L’actual alcaldessa de Barcelona i líder de Barcelona en Comú, Ada Colau, va anunciar la setmana passada la seva intenció de repetir com a candidata per a les pròximes eleccions municipals.
Ella havia anunciat des de feia temps que com a molt hi estaria dos mandats, però el partit li va muntar un gran acte, amb el ministre d’Universitats, Joan Subirats, com a estrella convidada, per demanar-li, si us plau i de genolls, que acceptés trencar la seva promesa i repetís a optar un altre cop a l’alcaldia. Colau, sensible com és a la voluntat popular, no hauria tingut més remei que acceptar, és clar.
El ridícul del partit amb aquesta estratègia s’explica sol. Però és que la cosa és encara pitjor quan, com confirmen des de fa temps fonts dels comuns, ella no volia repetir i preferia continuar la seva carrera a Madrid de la mà de Yolanda Díaz. Però per poder-ho fer, Barcelona en Comú necessitava un relleu que, si no guanyava les eleccions, com a mínim pogués fer un resultat mínimament digne. Però no es va trobar ningú que pogués –o volgués– fer front a aquest repte sense estimbar-se. Sense alternativa viable, Ada Colau tornarà a ser candidata.
