La premsa de Laporta es presta al xantatge més gran mai vist al Barça

La junta filtra i dona consignes perquè el martell mediàtic, sota l'amenaça de ser denunciats a la justícia, forci De Jong, Ter Stegen, Lenglet i Piqué a cobrar menys de la meitat del seu contracte

Si per culpa de la pandèmia Laporta difereix el pagament de més de 100 milions als futbolistes del primer equip, entre ells Leo Messi, a qui va fer fora del Barça fa un any, aquesta es considera una sàvia i prudent decisió econòmica. Si ho fa Bartomeu mitjançant una reducció d’urgència i un ajornament a cobrar els pròxims anys, quan la situació millori i es recuperin els ingressos, dues mesures absolutament idèntiques i igual de legals en el fons i en la forma, aleshores s’entreveuen i es revelen clars indicis de criminalitat per part de la premsa.

Per si algú no se n’ha adonat, la totalitat de la premsa, de forma coral i unànime, s’ha dedicat a distreure aquesta setmana el focus de l’atenció sobre el veritable drama i ridícul en què està ficat Laporta, incapaç d’haver inscrit un sol fitxatge o renovació a quatre dies de l’inici de la Lliga.

Ha estat, efectivament, el cos mediàtic al servei de la junta qui ha llançat la campanya d’extorsió més gran mai viscuda contra els mateixos jugadors del club, amenaçant-los de denunciar i anul·lar els seus contractes després d’assenyalar-los com a còmplices traïdorament i clandestinament organitzats per saquejar el club en connivència satànica, és clar, amb Josep Maria Bartomeu.

No ho ha fet, en canvi, la junta, o sigui el club, ni de manera oficial ni oficiosa, ja que ningú des de dins, lògicament, s’ha atrevit a airejar o insinuar aquestes mateixes presumptes irregularitats criminals, corrupció entre particulars, estafa o com se les vulgui anomenar atribuïdes pels mitjans a l’ampliació dels contractes de Frenkie de Jong, Piqué, Lenglet i Ter Stegen al seu moment, octubre de 2020, en plena incertesa econòmica pel terrible impacte Covid. Ni a Laporta ni a ningú en nom seu o el del FC Barcelona ​​se li acudiria fer-ho per la senzilla raó que no hi ha cap fonament legal ni molt menys poden acabar aquests contractes en mans de la Fiscalia si no volen posar en ridícul la institució i als advocats del club i al Compliance Officer que els va revisar, als assessors i representants legals dels futbolistes, a LaLiga que els va validar a través dels seus serveis jurídics, als auditors del club i finalment a les consultores especialitzades que, ja sota el mandat de Laporta, van realitzar amb un cost molt elevat pels seus serveis, normalment infal·libles, una Due Diligence i un Forensic amb l’única missió i objectiu de detectar les malifetes de la junta de Bartomeu, aquelles que dormen des de fa sis mesos en un calaix de la Fiscalia Provincial de Barcelona sense cap perspectiva de ser activades.

En el seu moment, els quatre futbolistes al·ludits van ser acusats pel mateix vestidor de ser tous, de col·laboracionistes amb la junta i de trair els seus companys per haver cedit a la greu situació plantejada i no haver-se negat, com la resta, capitanejada per Messi i Suárez, a rebaixar-se les condicions econòmiques en espera de millors temps. No resulta força contradictori?

