Tots coneixem la famosa frase de Karl Marx, “la religió és l’opi del poble”. Considerava que aquesta era un instrument de manipulació i opressió de les classes subordinades, una forma bàsica d’alienació que servia com a sanció moral i com a consol il·lusori que emmascara una injustícia. En canvi, Durkheim considerava la religió una “institució útil”, que tenia l’efecte de crear vincles entre els individus. En aquest sentit, aquest sociòleg, creia que les creences i els ritus religiosos feien que augmentés la solidaritat dels membres del grup i els integrava en una estructura normativa. Sense aquest sistema, per Durkheim, la societat es veuria abocada en l’anòmia, una condició d’inestabilitat personal o social a conseqüència de la pèrdua de normes i valors després que aquest apareguessin de forma confusa o contradictòria.
Actualment sembla que estiguem en aquesta anòmia; en aquesta pèrdua de valors i normes que ens fa nedar en la deriva de l’individualisme i de la manca d’implicació amb el col·lectiu. La religió per altra banda, no podem dir que hagi acabat, simplement ha estat substituïda per un altre tipus d’element que tot i semblar cohesionador en un principi, perquè ens fa estar a tots interconnectats, en realitat el que fa és engrandir-nos l’ego, l’individualisme i, fins i tot, la sensació de soledat. Parlo de les xarxes socials, la religió de moda que a causa de la manca de valors, està ocasionant que cada cop més la societat sigui més egoista, menys compromesa amb la realitat no virtual i que, com deia Marx, estigui alienada d’allò que passa en el seu voltant. I és que la religió – en termes generals- té un component irracional que en certa manera, és necessari per a viure. La irracionalitat és allò que ens dona fe, que ens permet tenir la certesa de que la nostra vida serveix per alguna cosa sense que hàgim de saber exactament els motius pels que és així. D’altra banda, el fet de formar part d’un grup basat en unes creences, unes regles i unes formes de relacionar-se, ens fa sentir-nos units a la resta.
Òbviament les religions , o més aviat, l’ús que se n’ha fet, han fet molt de mal al llarg dels anys i dels segles. Però substituir una estructura moral i de valors per una altra estructura que si bé ens sembla integradora està basada en realitat en el narcisisme pur i dur, com són Tik Tok, Instagram i moltes xarxes socials, no ens dirigeix cap a un futur gaire esperançador.
