat de línies d’investigació que avui farien trencadora i crítica, avui sí, l’emissió d’un programa sobre el “negacionisme” climàtic, a Catalunya:
1.- Com ha influït en la societat catalana l’emissió del programa “El Temps” de TV3, en la relativització del canvi climàtic, al llarg dels darrers 25 anys, i com és possible que el meteoròleg rei, de facto, de Catalunya, hagi transcendit a vuit governs!!!. I quin paper ha tingut la multinacional Repsol, patrocinadora durant molts anys, en la línia editorial d’ “El Temps” i en aquesta transcendència.
2.- Quina va ser la raó última de cancel·lar el programa “El Medi ambient” de TV3, dirigit per Xavier Duran durant molts anys i que va tenir més d’un premi, quan era un programa que durava només tres minuts!!! (s’emetia abans del TN migdia). Alguna pressió del patrocinador? O de la mateixa TV3?
3.- Quina es la raó, avui, per la qual el programa “Comarques” previ al TN migdia, dedica tan espai i tan recurrent a reportatges naturalistes i conservacionistes, de “comarques”, com si no hi haguessin molts altres afers ambientals, energètics, climàtics, de mobilitat, etc. a les comarques de l’àrea metropolitana de Barcelona.
4.- Quins membres experts i científics catalans de l’IPCC del 2on i 3er Informe de canvi climàtic de Nacions Unides* -1995 i 2001- (en el 4rt ja es va introduir el relativisme, perquè el negacionisme ja “cantava”) no es reconeixien membres de l’IPCC, no signaven com a tals articles sobre canvi climàtic, negaven la gravetat del canvi climàtic ja en aquell moment, i més encara les previsions -titllant-les de catastrofistes- que s’han anat complint i amb escreix (és curiós que molts científics diguin ara que tot està anant més ràpid del que creien…).
5.- Quants experts, tècnics, científics, professors, investigadors, catedràtics, d’aquella època, que eren negacionistes o relativistes, estan avui treballant o tenen responsabilitats a alts nivells de moltes institucions, públiques sobre tot, en programes o línies de recerca o departaments de sostenibilitat, medi ambient, canvi climàtic, etc. amb un tipus d’actuació retardista (així ho diuen els analistes crítics), per tal de dilatar, contrastant, planificant, avaluant, qüestionant, etc. es prenguin mesures més serioses o urgents per reduir emissions, fer pedagogia de l’emergència climàtica o començar a fer inversions i despesa en adaptació i prevenció de riscos (i protecció civil).
6.- Quina es la raó per la qual la Marató de TV3, que esmerça ingents recursos des de fa molts anys, organitzant una jornada de recaptació milionària per diferents recerques i malalties, no n’hagi organitzat cap encara per lluitar contra la morbiditat i mortalitat causada per la contaminació, la calor extrema, per les al·lèrgies (cada vegada més agressives), càncers i salut mental d’afectats per desastres (inundacions, sequeres, destrucció de collites), així com afectats (sobretot adolescents i joves) per ecoangoixa o ecoansietat, i amb resultat de suïcidi!!
7.- Com es que tenint present l’espectacular endarreriment de Catalunya en energies renovables, a la cua d’Espanya i Europa, TV3 té una especial sensibilitat, dia sí i dia no, a l’hora de fer entrevistes i reportatges a membres de Plataformes contra el desplegament de les renovables (el famós “Sí, però així NO”) i en canvi es esporàdic i circumstancial que faci entrevistes i reportatges a les associacions, empreses, col·legis professionals, gremis, consultors i divulgadors ambientals, que fa més de 20 o 30 anys que es deixen la pell dedicant-se a la promoció i foment de les renovables (i no són multinacionals, algunes fins i tot són cooperatives catalanes).
8.- Quins interessos creuats amb resultat de trencadissa, i moviments de poders fàctics (lobby nuclear, entre altres), van haver-hi en l’escissió del moviment ecologista l’any 2003, a Catalunya (no a l’Estat) on la part més conservacionista i independentista (ja que no volia estar federada amb l’ecologisme espanyol), va provocar la divisió del moviment, i on la Generalitat i TV3 van anar reconeixent “de facto” com interlocutors únics (encara avui) a les entitats que es van separar, la qual cosa va comportar, de fet, la desaparició de la plataforma unitària (quan la resta d’entitats era més nombrosa i més ambientalista).
9.- També seria molt interessant un reportatge doble sobre l’extracció social dels negacionistes del canvi climàtic actuals, aquí i ara, així com dels col·lectius NIMBY (no al costat de casa meva). Molts indicis em fan sospitar que els negacionistes avui, son molt residuals (s’estima un 7% de la població), pertanyen a classes mitges baixes i no tenen responsabilitats institucionals (no quedaria bé…) i en canvi els NIMBYs, siguin més o no, que segurament, són més influents, de classes mitges altes, amb responsabilitats institucionals i molt probablement (això seria periodisme d’investigació) tinguin segones residències amb bones vistes, siguin propietaris de vaixells o tinguin vincles amb lobbys empresarials i turístics.
*Qui subscriu va participar al 3er Informe, entre 1999-2001, al grup de treball d’Impactes i Vulnerabilitat, amb una aportació pròpia: “Impactes locals del canvi climàtic regional a la Mediterrània occidental”
