De fet, estimats lectors i lectores, em quedo curt amb el títol. Però arriba un moment que un es cansa de tan qüestionar i a vegades “estripar”, i, tot i que som uns quants els que no defallim alertant, les mòmies ni es mouen… Si ja no es movien fa uns mesos (la pandèmia els hi va anar com anell al dit…), ara tenen a favor el vent que bufa, que atiat per la canícula, ha convertit Catalunya en el país del carpe diem.
A l’octubre la bufetada serà sonada, però mentre… a viure que son dos dies. O com diuen Santiago Niño-Becerra, a nivell econòmic, i Fernando Valladares a nivell climàtic, a gaudir del “último verano”. Per cert, no es el “último verano” pel repetit i cansí final del petroli d’alguns científics alarmistes-colapsistes sobre el peak-oil i els combustibles fòssils, que estan alarmant fa temps a no pocs, desviant l’atenció sobre l’emergència climàtica i les mesures urgents que s’haurien de prendre. Com podem observar, els combustibles fòssils gaudeixen d’una “mala” salut de ferro. Abans patirem els tipping-points (punts d’inflexió bruscos) del canvi climàtic. Però això no sembla interessar a aquests científics. En fi, anem a les plagues i a les contradiccions, que d’això es tractava.
Amb molt poques setmanes de diferència, quasi dies en algun cas, s’han detectat i publicat una sèrie de descobriments naturalistes, al voltant del cap de Creus i l’ Empordà, que més enllà de la seva deguda homologació científica, ens resulten força sorprenents, atès el deteriorament de la biota al nostre entorn, per la desertificació i l’escalfament global combinats. O pot ser per això precisament?
Per un banda, un insecte mai vist a Catalunya, a Vilajuïga, que segons alguns analistes està pràcticament desaparegut, té milions d’anys i pertany al Juràssic.
Per altra, un musclo gegant o nacra detectada al cap de Creus, a les praderies de posidònia del fons marí i que ja fa anys es dona per desapareguda.
Per altra, la floració de gram (una flor masculina) als prats marins del golf de Roses, una observació sorprenent als herbassars de la costa.
Finalment, la descoberta, ves a saber si fortuïta, però ben trobada, d’una nova alga invasora a les illes Medes, que sembla que es va detectar ja al cap de Creus fa dos anys, i que es la més agressiva i depredadora del Mediterrani.
Aquestes descobertes, totes en procés de validació científica, es produeixen en un context en teoria més aviat poc favorable a la biodiversitat, i, de fet, en un marc de desaparició d’espècies. Més encara en un context de proliferació d’espècies invasores, producte de l’escalfament global i la globalització, com es prou conegut. El més sorprenent es que siguin notícia aquestes descobertes a bombo i plateret, i en canvi no se sàpiga com estan evolucionant la multitud de plagues que els experts en salut ambiental estan advertint a les institucions i que estan fora de control aquest estiu, i més amb les actuals temperatures.
Que la vespa asiàtica es detectés per primera vegada a l’Alt Empordà i després s’hagi expandit per arreu podria ser un bon fil de recerca. Que la processionària del pi estigui fora de control i arribant a cotes d’alçada mai vistes (fins a 2.000 metres) hauria de ser motiu de mobilització científica, institucional, forestal i sanitària (atès el seu efecte al·lergogen i pirocombustible). Que la papallona del boix segueixi el seu curs d’expansió, malgrat el seu incipient control, hauria de ser motiu de preocupació. Certament ho es l’expansió del mosquit tigre, que per fi comença a preocupar a les institucions, ja que amb l’augment de temperatures, els vectors de contagi de malalties tropicals son més possibles. Que el bernat marbrejat estigui arrasant els camps gironins i que la demarcació de Girona estigui ja al 100% envaïda per aquesta plaga, en comparació a la resta de Catalunya, hauria de ser motiu d’alarma.
En fi, la llista seria llarga i no voldríem menystenir altres plagues ja conegudes: porcs senglars, rosegadors, paneroles, mosca negra, etc. La qüestió es que hi ha més motius per estar atents, observadors i vigilants de la creixent tropicalització en curs i esmerçar més recursos públics, que troballes efectistes per singulars que siguin.
