El 18 de juny es va sentir una forta explosió a Kherson. Un grup de partisans havien fet esclatar per control remot una bomba oculta en un arbre mentre passava el cotxe on viatjava Ievieni Sovolev, cap d’un correccional que va començar a cooperar amb l’exèrcit rus al cap de poc de ser ocupada la ciutat. Sovolev va perdre les dues cames, però va sobreviure. Va tenir més sort que Dmitri Savlutxenko, un dels col·laboradors amb els ocupants russos més destacats de la zona, que va morir a l’acte quan la resistència va fer volar el seu cotxe. Savlutxenko havia estat nomenat pels invasors cap del departament de Família, Joventut i Esports de la província de Kherson. A la mateixa ciutat i amb el mateix mètode de fer esclatar el seu vehicle, es va atemptar contra un altre col·laboracionista ucraïnès, un dels assessors del diputat Aleksei Kovalev, sobre qui recau la sospita de contribuir a consolidar l’ocupació russa.
La forta repressió de l’exèrcit rus als territoris ocupats, on sovintegen els segrestos i les desaparicions de funcionaris del govern local, mestres, artistes i líders empresarials, la mobilització forçosa de persones per incorporar- les a les tropes d’ocupació i el deteriorament de la situació humanitària, amb uns repartiments de queviures sovint caòtics, ha fet néixer una resistència armada molt activa, especialment a les regions de Kherson i Zaporíjia, que té com a principals objectius els funcionaris que col·laboren amb les forces d’ocupació.
El govern rus admet l’existència de grups de partisans als territoris ocupats, però li treu ferro i afirma que ha d’afrontar una situació generada per la decisió d’Ucraïna de repartir armes entre els seus ciutadans durant els primers dies de la guerra. Aquesta activitat partisana no és nova. El 18 d’abril, el blogger al servei de la propaganda russa Valeri Kuleixov va ser abatut a trets prop de l’entrada de casa seva a Kherson. Les activitats de la resistència s’estenen també a llocs com Melitópol, on es va registrar una explosió prop de la casa del governador imposat per Moscou, Ievieni Balitski, o Enerhodar, on l’alcalde prorús Andri Shevtxik va resultar ferit per una bomba quan visitava la seva mare. Sovint les accions no són tan sagnants, i es limiten a fer onejar la bandera d’Ucraïna en edificis públics o llocs emblemàtics de les ciutats ocupades.
Aquests atacs sembla que estarien coordinats amb els serveis d’intel·ligència ucraïnesos. Tenen el doble propòsit de desanimar qualsevol intent d’ajudar els ocupants i de donar elements que aixequin la moral a la població, d’oferir-li l’esperança de recuperar uns territoris que Rússia es vol annexionar, especialment en un moment en què les notícies que arriben del front del Donbass no són especialment bones i parlen de pèrdues elevades i de ciutats rendides.
La funció propagandística de les accions de la resistència queda molt clara quan els mitjans ucraïnesos es fan ressò d’unes accions, difícilment demostrables, protagonitzades per àvies adorables que maten membres de l’exèrcit ocupant enverinant-los amb pastissos. Més creïbles, i altament desestabilitzadores per al govern de Putin, són les trucades telefòniques que reben les mares d’alguns soldats russos on una amable veu femenina els comunica que el seu fill és mort o que l’han fet presoner, i s’ofereix a ajudar-los a recuperar el cos o a tenir cura d’ell. Unes informacions que no sempre són certes, però que l’encaparrament de Moscou d’amagar les seves pèrdues fa que es converteixin en creïbles i que porten la por a la guerra al cor de Rússia.
L’altíssim suport de la població a la invasió d’Ucraïna no és tan evident entre els russos més joves, que són els que haurien d’anar a combatre si la cosa es compliqués. Les oficines de reclutament en paguen les conseqüències. El 24 de juny un grup de desconeguts va llançar quatre còctels Molotov contra una comissaria militar de Perm. Va ser el segon atac registrat aquell dia contra una oficina d’allistament militar. El primer havia tingut lloc a Belgorod, una ciutat propera a la frontera ucraïnesa, on un home va trencar una finestra a la planta baixa d’unes dependències de l’exèrcit i va tirar a l’interior dues ampolles amb material inflamable. Actes similars han tingut lloc a una vintena de ciutats; entre elles, Sant Petersburg.
