El pal del Govern

Llegia l’altre dia que, després d’un any i mig de brega, finalment Endesa s’ha avingut a retirar un pal elèctric que travessava el balcó d’un domicili particular de Sant Quirze del Vallès. Intueixo l’alegria de la propietat després de treure’s el pal del damunt. La vida, sense pals, és molt millor. ERC i Junts també fan cara d’haver-se tret un pal del balcó que compartien des de Junts pel sí, que va resultar que no. Per als republicans, el pal eren els nous convergents i per aquests els d’ERC. Sense pals, al balcó o a les rodes, es viu molt millor, on vas a parar!

Mai se’ls va veure bé junts, però la rutina i el que diran els empenyia a prosseguir una relació abocada al fracàs. Van iniciar el festeig per allà l’any 2012, quan el suflé del procés començava a inflar-se, i van decidir anar a viure junts un parell o tres d’anys més tard, quan es van donar el ‘sí junts’. Després de constatar que la cosa no rutllava van decidir mantenir-se plegats, però en llits diferents, i fins ara. Feia temps que volien trencar, però volien que ho fes l’altre. Finalment, però, ho han fet, traient-se el pal del damunt. No sé si hi ha terceres persones…

En prosa i resumint, el portaveu del grup parlamentari de Junts, Albert Batet, degudament apuntat, va amenaçar amb una moció de confiança al president Pere Aragonès per incompliment de contracte, aquest es va fer l’ofès i va cessar el vicepresident Jordi Puigneró per deslleial, i això va servir d’excusa a Junts per consultar a la militància si volia o no continuar al Govern, que va resoldre que no. Així, els uns i els altres s’han tret el pal que els partia el balcó. L’embolic em fa pensar en la famosa sitcom estatunidenca de finals dels setanta i principis dels vuitanta, Soap (Enredo a Espanya), que parodiava les telenovel·les, amb imbricades situacions familiars.

El vodevil deixa a interpretació lliure l’autor del trencament. Ha estat Junts amb la provocació de Batet o Aragonès amb el desaire a Puigneró? Em decanto a pensar que, com a l’Assassinat a l’Orient Express d’Agatha Christie, entre tots la van matar i ella sola es va morir -la relació.

Però, i els fills bastards de l’1-O? Què fem amb els independentistes, de vella o nova fornada, que en el seu dia van comprar el relat, i ara vaguen desorientats pel limbe del procés? A aquests qui els treu el pal del balcó? Tot plegat, m’ha recordat quan a mitjans dels vuitanta el cantant Lluís Llach, llavors votant del PSOE, va denunciar Felipe González per incomplir la promesa de no entrar a l’OTAN…

Facebook
Twitter
WhatsApp

AVUI DESTAQUEM

Deixa un comentari

Notícies més llegides

 

Desactiva tu adbloker en nuestra web para disfrutar el contenido

  1. Pulsa el icono del adblocker
  2. Selecciona “No actuar en páginas de este sitio web” (o similar). También puedes pulsar el botón “Activado para este sitio” o “Pausar adblocker”.
  3. Pulsa el botón refrescar de tu navegador para ver el contenido completo.