Ara bé, si això de per sí ja és una paradoxa, el que és realment un escàndol, ja que el contrast es esfereïdor, és que tot plegat es produeix en el marc d’una eclosió de recerques científiques per part d’una sèrie d’universitats, liderades per la Universitat de Girona, on sense encàrrec de cap ajuntament, ni de la Diputació, ni de la Generalitat -per tant, per lliure- s’aconsegueixen sucosos fons, en un cas de 247.000 euros i en l’altre de 1.500.000, per tal de fer estudis i recerques, en el primer sobre l’impacte que tindrà en el fons marí, un “indeterminat” parc eòlic marí davant de la Badia de Roses (quan encara no ha sortit a informació pública, ni se sap quin serà el projecte definitiu, ni on estarà ubicat, ni si seran 9, 20 o 50 aerogeneradors, etc. etc.).
En el segon cas, també sense encàrrec de cap ajuntament, la Diputació, la Generalitat (ni l’Estat, per cert), dedicarà 1.500.000 d’euros a fer recerca i tenir instrumental d’última generació (inclòs un submarí de recerca), per tal de poder estudiar amb més recursos i precisió els fons marins de la costa catalana. En cap cas es fa menció a l’objectiu que hauria de ser prioritari en aquest moments: l’emergència climàtica, i com es concreta l’evolució dels impactes del canvi climàtic a la Mediterrània occidental.
Per posar uns exemples:
1.- Com segueix evolucionant el canvi de les corrents marines al Golf de Lleó i davant de la Costa Brava (ja que fa anys que no se sap com estan les recerques), fruit del canvi climàtic regional. Bo seria saber el canvi, intensitat i circulació de vents i especialment de la tramuntana.
2.- Com evoluciona l’augment de la temperatura de l’aigua en superfície, a 20 o 50 metres de fondària i el nivell de l’aigua, com ja fa quasi 40 anys esta mesurant Josep Pascual a l’Estartit, un apassionat de la mar, amb mitjans i instrumental fet per ell mateix (mesures que facilita fa anys al mateix Servei Meteorològic de Catalunya).
3.- Com incideix l’acidificació del mar fruit de les continues i creixents tempestes de pols i sorra sahariana, que ara ja son contínues i no esporàdiques, com quan es van fer els primers estudis el 1999-2003 i els segons estudis el 2003-2009 i que llavors ja apuntaven maneres.
4.- Com incideix l’aridificació i desertificació a l’Alt Empordà, com a comarca més afectada, fruit de l’escalfament regional i local, ja que també fa anys que hi ha estudis fets i semblaria que siguin o bé un secret o bé que no hagin tingut continuïtat.
5.- Com evoluciona l’augment mig de temperatura a Catalunya, en relació a nivells pre-industrials (1,8º), el més alt de l’Estat espanyol, i per tant d’Europa i com es concreta el seu màxim, amb epicentre al Pirineu oriental, entre la Cerdanya i el Ripollès (ometo el nom de la localitat per preservar la seva possible estigmatització a les xarxes), amb 3,2º d’augment mig de temperatura!!! (No deixa de ser una burla, quan tan es parla del llindar a no superar de l’1,5º dels Acords de París).
Com podem veure, de motius per fer recerca i seguiment n’hi ha i molts. De fet, les universitats i els centres de recerca no haurien de donar l’abast amb encàrrecs dels ajuntaments, la Diputació i la Generalitat de Catalunya, ja que la demarcació de Girona és una bomba de rellotgeria climàticament parlant. Però no, com estem en el país de la llibertat de mercat, en un marc mental neoliberal o anarco-lliberal, el campi qui pugui i la lògica de l’èxit, les poques recerques que es fan, ni estan coordinades per la Generalitat, ni estan al servei de la societat. Sempre s’ha dit que la ciència ha d’estar al servei de la societat i no d’ella mateixa, però la realitat és que la ciència i la recerca avui estan al servei de les universitats (i moltes d’aquestes estan patrocinades per empreses i fundacions privades, que tenen altres interessos que els que es desprenen d’estar en emergència climàtica).
Tampoc cal amagar que en aquests indrets hi ha molts interessos turístics que només pensen en allò de “recuperar el nivell d’ingressos pre-pandèmia” i no estan per airejar segons quines dades. I tampoc cal amagar que en aquesta demarcació també hi ha molts interessos polítics i electorals vinculats a l’actual Govern de la Generalitat, que no tenen cap interès en prendre “mesures impopulars”…
