Eduard Romeu, desaparegut i marginat de l’escena econòmica de Laporta

Amb la caiguda dels avals, José Elías va sortir per la porta de darrere i la seva ‘testaferro’ en la junta, el vicepresident econòmic, es va aferrar al càrrec només pels interessos i imatge de Audax

El Barça presenta un dèficit evident en el quadre executiu, especialment acusat en l’àrea econòmica i financera. On hi ha ara un buit alarmant i perillós, mesos enrere van ser-hi dues figures que, com a mínim, imposaven criteri i coneixements avalats per les seves respectives trajectòries professionals com eren Ferran Reverter, CEO fins que el president va decidir tancar ell personalment els grans i els petits contractes, i Eduard Romeu, vicepresident econòmic designat per José Elías, un empresari de les comercialitzadores elèctriques que va haver d’acudir a l’operació rescat dels avals que Joan Laporta mai va tenir i que mai va estar disposat a posar.

Ferran Reverter va decidir, com abans ho havia fet Jaume Giró, sortir corrent d’aquell infern en què s’havia convertit el club en mans del president i del seu ‘camarot’, és a dir amb la inefable participació i poder de decisió, de Rafael Yuste, Elena Fort i Josep Cubells (directius), d’Enric Masip, Manana Georgiadze, més el seu clan, i  Mercè Garriga (executius) i la inestimable col·laboració de dos agents externs però que són com de la família, el seu propi germà Xavier Laporta i el seu excunyat Alejandro Echevarría.

En el cas d’Eduard Romeu, ‘enterrat’ en vida dins de la pròpia junta, aïllat, desconnectat i convertit en un fantasma que ronda pels despatxos del Camp Nou amb la samarreta d’Audax, sabia al que s’exposava des del primer dia.

El seu cap José Elías i ell mateix van viure, en primera persona i en directe, com Joan Laporta els convidava a pujar al tren després d’haver-los rebutjat dues vegades abans en els diversos contactes i negociacions mantinguts al llarg de la precampanya. A l’hora de la veritat, de confeccionar la llista dels elegibles, no hi eren cap dels dos, José Elías perquè ni tan sols posseïa l’antiguitat mínima com a soci per a ser directiu i Eduard Romeu perquè en les primeres rondes de contactes Laporta no va transigir amb les exigències de l’empresari de Badalona.

Va ser després, quan es va produir una situació d’emergència i Laporta es va enfrontar a una situació desesperada quan va començar a demanar favors com l’aval de Jaume Roures i a acceptar que, a canvi de l’aval de José Elías, que fos Eduard Romeu el vicepresident econòmic qui vigilés els dos fronts de major risc, l’aval pròpiament dit, és a dir impedir que la temporada actual es tanqués amb pèrdues i, d’altra banda, estar atent als excessos i les traïcions d’un president que no era de fiar.

Eduard Romeu i Ferran Reverter ràpidament es van convertir en aliats a la vista de la incapacitat del president per a gestionar i de la seva perillosa inclinació a fer negocis de més interès per a ell mateix que per al club.

Avui, un any i un mes després d’aquesta foto guanyadora de la presa de possessió i de molts i gratuïts afalacs i elogis que la premsa no va escatimar, al contrari, cap a la figura del vicepresident d’una àrea tan vital i delicada com l’econòmica, Eduard Romeu ha desaparegut del mapa, marginat per la pròpia junta i oblidat per l’entorn mediàtic perquè així ho ha decidit Laporta.

L’últim i penós acte de servei que es va veure obligat a representar va ser el del personatge terciari, de farciment, en la no menys grotesca roda de premsa en la qual es va donar més o menys llum i detalls de les incidències de la gestió de Josep Maria Bartomeu recollides en un informe finalment elevat a la fiscalia provincial.

Romeu va ser un simple comparsa com ho havia estat des del principi. Laporta només el va usar mentre li va ser necessari l’aval de José Elías, sabent que gràcies al PNB i les seves negociacions amb Pedro Sánchez els avals deixarien de ser obligatoris per als quatre clubs que no són societat anònima de la Lliga: Barcelona, Real Madrid, Ahtletic i Osasuna.

Quan el decret va ser promulgat i tramitat, Eduard Romeu es va tornar invisible per a Laporta.

El mateix José Elías, que va sentir també com li feien ‘assetjament psicològic’ dins la comissió de l’Espai Barça no va aguantar ni un minut més en el club. “Quan vaig anar a avalar a Laporta li faltaven calerons. El vaig avalar, la quantitat final no la vaig arribar a sumar i restar. El dia de l’aval faltaven diners i els hi vaig anar posant. Em recordo que venien i deien, ‘escolta,  que aquest no els posarà’. I jo, ‘vinga, ja els hi poso jo’. No sé quant vaig acabar posant (…) No tenia ni puta idea i si ho hagués sabut potser no ho hagués fet perquè he passat un any bastant dolent. Per a entrar en el cercle dels rics has de viure amb ells i jo continuo vivint amb els meus amics. He conegut gent increïble, com Florentino Pérez, que té un sentit de l’humor increïble”, va dir als periodistes.

“En el Barça trobo a faltar més professionalització. La dimissió de Reverter és una mala notícia. Crec que amb el nou estadi hem vacil·lat. Anem molt tard”, va afegir.

Ja al desembre, Elías li va dir al directiu Jordi Llauradó, responsable de l’Espai Barça, que no tenia sentit ser en una comissió en la qual la seva veu i la seva experiència no tinguessin influència real en les decisions. Per si de cas, a més, li va ser comunicada una suposada incompatibilitat a nivell de “compliance” per la seva relació amb el president Laporta. Elías va replicar que per aquest mateix argument, contradictori, també havien de deixar la comissió el mateix Jordi Llauradó i Elena Fort.

En realitat, José Elías s’havia tornat incòmode i per aquest motiu, i sent un personatge ja prescindible per a Laporta, va ser eliminat.

El cas d’Eduard Romeu és diferent, perquè es tracta d’un directiu ratificat en assemblea i, per tant, considerat electe pels socis. Ni tan sols el president posseeix atribucions per a destituir-lo i fer-lo fora de la junta. Només podria retirar-li la condició de vicepresident i relegar-ho a soldat ras de la junta.

A la vista està que han pactat les condicions de la seva continuïtat en base als millors termes i condicions per a tots dos. Laporta no el cessa en el seu càrrec sempre que estigui ben calladet, col·labori quan se’l necessiti i deixi fer als nous responsables econòmics, és a dir el mateix Laporta i el tresorer Ferran Olivé, sense piular ni molestar.

A canvi, Eduard Romeu continua passejant el seu càrrec, el de vicepresident econòmic, per la llotja del Camp Nou, per tota la ciutat, gelós de conservar aquest privilegi a favor dels interessos d’Audax allí on sigui necessari per a salvar una empresa nascuda de l’especulació i ara en caiguda borsària. Una situació que evita la sortida més digna i responsable, com seria la dimissió, i al mateix temps li permet continuar gaudint d’aquesta vida directiva a la llotja, reunions i viatges de cinc estrelles.

Facebook
Twitter
WhatsApp

NOTÍCIES RELACIONADES

avui destaquem

Deixa un comentari

Notícies més llegides

 

Desactiva tu adbloker en nuestra web para disfrutar el contenido

  1. Pulsa el icono del adblocker
  2. Selecciona “No actuar en páginas de este sitio web” (o similar). También puedes pulsar el botón “Activado para este sitio” o “Pausar adblocker”.
  3. Pulsa el botón refrescar de tu navegador para ver el contenido completo.