Josep Espar Ticó, advocat, activista cultural i cofundador de CDC, ha mort als 94 anys avui, dissabte 20 d’agost. Així ho ha confirmat la Fundació Congrés de Cultura Catalana, on era patró vitalici.
Nascut a Barcelona el 1927, va ser un dels fundadors i financers de Convergència Democràtica de Catalunya i va participar en la creació del diari ‘Avui’, la revista ‘Cavall Fort’, la distribuïdora de llibres en català L’Arc de Berà, la Fundació Universal de la Sardana i la discogràfica Edigsa. Ticó va rebre la Medalla d’Honor de Barcelona, la Creu de Sant Jordi (1984) i el Premi Canigó (2020).
Lluita antifranquista
Davant del dictador Francisco Franco, va protagonitzar els Fets del Palau de la Música interpretant el ‘Cant de la Senyera’ (en aquell moment estava prohibit). Ho va fer al costat d’un grup de joves catalanistes impulsats des de l’ombra per l’expresident de la Generalitat Jordi Pujol, que va ser detingut tot i no haver estat present a l’acte.
Espar Ticó va intervenir en el cas Galinsoga que va aconseguir destituir el director de ‘La Vanguardia’ que havia imposat el règim franquista. També va participar a la campanya ‘Volem bisbes catalans’ i al Congrés de Cultura Catalana, del qual va ser gerent (1975-1977) i membre del patronat. Del 1984 al 1986 va ser secretari general del Segon Congrés Internacional de la Llengua Catalana i el 1979, candidat a senador per CiU, però no va ser seleccionat.
L’any 1984 va rebre la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya pel seu compromís amb la política catalana. El 2020 la Universitat Catalana d’Estiu li va concedir el Premi Canigó, el màxim honor. Un dels seus últims projectes va ser el Tercer Congrés Catalanista (2008-2009).
La independència de Catalunya
Es va definir com a independentista i el 2017 va demanar a Carles Puigdemont que no declarés la independència i que convoqués eleccions. Va considerar un “error” l’actitud de l’expresident. Posteriorment va assegurar que l’independentisme no hauria de tornar a “plantejar una cosa de manera seriosa” fins a aconseguir el suport del 60% dels catalans.
Espar Ticó va publicar els llibres ‘Amb C de Catalunya. Memòries d’una conversió al catalanisme (1936-1963)’ (1994), ‘Moral de victòria. Camins per a la plenitud de Catalunya’ (1996), ‘Catalunya sense límits. Memòries, 1963-1996’ (2001), ‘Petita història de Catalunya’ (2002), ‘Els stops a la història de Catalunya’ (2003) i ‘Em dic Catalunya i vull presentar-me’ (2005).
