Un jove parla a càmera deixant una burilla encesa damunt del seu propi cap mentre comença a advertir sobre els perills de deixar-la en un bosc. En uns segons, comença a sortir fum dels seus cabells, fins que retira la burilla i exclama: “Foc al bosc? Treu-t’ho del cap!”. La idea, genial, és del publicista Lluís Bassat, i responia així a la campanya de sensibilització contra els incendis forestal que a finals dels vuitanta va encarregar-li la Generalitat. Partia de la base que “si un país fos una persona, el bosc serien evidentment els cabells” –El libro rojo de la publicidad. Trenta i tants anys després, els cabells del jove continuen fumejant…
Des de la restauració de la Generalitat, fa 45 anys, quan la conselleria es deia d’Agricultura i Ramaderia -ara, d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural-, ni Josep Roig, ni Josep Miró i Ardèvol, ni Joan Vallvé, ni Francesc Xavier Marimon, ni Josep Grau, ni Antoni Siurana, ni Jordi William Carnes, ni Joaquim Llena, ni Josep Maria Pelegrí, ni Jordi Ciuraneta, ni Meritxell Serret ni ara Teresa Jordà, ni els seus respectius presidents, Josep Tarradellas, Jordi Pujol, Pasqual Maragall, José Montilla, Artur Mas, Carles Puigdemont, Quim Torra i ara Pere Aragonès, han sabut o volgut afrontar seriosament la problemàtica dels incendis forestals a Catalunya.
Catalunya té prop de dos milions d’hectàrees de superfície forestal, el que significa més del 60 per cent, un dels percentatges més alts de la Unió Europea. Ahir se’ns cremaven més de 1700 hectàrees del Pont de Vilomara, al Bages, i abans-d’ahir 1600 de Santa Maria de Miralles, a l’Anoia, i, amb la calor que fa, demà, veurem qui és l’elegit… Lluny de treure’ns el foc del cap, com reclamava Bassat, sembla que hem decidit posar-ne una mica més cada any. Llegia en una pancarta que els incendis s’apaguen a l’hivern, però a l’hivern ningú està per la feina i a l’estiu tornen les lamentacions, i així en bucle fins que sigui massa tard. Està bé que la Generalitat doni creus de Sant Jordi a pastores com la Marina Vilalta -de 95 anys-, però encara estaria millor que el Govern donés ajudes als pagesos per tal de tenir una massa forestal preparada davant de possibles incendis. Sabem el que hem de fer, però no ho fem, per què? Com escriu John Scalzi a The Android’s Dream: “Els humans mai no deixen de divertir-me i sorprendre’m. Tots estan tan ocupats atenent el seu propi arbre que no veuen que tot el bosc està cremant”.
