Havia sentit parlar de molts tipus de pobresa, últimament sobretot pobresa energètica, però pobresa de temps és un concepte molt més global i molt més vinculat les dones.
El concepte pobresa s’ha vinculat normalment a la idea de mancances econòmiques i també de situació social, però té diferents concepcions perquè va vinculada als Drets Humans.
Roberto Cuellar, director executiu de IIDH, i basant-se en diversos autors, estableix una taula de quatre categories de pobresa, cadascuna d’elles definida per una sèrie de conceptes.
1.- Pobresa com a concepte material
2.- Pobresa com a situació econòmica
3.- Pobresa com a condicions socials
4.- Pobresa com a judici moral
Però no és l’única manera de classificar-la, altres autors, com Byron Barillas, estableix quatre tipus de pobresa:
a.- Pobresa per precarietat
b.- Pobresa per exclusió o exclusió per pobresa
c.- Pobresa per discriminació cultural
d.- Pobresa per desigualtat de gènere
Mesurem la pobresa considerant la qualitat de vida dels individus, per tant, els seus ingressos o la seva capacitat de consum. Però és una mirada àmplia, ja que la pobresa té múltiples dimensions més enllà d’aquests paràmetres.
Tanmateix, el més curiós, és que el temps i el seu ús queda fora d’aquestes consideracions, és oblidat, i no se’l considera com a element fonamental pel benestar de l’individu.
Malgrat que hi ha refranys populars que parlen de la importància del temps donant-li un gran valor (“el temps és or”), com a element clau per a considerar un estat de manca no es té en moltes ocasions present.
Però, què és la pobresa de temps?
Segons Bardasi i Wodon la pobresa de temps pot ser entesa com la insuficiència o escassetat de temps disponible per part de les persones per a descansar o gaudir de l’oci per culpa d’una càrrega excessiva de treball, sigui remunerat o domèstic.
La pobresa de temps té, en molts casos, una mirada femenina, ja que, en els últims anys, amb la feminització de la pobresa, les dones, en una major situació de precarietat, s’han trobat que no poden tenir temps ni per al descans ni per a elles mateixes, a ser l’últim graó de l’escala social.
Segons Amnistia Internacional les dones assumeixen entre dues i deu vegades més treball de cures no remunerades que els homes. Per tant, no tenen possibilitats de trencar el cercle i dedicar-se a elles mateixes.
Aquesta idea de pobresa de temps vinculada al gènere la podem veure des dels seus orígens en el model familiar preexistent, en el qual els rols estaven plenament definits i eren inamovibles. L’home era el que proveïa a la família i la dona era la cuidadora, o cosa que és el mateix, ell feia un treball productiu i ella tenia un rol i treball reproductiu. Per tant, la dona feia un treball invisible i que no tenia valor mercantil al no percebre un salari, mentre que els homes tenien un treball amb salari, visible i valorat.
Això ja ens parla dels qui podien disposar de temps, i els qui mai, ja que el seu esforç “mancava” de reconeixement en el mercat.
Quan la dona accedeix al treball fora de casa, en moltes ocasions es complica, ja que ha d’assumir una doble jornada, quedant sense temps per a ella mateixa.
La idea de la divisió del dia en tres blocs de vuit hores, vuit de treball, vuit de descans, vuit de temps lliure, no és aplicable al gènere femení, ja que treballant fora de casa o no, la dona el tercer bloc no l’ha pogut assumir en la majoria dels casos, tret que pertanyés a una classe social determinada.
Per tant, la pobresa de temps té en molts casos rostre de dona en ser aquestes les que assumeixen la majoria dels treballs dins de la llar i no poder disposar de temps ni d’espai per a elles.
És molt important prendre consciència del valor del temps, no ja en un sentit econòmic, sinó com a valor social, com a valor per a adquirir el benestar i una vida plena.
És veritat que existeixen molts tipus de pobresa, i moltes escales dins d’ella, però la majoria d’aquestes pobreses acaben afectant les dones, fins i tot, robant-los el seu temps.