Laporta ha deixat l’assumpte en mans de la ‘gestapo’ periodística liderada per l’inefable Lluís Mascaró (Sport), sempre obedient i submís a les consignes rebudes des de l’àrea de comunicació del club, en aquest cas amb una filtració desesperada i vergonyosa que només té com a objectiu l’assetjament i l’extorsió a aquests quatre jugadors perquè abans de diumenge acceptin una rebaixa de les legítimes condicions salarials. Així ho explica el primer dels policies del laportisme: “Les renovacions que Bartomeu va perpetrar la nit del 20 d’octubre del 2020, després d’un partit de Champions, van ser sorprenents. L’ampliació dels contractes de Ter Stegen, Lenglet, Piqué i De Jong es va efectuar, a més, amb premeditació i traïdoria. Unes renovacions que l’actual junta que presideix Laporta, després d’analitzar-les durant diversos mesos amb un bufet d’advocats, considera que poden ser constitutives de delicte perquè han suposat un sobrecost de 311 milions d’euros. De fet, el club està estudiant portar el cas a la Fiscalia per presumpta administració deslleial. Un cop més, la gestió de l’anterior directiva està sota sospita. Bartomeu defensa la seva actuació, però resulta vergonyós comprovar com es malgastaven els diners de l’entitat blaugrana. I tan indecent és l’actitud irresponsable de l’anterior president com la complicitat dels jugadors afectats, que van acceptar aquests nous contractes desorbitats sabent, com tothom sabia, que eren absolutament desproporcionats i estaven fora de mercat”.

Qualsevol advocat a qui no tremolin les cames quan li esmenten a Joan Laporta admetria un milió de vegades més indicis de delicte en la venda d’actius com el blockchain, NFT i metavers sota l’etiqueta de Barça Studios, una operació en tràmit d’impugnació per un grup de socis, que als contractes presumptament corruptes.

Laporta només ha pretès entabanar els socis novament, com sempre mitjançant la seva astúcia habitual per a la manipulació i la mentida a l’opinió pública. Primer per impedir aquesta setmana tràgica el rum-rum de la vergonyosa agonia que suposa no poder inscriure jugadors malgrat els 700 milions d’ingressos avançats i qui sap quants milions perduts (1.200 només pels drets de televisió) amb la venda d’actius a la baixa i sotmès a la pressió que ell mateix ha provocat. I segon, a més de distreure l’atenció, per pressionar indecentment els seus jugadors amb aquest martell mediàtic, una política de pur terror i amenaces amb l’esperança que acceptin una rebaixa. I, finalment, disposar d’una mena de matalàs, excusa o de diversos culpables, amb noms i cognoms, per si les coses es torcen a l’últim minut.

Una hipocresia més com la d’al·ludir a diferències d’interpretació amb LaLiga sobre els criteris comptables que defineixen el marge salarial quan és tan fàcil com calcular-lo mitjançant les pautes i el formulari comú i únic per a tots els clubs. Laporta va intentar fer trampes i el van enxampar.

Finalment, només per posar un exemple, els saberuts advocats i periodistes del cada vegada més podrit entorn del club, el políticament dominant ara mateix, faria bé d’analitzar el contracte d’Ansu Fati, que va ser blindat per Bartomeu en complir els 18 anys a la tardor de 2021. Un any després, coincidint amb l’arribada de Laporta al poder i l’acord particular del futbolista amb el seu nou representant, Jorge Mendes, Ansu Fati va veure sensiblement millorades les seves condicions, amb un contracte creixent, és clar, i això malgrat no haver jugat un sol partit en aquest període i haver estat sotmès a quatre intervencions quirúrgiques. Si aquest contracte és legal i legítim, com ningú posa en dubte, els de Lenglet, Piqué, De Jong i Ter Stegen es poden exhibir al Museu.

Només un futbolista sembla disposat a negociar aquesta situació, Gerard Piqué, que casualment té un darrer any de contracte (2024-25) amb un salari excepcional i un bonus final de carrera de 10 milions que s’activa només si juga el 60% dels partits aquesta temporada. A ell, que se sap suplent per boca de Xavi i pel cost de Koundé, li convé pactar per continuar guanyant més diners dels que avui té signats. Qui són els il·lusos en aquest conte? La premsa té gairebé tots els números.

Facebook
Twitter
WhatsApp

NOTÍCIES RELACIONADES

avui destaquem

Deixa un comentari

Notícies més llegides