Més enllà del protocol d’Isabel II

Durant aquestes darreres setmanes hem assistit a un esdeveniment històric i a un cerimonial bestial que han vist 4.000 milions de persones. El funeral de la reina d’Anglaterra Isabel II ha estat un exemple de manual del que és el perfecte protocol, començant pel mateix 8 de setembre, quan es va iniciar un minuciós pla elaborat que va començar a gestar-se en la dècada dels seixanta i va posar en marxa l’anomenada “operació Unicorn”, que es tractava d’un pla de contingència previst per si la reina moria a Escòcia, com finalment va passar, per portar el seu cos a Londres.

Hem vist protocols diferents, com ara el nom en clau Operation London Bridge (operació Pont de Londres) i els passos a seguir en els deu dies posteriors a la mort de la reina més longeva de la història del país fins al funeral d’Estat, que es va celebrar a l’abadia de Westminster.

El dia de la seva mort es denominava dia D, mentre que els següents 11 dies eren D+1, D+2, i així successivament. També hem vist un país sencer guardant un minut de silenci al migdia i les banderes de la Union Jack onejant a mig pal als edificis de la monarquia, un període de dol fins al funeral de la reina, previst des d’un principi per al 19 de setembre i en què a l’abadia de Westminster, la catedral de Saint Paul i el castell de Windsor, a Londres, van fer tocar les seves campanes a l’uníson a les 12.00 GMT, alhora que es va disparar una salva de 96 canons, que són els anys que tenia la monarca.

També hem vist el primer discurs del nou rei Carles III dirigint-se a la nació en una intervenció televisada, en què va rendir homenatge a la seva mare i es va comprometre a exercir les seves funcions com a nou sobirà del país, i un funeral mil·limètricament preparat i televisat ple d’autoritats mundials.

Però… És això el protocol? Ho he estudiat en profunditat i puc assegurar que no. N’és una part, però ni de bon tros és el més comú.

El món del protocol és força desconegut a la nostra societat, i encara s’interpreta com una cosa arcaica i medieval, i certament aquest esdeveniment històric de la mort de la Reina compleix amb la caricatura que té molta gent del protocol, però la veritat és que no és només això.

Quan parlem de protocol estem fent referència a un concepte que té moltes accepcions. En funció del que es faci, hi ha diversos tipus de protocols que cal aplicar. El protocol en sí són un conjunt de regles que, ja sigui per norma o per costum, s’estableixen per a actes oficials o solemnes, cerimònies o altres esdeveniments.

Entre els molts tipus de protocols que hi ha avui dia, destaquen el protocol oficial, que és el més conegut. Aquest és el que s’acostuma a aplicar quan parlem d’actes diplomàtics, amb reis, presidents del Govern, entre d’altres; el protocol social, que són el conjunt de normes que, per tradició, estableixen el comportament en actes socials; el protocol d’empresa, que ja ens resulta més familiar a molts per la nostra feina i que consisteix en un conjunt de normes que estableixen les regles per a l’estada a l’empresa, o el protocol diplomàtic, que és molt semblant al protocol oficial però que fa referència al conjunt de normes que cal aplicar quan ens referim a activitats que tenen lloc en l’àmbit diplomàtic.

Altres protocols molt comuns són l’esportiu, l’universitari, el forestal, el dels terratrèmols, l’eclesiàstic, el militar…

Quan en una empresa passa un succés imprevist que requereix l’actuació immediata de la direcció, hi ha establert un protocol que indica els passos que han de seguir els membres de la companyia, i la manera de fer-ho. També podem trobar el protocol davant d’esdeveniments policials. Quan hi ha un segrest i cal negociar amb el segrestador, la policia, igual que per a altres successos, té establert un protocol que estableix les normes que ha de seguir, així com tots els passos, per garantir la correcta intervenció policial.

A gairebé tot el que ens envolta hi consta un protocol. De fet, la majoria de les entitats o institucions, encara que siguin petites, en tenen diversos. Aconseguir que tot surti natural a la perfecció sense que es noti per part dels altres, i sempre previsors i perfeccionistes en l’execució, sigui en l’àmbit que sigui, serà la feina perfecta per als assessors o responsables de protocol.

(Visited 173 times, 1 visits today)
Facebook
Twitter
WhatsApp

AVUI DESTAQUEM

Feu un comentari