Fem el 1.500!

Aquesta setmana, la revista EL TRIANGLE fa el 1.500! Per a l’equip que l’elaborem –redacció, comercial i administració-, aquesta és una fita que ens omple de joia. Són més de 32 anys al peu del canó, dia rere dia, setmana rere setmana, superant tota mena d’entrebancs, però sempre amb les mateixes conviccions i la mateixa il·lusió, sense fissures.

M’agrada poder parlar de l’èxit d’aquesta revista en paper i fer-ho en aquest mitjà digital. Al cap i a la fi, EL TRIANGLE va néixer abans de l’aparició d’Internet. Són molts els profetes que han augurat, des de fa anys, la fi del paper imprès. Però el vell Johannes Gutenberg continua gaudint de bona salut –nosaltres en som un testimoni vivent- i m’agrada anar a saludar-lo cada cop que vaig a Estrasburg… i espero fer-ho tot sovint.

El diari digital que llegeixes és fill del setmanari i li hem inoculat la saba i l’esperit que van propiciar la creació d’aquesta publicació. Dissenteixo cordialment del guru Marshall McLuhan, que va sentenciar que “el mitjà és el missatge”. No: primer hi ha el missatge i després ve el mitjà (premsa, ràdio, TV, publicació digital, YouTube, twitter…) a través del qual difondre’l urbi et orbe. Un mitjà sense missatge no té cap mena d’interès.

Cada edició de la revista EL TRIANGLE és única. Ha estat pensada, planificada i materialitzada amb concentració i professionalitat per un compromès equip de treballadors/es, com una obra d’artesania que vol ser perfecta per oferir-la amb satisfacció i respecte als nostres lectors/es. Aquí no hi ha cap rutina: tot està meditat i executat al mil·límetre.., encara que alguna vegada se’ns pugui escapar alguna errada involuntària, per la qual sempre demano disculpes.

No fem periodisme industrial amb finalitats lucratives. Tampoc cerquem l’aplaudiment fàcil de les masses ni la indulgència dels poderosos. EL TRIANGLE, des del 29 de gener del 1990 i fins avui, és una revista de combat que manté la seva agenda pròpia i que tot sovint xoca amb els consensos polítics i mediàtics dominants. Defensem la llibertat d’expressió i de premsa com un dels baluards  de la democràcia i  l’exercim, amb responsabilitat, però també amb contundència, cada setmana.

Avui, EL TRIANGLE és un projecte viu i diversificat. A més de la revista, fem tres diaris digitals en obert: eltriangle.eu, que ara llegeixes; lavalira.eu, centrat en l’actualitat del Pirineu i Andorra, i eltrapezio.eu, el primer diari ibèric, escrit en espanyol, portuguès, gallec i català.

També fem edicions de llibres. L’últim que hem publicat és Reial Madrid. L’equip de Franco i, pròximament, traurem més novetats editorials. Aquesta tardor tenim prevista la posada en marxa d’una nova línia de publicacions locals.

L’equip d’EL TRIANGLE no para i tenim en cartera innovadores iniciatives mediàtiques, que us anirem explicant a mesura que vagin sortint del forn. Som petits, sí, però som creatius i tenim una gran experiència acumulada al llarg dels anys.

Aquest miracle permanent, que ara arriba a la fita de l’edició n. 1.500, és fruit de moltes i profundes complicitats: un equip de treball ferm i cohesionat, uns proveïdors competents, una nombrosa comunitat de subscriptors i de lectors fidels que ens segueixen i una extensa cartera d’anunciants que ens fan confiança. Per cert, si encara no sou subscriptors us animo a fer-ho: rebreu la revista per correu o, si ho preferiu, a través d’Internet, en format PDF.

No renunciem a les subvencions públiques que atorga la Generalitat pel fet de ser una revista en català. Hi tenim dret, com la resta de publicacions. Però aclareixo que l’ajuda pública que rebem, auditada i justificada, és inferior al 10% de la facturació que generem cada any.

D’aquesta apassionant vivència de 32 anys, lliurat en cos i ànima a fer créixer aquest projecte, només lamento una cosa: el buit escandalós que TV3 i Catalunya Ràdio –els mitjans públics de Catalunya- han fet sempre a l’existència d’EL TRIANGLE.

Hem publicat centenars d’exclusives periodístiques, sòlides i documentades; hem fet esclatar nombrosos escàndols polítics (cas Cullell, cas Prenafeta, cas Pujol…); hem editat llibres d’impacte, com Els senyors dels anells, sobre la corrupció del Comitè Olímpic Internacional (COI); hem organitzat campanyes de recollida de signatures; hem convidat il·lustres conferenciants estrangers; hem fet sonades festes de celebració… Res. El silenci mediàtic més absolut i sepulcral ha envoltat sempre l’existència d’EL TRIANGLE.

Així és la Catalunya oficial. Supremacista, sectària i ignorant amb tots aquells que hem gosat dir que “el rei va nu” i que el suposat “oasi català” era una claveguera pudent. Però el temps posa cadascú al seu lloc i tots aquells que ens han menyspreat o han intentat fer-nos callar i liquidar-nos han acabat a la “paperera de la història”.

Soc optimista de mena. Sense aquest “élan” vital seria impossible que EL TRIANGLE hagi arribat a l’edició n. 1.500. Estic convençut, i en tinc constància, que les coses evolucionen i canvien. Els nostres principis fundacionals –la construcció d’una Catalunya neta, progressista i tolerant– resten inalterables i, després de 32 anys, puc dir que hem fet una enorme feinada i que “ho tenim a tocar”.

En aquesta hora d’alegria compartida només puc dir: Moltes gràcies per tot a tothom!!!