El “vuitè fill” de Jordi Pujol

Formalment, el congrés de Junts x Catalunya (JxCat) celebrat a Argelers ha escollit Laura Borràs com a nova presidenta del partit. Però tothom sap que l’actual presidenta del Parlament té els peus de fang a causa de l’escàndol de corrupció que va protagonitzar quan dirigia la Institució de les Lletres Catalanes (ILC) i que el seu futur judicial i polític és tenebrós.

L’acumulació de proves i les declaracions dels testimonis posen Laura Borràs al caire de l’abisme. L’agonia de la presidenta del Parlament acabarà, inexorablement, amb la seva condemna i la seva dimissió, que, mentrestant, es resisteix ferotgement a fer efectiva.

Per això, resulta sorprenent que JxCat l’hagi proposada i l’hagi votada com a nova presidenta del partit, prenent el relleu de Carles Puigdemont. Sembla que, fidel a la seva tradició, el partit continuador de la vella Convergència, obligada a desaparèixer pels nombrosos casos de corrupció, hagi escollit Laura Borràs, precisament, pels seus marros corruptes. Ho porten en l’ADN.

La presidenta del Parlament és un cadàver polític. En aquest context, l’indiscutible home fort de JxCat és i serà Jordi Turull, escollit a Argelers com a nou secretari general i número 2 del partit. L’exconseller de Presidència, condemnat i empresonat pels fets de l’1-O, és un pujolista de pedra picada, fet que confirma, més enllà dels maquillatges cosmètics, el caràcter genuïnament convergent de la nova formació.

No ens equivoquem: el referent de JxCat, amb Jordi Turull com a líder “in pectore”, ja no serà Carles Puigdemont, cada cop més aïllat i marginat dins del seu propi partit i, oficialment, concentrat en la defensa jurídica dels seus interessos personals i familiars a Waterloo i en el desplegament de l’eteri Consell x la República que presideix. Darrere la figura de Jordi Turull torna a emergir el “vell conducator” Jordi Pujol, convertit novament en l’oracle del nacionalisme conservador català, malgrat els problemes de corrupció que han demolit la seva figura pública i que encara estan pendents de judici.

L’hereu de Jordi Pujol havia de ser el seu fill Oriol, escollit, amb aquest objectiu, secretari general de CDC en el congrés celebrat a Reus l’any 2012. Però, al cap de poques setmanes de la seva entronització, l’hereu de la dinastia va quedar apartat de la política en destapar-se el cas de corrupció de les ITVs.

Això va provocar que Jordi Pujol desenterrés la destral de guerra contra els poders fàctics de Madrid, als quals considerava culpables de la “decapitació” del seu hereu polític. I és així –i no per cap altra raó- com arrenca el procés independentista. Una de les víctimes d’aquesta “guerra dels deu anys” ha estat el rei Juan Carlos I, forçat a abdicar abans que no es fessin públics els seus “xanxullos” i comptes en paradisos fiscals.

Artur Mas, Carles Puigdemont i Quim Torra han estat presidents “provisionals” i instrumentals que tenien com a missió elevar la tensió al màxim per a promoure, entre bambolines, que Madrid es veiés forçat a concedir l’absolució del clan Pujol. Se n’han sortit a mitges. Això sí, a costa de desfermar una dura repressió judicial contra els líders de l’1-O i els independentistes de bona fe que es van creure allò d’“ho tenim a tocar”.

Deu anys després, i esmorteït el terratrèmol processista,  serà Jordi Turull -el “vuitè fill” de Jordi Pujol- qui agafa les regnes del partit. Ell ha fet la “mili” a Convergència i ha prestat tota mena de serveis –confessables i inconfessables- al “padre padrone”. Persona obedient i disciplinada, el nou secretari general de JxCat serà qui comandi la nau d’aquesta formació, però sempre supeditat a les ordres que li arribin de “les altures”.

Jordi Turull té dues tasques immediates: desempallegar-se de Laura Borràs i dels “borrassistes” que hi ha la nova  direcció de JxCat; i refer la xarxa territorial del partit, molt malmesa per les escissions i el desànim i amenaçada per l’efecte “taca d’oli” d’ERC. Això, sense poder comptar amb el suport econòmic de la gran majoria de les trames empresarials que, històricament, havien finançat al pujolisme i que han quedat molt escaldades i cremades pels greus efectes negatius que ha provocat l’estratègia de confrontació processista.

JxCat surt del seu segon congrés a Argelers molt afeblit. Sap que té la seva prova de foc en les eleccions municipals de l’any vinent i que les enquestes li  vaticinen, de moment, una forta clatellada. El problema de Jordi Pujol i del seu hereu, Jordi Turull, és que Catalunya ha canviat molt en els últims deu anys. Els estralls del referèndum de l’1-O s’han girat, com un bumerang, contra els seus impulsors, que han pogut constatar el rebuig frontal de la Unió Europea i de la comunitat occidental al procés independentista El descrèdit del nacionalisme català ha deixat una pesada factura que ja veurem qui paga.

Per intentar salvar els “marrons” de la família Pujol, Convergència va cremar els vaixells i es va immolar. Ara, el vell pujolisme torna a aixecar el cap de la mà de Jordi Turull. Però, ja se sap: les segones parts mai no han estat bones.

Facebook
Twitter
WhatsApp

AVUI DESTAQUEM

Deixa un comentari

Notícies més llegides

 

Desactiva tu adbloker en nuestra web para disfrutar el contenido

  1. Pulsa el icono del adblocker
  2. Selecciona “No actuar en páginas de este sitio web” (o similar). También puedes pulsar el botón “Activado para este sitio” o “Pausar adblocker”.
  3. Pulsa el botón refrescar de tu navegador para ver el contenido completo.