La realitat és que Joan Laporta no manté cap línia oberta ni amb Messi ni amb el seu entorn. Qualsevol al·lusió periodística a la possibilitat d’un retorn no és només absolutament falsa i irreal. També resulta molt menys creïble i possible que, a més a més, aquest retorn es pugui materialitzar a curt termini. Es tracta, per tant, d’una quimera perversa i descarada fabricada per la interminable imaginació mediàtica d’un president a qui se li acaben els trucs de màgia i els coloms al barret de copa.
Per què, llavors, el Laporta continua donant ales i patrocinant aquesta notícia que no para d’aparèixer recurrentment als mitjans, sobretot signats i avalats per aquests periodistes que comparteixen la cova del laportisme més resistent?
La resposta cal buscar-la en el respecte que Leo Messi sent pel FC Barcelona, per la seva gent, per la samarreta i especialment perquè li dol veure com l’equip, el seu equip, ni es recupera ni progressa a la Champions per més milions que malbarati la junta i per més que cada dia que passa creixi el deute i es redueixin els ingressos.
El que Messi no farà serà respondre a les provocacions de Laporta, amb qui segueix enutjat i sense voler ni tan sols parlar. No tant per fer-lo fora del Barça com per l’embolcall i la instrumentalització que va fer de la seva figura en clau electoral i d’aquesta roïna i malèvola insinuació que va estar negociant a dues bandes amb el Barça i el PSG. Possiblement no li ho perdonarà mai.
Laporta, en canvi, sap que Leo mantindrà aquest silenci i aquesta prudència respecte de la seva indecorosa i lamentable actitud com a president que, sota la pressió del moment i de les circumstàncies, continua fabricant aquesta permanent i fictícia il·lusió de tornar-lo al Camp Nou. Messi renúncia de ple al fet que cap titular sigui susceptible d’interpretar-se en clau de conflicte amb el Barça. No obrirà la boca ni per negar que aquesta porta estigui oberta ni de bon tros per acusar el president de ser un bocamoll i un manipulador.
En realitat, això és el que busca Laporta: posar Messi en la tessitura de respondre, acceptant o rebutjant, aquesta oferta formal per “acabar bé la seva història al Barça”, una proposta envoltada del més gran dels cinismes i de la hipocresia perquè no va ser Leo qui va decidir marxar de Barcelona el 5 d’agost del 2021 sinó Laporta qui li va donar la puntada de peu i qui, un any més tard, ha pretès convertir-se en el bo de la pel·lícula.
“Tinc un deute moral amb Messi”, ha arribat a dir per edulcorar aquesta inevitable i implacable veritat històrica que l’assenyalarà, per sempre, com el president que el va fer fora del Barça.
No només això, el seu acomiadament en forma de no renovació es va traduir en una temporada seca de títols, de pèrdua de patrocinadors i d’imatge comercial, del pitjor contracte d’esponsorització de la samarreta, d’una baixada a la taquilla i al marxandatge a més d’unes pèrdues ordinàries avaluades en 150 milions. També es va produir, com un any després s’ha repetit, l’eliminació a la Champions després de l’acomiadament.
És un missatge, el de Laporta, que conté tota la maldat pròpia del personatge, ja que el silenci de Messi no deixa de poder interpretar-se d’alguna manera com una no acceptació d’aquest homenatge pendent, d’aquell comiat com cal que va ser Laporta, i només ell, qui se li ho va negar. No va ser el barcelonisme, ans al contrari, amb qui Messi segueix en pau i harmonia plena per sempre.
Laporta, però, vol aprofitar-se aquest no hi ha ningú a l’altre costat per reforçar aquesta sensació, rotundament imaginària, que si Leo no respon és perquè s’ho està pensant o buscant la manera de trencar el contracte amb el PSG.
És inimaginable pensar avui que el PSG el deixarà lliure, això suposant que Messi ho plantegés, que tampoc, i en cap cas després del Mundial i encara menys per venir a disputar l’Europe League, això només pot passar per una ment escalfada i angoixada pel KO europeu.
Enganyifa rere enganyifa, Laporta va arribar a afirmar que en el recent viatge a París a la gala de la Pilota d’Or veuria Messi, com donant a entendre que allà parlarien d’aquest futur de concòrdia i de retrobament que només Laporta contempla en els seus somnis, ja que Leo no hi va ser convidat a aquesta cita. Un invent més.
D’altra banda, l’economia del Barça de Laporta està amenaçada per l’obligació de reduir en 200 milions la massa salarial abans de l’1 de juliol del 2023 i que tampoc no està en condicions d’afegir més llenya a la plantilla, ja que no ha recuperat, malgrat les palanques, el marge salarial suficient per donar-se un caprici, ni mig.
Una altra cosa és que Laporta es cregui aquest imaginari d’un Barça amb Messi una altra vegada de blaugrana i que la seva premsa, servicial i col·laboracionista, hi doni joc.
