L’exercici tancat 2021-22 deixarà un benefici de 100 milions, després d’impostos, i es confirmaran d’aquesta manera les pitjors expectatives del Barça de Joan Laporta, apressat per la necessitat de continuar venent actius per tapar forats a curt termini, en cap cas amb la intenció de solucionar el veritable problema estructural de les finances del club.
Aquest superàvit significa que, després de la venda del 10% dels drets de televisió per als pròxims 25 anys, l’operació tancada amb Sixth Street, amb una plusvàlua estimada en 267 milions (només 207,5 de caixa), 167 milions se’ls ha engolit el dèficit d’ingressos de la temporada. El sacrifici ha servit només per evitar la catàstrofe d’afegir aquesta quantitat a les pèrdues gegantesques de l’any passat, que van ser de 481 milions.
La notícia, pèssima, dona pas a dues més encara pitjors, perquè Joan Laporta ja ha amenaçat, abans de tot, d’accelerar la venda d’un altre 15%, aprovat per l’assemblea extraordinària del 16 de juny, en previsió d’iniciar el nou exercici 2022-23 amb un matalàs contra les pèrdues ordinàries amb les quals ja es preveu arrancar-lo i tancar-lo, sent prudents, amb un altre marge de números vermells d’uns 100 milions.
D’altra banda, és el mateix president qui ha anunciat repetidament que es tracta de contrarestar aquests fons propis negatius de 450 milions per poder atacar les operacions de fitxatges previstes de Lewandowski, Bernardo Silva i Koundé, contractacions milionàries en els tres casos, molt per sobre de les possibilitats reals del club. El càlcul és senzill, perquè si amb els 100 milions de beneficis es redueix el llast patrimonial negatiu a 350 milions i els drets de TV per vendre només podrien servir per deixar aquest compte a zero –amb permís de LaLiga–, caldrà traspassar Frenkie de Jong, això és segur.
Com que la possibilitat de retallar la massa salarial és una via morta i la prioritat del president és gastar una quantitat indecent en fitxatges, el veritable problema, el desequilibri entre ingressos i despeses, continuarà afectant el Barça de manera greu i insuperable a partir que en la temporada següent, quan ja no quedi res per vendre que no sigui Araujo, Ansu, Gavi o Pedri.
L’objectiu és comprar Lewandowski
La gran obsessió de Joan Laporta, motiu principal -potser fins i tot l’únic real de tota aquesta moguda–, és tancar el fitxatge de Lewandowski, sens dubte un gran golejador, Bota d’Or les dues últimes temporades, amb l’experiència, el carisma i les condicions indiscutibles per ser la nova estrella de la davantera blaugrana.
Una altra cosa molt diferent són els paràmetres d’una operació realment plantejada en un moment i en una situació del club que la converteixen en un deliri. Lewandowski compleix 34 anys aquest mes d’agost, no queda lliure i el Bayern demana 60 milions pel seu traspàs, ja que li queda un any de contracte. Laporta, no obstant això, li ha promès al mateix jugador que el fitxarà si, com ha fet, lluitava públicament per sortir de l’equip alemany i proclamava el seu desig de fitxar pel Barça.
“No et deixaré tirat”, li ha promès el president; això sí, després d’acordar amb el seu agent, Pini Zahavi, tota l’estratègia per treure’l del Bayern a la força i portar-lo al Camp Nou, en una operació calcada a aquella que van pilotar per facilitar la fugida de Neymar al PSG. Tots dos, Laporta i Zahavi, fins i tot van crear una societat a Malta per poder cobrar una comissió d’11 milions que finalment el PSG va canalitzar per una altra via. D’altra banda, Laporta ha de reportar regularment la seva col·laboració i ajuda al lobby d’empresaris israelites al qual està vinculat a través de Pini Zahavi.
LaLiga té l’última paraula
Quan Joan Laporta hagi aconseguit aquest primer i gran objectiu de lligar un futbolista tan veterà i car com Lewandowski , caldrà veure com s’administra de manera residual aquesta glopada de diners que, si es confirmen els pronòstics, entrarà com a resultat de la venda de l’altre 15% dels drets de TV, calculats en uns 300 milions. L’operació tindrà un efecte fortíssim en el tancament de l’exercici que acaba de començar, i que no es tancarà fins al 30 de juny del 2023.
L’equip econòmic i financer ha de tenir en compte que, per equilibrar en el balanç aquests 350 milions de patrimoni negatiu restants, els beneficis finals, lliures d’impostos, s’han d’acostar a aquesta xifra. Si es repeteix la història de la temporada acabada, amb un dèficit estructural de 167 milions, el sacrifici de vendre les joies de l’àvia per menjar no només no haurà servit de molt, sinó més aviat de res.
En la data clau del 31 de juliol, quan LaLiga actualitzi el marge salarial del Barça, Laporta haurà de ser molt convincent i persuasiu si pretén que Javier Tebas es cregui el conte sencer. Li podrà demostrar que ha venut el 10% dels drets i els guanys consolidats segons l’auditoria 2021-22. Després haurà de creure’s, en un acte de fe, tota la resta. Ja ho veurem.
