Fa un parell de setmanes llegia en un d’aquells grups de recerca de feina que ens trobem a Facebook, una oferta laboral. La persona que el va compartir havia escrit d’una manera molt curiosa i alhora força comuna i normalitzada per certs grups radicals nacionalistes catalans que actuen amb xenofòbia i odi, especialment cap a les comunitats llatinoamericanes castellanoparlants.
L’oferta laboral era per a un cambrer en una cafeteria d’un populós barri a l’Hospitalet de Llobregat, barri que, sigui dit de passada, es compon d’aproximadament un 90% de persones llatinoamericanes i que mantenen l’hostaleria en aquest lloc; és a dir, que representen la majoria de clients consumidors als bars, les cafeteries i els restaurants de la zona.
Per no fer llarga la història, els comentaré els requisits que demanaven per optar a aquesta feina… Vostès deuen estar pensant que seran uns requisits comuns per a aquest tipus de lloc de treball. Doncs no és així.
En realitat, el text deia que no calia experiència prèvia i no importava l’estatus legal del candidat. Però, tranquils que el més important encara no ho he escrit.
Resulta que només n’hi havia un de requisit, i extremadament important per a la persona que oferia la feina. Aquest requisit era parlar i escriure català, però a un nivell avançat. Això era tot, la resta no importava.
Em vaig atrevir a buscar la cafeteria en qüestió al populós barri hospitalenc i em vaig trobar amb gairebé el 100% d’immigrants llatins com a clients consumidors del local. Cap d’ells parlava català en aquell moment, i estic més que segur que ni tan sols s’han preocupat mai per aprendre’l.
Després d’aquesta meravellosa història de barri, passo a escriure el que en realitat els volia dir. L’assumpte és que hi ha grups radicals que es fiquen com les mosques a tot arreu i van generant controvèrsia i odi per les xarxes socials, i això òbviament es trasllada als carrers, i aquí és quan comença l’odi sistemàtic, la xenofòbia i la discriminació cap als immigrants llatinoamericans.
Els radicals insisteixen que els immigrants són colons, que estan obligats a parlar en català i, a més, a promoure davant del món que vivim la república catalana fora de l’Estat espanyol. Insisteixen que hi ha persecució i odi cap a Catalunya.
Senyors i senyores radicals nacionalistes catalans, que sapigueu que no pot existir odi cap a un tros de terra, que sapigueu que molts de vosaltres sou descendents d’immigrants, que sapigueu que vosaltres no seríeu res sense els immigrants llatinoamericans, que sapigueu que l’odi i la divisió els genereu vosaltres. El món és de tots i totes i no es poden imposar les coses a ningú, perquè, amb imposició, ni el menjar és bo.
Hi ha un principi de convivència i de bona relació entre les persones i les seves diferents cultures i els seus diferents costums. Això, a qualsevol lloc del món mal anomenat civilitzat, es podria posar en pràctica i entendre a la perfecció. Tanmateix, aquest no és el cas del catalanisme radical, que sempre busca confrontar i minimitzar els que no comparteixen el seu somni d’una república independent.
Podria ocupar potser més de totes les edicions impreses d’aquest mitjà de comunicació per explicar o més aviat definir l’alt nivell d’ignorància que aflora en la majoria de radicals. En general, aquests segueixen un patró que polítics i petits grups han creat, però sense donar a conèixer les seves veritables intencions, que molt comunament estan orientades als interessos mesquins de grups de poder locals que el que intenten és fraccionar les classes pobres especialment. Amb aquesta voluntat, aconsegueixen els seus propòsits sense donar la cara i deixant que els seus titelles facin la feina més bruta.
Finalment, vull reflexionar i aclarir, com sempre, que al meu món no hi ha odi per ningú, i menys per un poble treballador i servicial com el poble obrer català. La meva crítica sempre anirà orientada cap a aquells paràsits que generen odi i divisió i que a més volen imposar la seva cultura i la seva llengua a la força a les poblacions migrants, motor important de l’economia i que cada dia sumen més en aquesta Catalunya de pa i circ que han fabricat els polítics demagogs i egoistes.
